L’error és fecund i cal recerca sens fi no només en l’àmbit de la recerca científica sinó també en l’àmbit de l’organització social i política. En democràcia, l’optimització de l’error consisteix en una constant rectificació davant el reconeixement de les equivocacions polítiques. Quan un polític o un partit es limita a lloar la seva obra i no capta que l’encert mai està garantit, es comporta com el personatge o l’escola que defensa una veritat absoluta. Popper aposta pel sistema polític que minimitza els efectes dels mals governants i aquest sistema és el democràtic, sempre i quan imperi la crítica social, es cerquin nous models de participació i, conseqüentment, s’aconsegueixi una constant millora.
Quan els nazis s’annexionaren Àustria, lloc de naixement de Karl Popper, ell estava refugiat a Nova Zelanda. El 1945, any de l’acabament de la Segona Guerra, publicà La societat oberta i els seus enemics. L’obra, centrada en qüestions sociopolítiques, presenta a Plató, Hegel i Marx com a predicadors o profetes de societats tancades, aquelles en les que els individus no poden adoptar decisions personals. Aquesta reconeguda obra és la seva col·laboració a la lluita contra tot totalitarisme, especialment el nazi.
A la llum de quant s’ha dit, resultarà clar que la transició de la societat tancada a l'oberta podria definir-se com una de les més profundes revolucions experimentades per la humanitat. A causa del que hem anomenat el caràcter biològic de la societat tancada, aquest trànsit no pot complir-se sense una profunda repercussió en els pobles. Així, quan diem que la nostra civilització occidental procedeix dels grecs, hem de comprendre tot el que això significa. Significa que els grecs van iniciar per a nosaltres una formidable revolució que, pel que sembla, es troba encara en els seus començaments: la transició de la societat tancada a l'oberta.
