«Tot això pot ajudar a il·luminar una mica més la naturalesa dels valors. Quan es diu que els valors son subjectius, el que es vol dir, segurament, és que no són eterns, invariables i necessaris per tothom: la seva interpretació i acceptació depenen de contextos històrics i ideològics, de tradicions, d'influències socials i, finalment, de l'aplicació que en facin els subjectes, cadascun amb el seu tarannà i la seva manera de ser. Això mateix, però, ja mostra que «subjectiu» no vol pas dir, de cap manera, arbitrari o capriciós, Perquè no és cert que cadascú pugui acceptar els valors que vulgui, entre altres coses perquè no pot voler moltes coses que ni coneix ni s'imagina. Així, doncs, alhora que s'afirma que els valors son subjectius —en el sentit que acaben essent personals—, també es pot afirmar, sense cap contradicció, que son objectius, és a dir, que no són fruit de la rauxa, sinó que surten de l'experiència col·lectiva i poden ser discutits, contrastats, argumentats, abandonats o reinventats.»