L’obra filosòfica de Ludwig Wittgenstein ha determinat doblement el pensament del segle XX. És una doble reflexió sobre el llenguatge: el primer Wittgenstein, centrant-se en el llenguatge com a representació de la realitat; el segon Wittgenstein, assumint pluralitat d’usos del llenguatge.

Al costat d’aquestes aportacions filosòfiques, la vida de Ludwig Wittgenstein està teixida d’escenes memorables, de vivències intenses que ajuden a apropar-se a la seva reflexió. Naixé el 1889 en una de les més riques famílies de la Viena imperial, una família d’elevada preocupació cultural. Estudià enginyeria i després, a Cambridge, filosofia amb Russell i Moore. Acabada la Gran Guerra, en la que havia participat, publicà el Tractatus logico-philosophicus, l’únic llibre que acceptà publicar en vida.
Conseqüent amb idees expressades en el Tractatus, abandonà la filosofia i exercí de mestre d’escola, situació que li permeté observar el llenguatge real dels nens. Però el 1929, reemprengué un replantejament de les seves primeres idees i retornà a Cambridge, on hi exercirà de professor. Durant la Segona Guerra Mundial, interrompent la docència, participà com a voluntari en un Hospital de Londres.

Després d’un últim viatge a Viena, morí a Cambridge l’abril de 1951. Les seves darreres paraules, abans de perdre la consciència, foren: Digui’ls que la meva vida ha estat meravellosa. Dos anys després de la seva mort es publicà la seva segona gran obra Investigacions filosòfiques.

   
Quins esdeveniments visqué que li permeteren acabar la seva vida afirmant que havia estat una vida meravellosa? Si segueixes podràs apropar-te a algunes de les escenes de la vida de Ludwig Wittgenstein, escenes que formen part d’aquesta seva vida meravellosa.
  Relació d’escenes:

   Escena I: “Simplement, millora’t tu mateix”
   Escena II: A les trinxeres
   Escena III: El suïcidi financer
   Escena IV: De la representació al “flux de vida”
   Escena V: “Pel camí més escarpat”


(Les escenes estan selecciones de la biografia escrita per Ray Monk que porta per títol Ludwig Wittgenstein. El deure d’un geni)

  
[Guia]