Camps d'extermini, destrucció física i psíquica d'una persona


  

Primo Levi, nascut a Torí i químic de professió, fou deportat al camp d'extermini d'Auschwitz a començament del 1944. Fou un dels pocs que aconseguí sobreviure a la matança final quan els alemanys desallotjaren el camp perseguits per l'exèrcit soviètic. El llibre Si això és un home és la seva primera descripció del procés físic i psíquic de destrucció d'una persona. La vida quotidiana del Lager (camp) i les vivències del Häftlinge (presos) són vivament descrites: l'impacte del moment del tatuatge; els repetits moments de nuesa, treball, fam i fred; el definitiu moment de la Selekcja (selecció dels que havien d'anar a la cambra de gas); …

Portada llibre Primo Levi

El 1987, gairebé cinquanta anys després de sortir del camp d'extermini, després d'haver donat testimoni en diferents llibres, en conferències i xerrades per a joves, Primo Levi es suïcidà. Són força els filòsofs que consideren Auschwitz (amb tot el que comporta) la mort de la cultura occidental; així Adorno afirmant «Auschwitz ha provat de manera irrefutable el fracàs de la cultura». Els que planificaren i els que executaren l'Holocaust o Shoah (catàstrofe) eren persones cultes que gaudien escoltant música clàssica.



 
  

      «Imagineu ara un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix: serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que acostuma a passar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a si mateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidir amb tota tranquil·litat la seva vida o mort fora de qualsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas més afortunat, basant-se en un pur judici d'utilitat. Es comprendrà aleshores el doble significat del terme "camp d'extermini", i estarà clar què volem expressar amb aquesta frase: jeure al fons.

Häftling: he après que jo sóc un Häftling. El meu nom és 174.517; ens han batejat, portarem mentre visquem la marca tatuada al braç esquerre. […]

Avui és diumenge feiner, Arbeitssonntag: es treballa fins a la una, després es torna al camp per a la dutxa, l'afaitat i la revista general de ronya i de polls, i a la fàbrica, misteriosament, tots hem sabut que la selecció serà avui.

La notícia ha arribat, com sempre, envoltada d'una aurèola de detalls contradictoris i confusos: aquest mateix matí hi ha hagut selecció a la infermeria; el percentatge ha estat del set per cent del total, del trenta, del cinquanta per cent dels malalts. A Birkenau la xemeneia del Crematori fa deu dies que fumeja. S'ha de fer lloc per a un enorme transport que ha d'arribar del gusto de Posen. Els joves diuen als joves que seran triats tots els vells. Els sans diuen als sans que seran triats tots els malalts. En quedaran exclosos els especialistes. En quedaran exclosos els jueus alemanys. En quedaran exclosos els Números Baixos. Et triaran a tu. M'exclouran a mi.

[...] Sembla que tot vagi com cada dia, la xemeneia de les cuines fumeja com de costum, ja comença el repartiment de la sopa. Però després s'ha sentit la campana, i aleshores s'ha entès que ara va de debò.
Perquè aquesta campana sona sempre a l'alba, i aleshores és el toc de diana, però quan sona a mitja jornada vol dir "Blocksperre", tancament al barracó, i això succeeix quan hi ha selecció, perquè ningú no se'n sostregui, i quan els seleccionats marxen cap a la cambra de gas, perquè ningú no els vegi marxar.»

LEVI, Primo. Si això és un home, Barcelona: Edicions 62, 1998. (pags 32, 150-1)



[Guia] [Anterior] [Següent]