1.1 La llei del més fort

La immnensa majoria d'homes i dones que han viscut des de l'aparició evolutiva de l'homo sapiens han format part de comunitats o societats en les quals aquesta majoria no tenia drets. Una minoria, això sí, tenia privilegis. I qui constituïa aquesta minoria? Els més forts, els més astuts, els més capaços d'imposar-se als altres i mantenir-se. Aquests es feren anomenar els primers o els millors; en grec, els aristos (d'aquí la paraula aristocràcia); en llatí, els nobles.

Aquesta situació no igualitària o de classes social la trobem a Egipte, a Mesopotàmia, a Babilònia, a Grècia, en el món romà,... El llibre més antic d'Occident, la Il·líada d'Homer, ja ens mostra aquesta diferenciació: els nobles, a més de ser els millors, són els bons; la resta, no compta. S'imposa la llei del més fort.

Malgrat això, des de molt antic s'han elaborat legislacions que estipulen què ha de fer cada un i què no pot fer en funció de la seva posició en la societat. Aquestes legislacions o codis són un reflex de la situació i, conseqüentment, consagren els privilegis de la minora i les càrregues de la immensa majoria. Així, el Codi de Hammurabi que, tot proclamant lleis, establia molts drets pels senyors, alguns pels plebeus i ben pocs pels esclaus, uns drets que no estan fonamentats en la nostra concepció de la justícia.

Al costat d'aquesta situació tenim referències a un passat perfecte i feliç, a una època d'or o a un idíl·lic paradís. Segurament aquestes expressions utòpiques representen el somni d'un món millor per a tots; suposem que, tant pels forts o nobles com per la resta, la situació present no era satisfactòria i s'aspira a un món més just. Recordem que l'escriptor romà Plaute ja descrivia l'ésser humà com un ésser en conflicte i rivalitat, afirmant que cadascun de nosaltres és un llop per l'altre (Homo homini lupus).


  

a. Fes-ho tu: Gilgamesh, l'heroi que reflexiona

El poema de Gilgamesh, l'obra escrita més antiga mai trobada, és una idealització de Gilgamesh, rei de la ciutat sumèria d'Uruk, Mesopotàmia (l'actual Irak). Gilgames és un heroi que cerca què fer amb la seva vida. *Pots trobar informació sobre el poema en el Passeig de Filòpolis*
Si ordenes els trossos obtindràs uns versos del poema.

b. Fes-ho tu: Codi de Hammurabi: un primer pas

El primer intent d'ordenar la vida social i d'evitar la lleu del més fort es troba en el codi de Hammurabi. Ara bé, el codi estableix que els humans no són iguals; és molt diferent ser un senyor, un plebeu o un esclau.
Pots constatar les distincions socials veient uns articles i completant buits.

c. Fes-ho tu: Ilíada, ideal aristocràtic

En la Ilíada d'Homer, amb els herois micènics i troians, es troba la primera caracterització dels valors de l'aristocràcia al món occidental. Uns personatges que es considern els millors, els excel·lents.
Llegeix uns versos de l'epopeia i senyala què se'n desprèn.



   

1.2 Un experiment que durà poc

La democràcia va ser un invent grec; el camí vers ella fou ple d'obstacles i bàsicament consistí en un procés d'arrencar privilegis a l'aristocràcia. Primer, s'escriuen i publiquen les lleis; un cop establerta la voluntat dels més forts, s'inicia el lent i violent procés de fer-ne qüestió, debat i millora.

Així, el -624 es publiquen les lleis de Dracó, lleis molt dures que permetien, per exemple, exigir l'esclavitud a qui no pagava un deute (encara avui s'utilitza l'expressió "draconià" per indicar que una llei és de severitat excessiva). Posteriorment, es redueix el poder de l'aristocràcia amb la constitució de Soló, constitució que aboleix gran part de les lleis draconianes. És amb les reformes de Clístenes, el -510 i després de conflictius anys de tirania, quan s'introdueix el concepte clau de la democràcia, el concepte d'isonomia o llei igual, és a dir, que les mateixes lleis regeixin per a tots, pobres o rics, de llinatge humil o de llinatge noble. I, finalment, amb Pericles la democràcia esdevé efecte i directa, arrencant a l'aristocràcia els seus darrers privilegis. A partir d'ara, tots els ciutadans tindran els mateixos drets; uns càrrecs públics seran ocupats pels més votats i altres seran assignats per sorteig.


Però la democràcia no s'establí per tot el món grec o hel·lènic. Aquest, estava constituït per centenars de polis o ciutats independents; unes, certament, van seguir el model democràtic d'Atenes, però en altres polis es mantingué el règim aristocràtic seguint el model de la militarista Esparta.

Pels ciutadans d'Atenes, la seva democràcia va estar confirmada pels deus. Com s'entén això? Doncs que els atenesos, pocs però democràticament cohesionats, van derrotar, fora de tota esperança, al gran i aristocràtic exèrcit del rei persa Dàrius a la batalla de Maratò; tant important és aquest esdeveniment que encara avui l'evoquem en la prova que porta aquest nom en els jocs olímpics.

La democràcia grega fou una conquesta innovadora. És llei de la natura que s'imposin els més forts, els més espavilats, els més rics,... no tots els ciutadans. Era una democràcia directa en la qual tothom intervenia en la presa de decisions, no representativa com la nostra. A més d'isonomia, la mateixa llei per a tots, hi havia isegoria (iso + àgora), és a dir, igualtat en el dret a parlar en l'espai públic o àgora; també isoteleia, igualtat a l'hora de pagar impostos; i també isocratia, igualtat en l'accés a càrrecs públics.

Els atenesos opten per igualtat, ara bé, es tractava d'una igualtat només entre els que eren ciutadans de la polis. Aquests sí que comptaven i tenien drets; però dins d'aquesta categoria no hi figuraven les dones, ni els estrangers, ni els esclaus; tots aquests estaven mancats dels drets que compartien els ciutadans.

Malgrat ser una democràcia incompleta, suposà una millora en la gestió de les relacions humanes; una millora que durarà poc. Amb l'Hel·lenisme (finals del segle IV abans de Crist), l'organització democràtica de la vida social serà arraconada de la història durant segles i segles: era un experiment incomplet però encara massa revolucionàri. La reimplantació contemporània de la democràcia ha passat per nous obstacles i noves lluites tornant a arrencar privilegis als forts. En la història de la humanitat, al llarg de mil·lenis i segles, ha dominat la desigualtat i l'absència de drets per la majoria; les democràcies han estat una excepció.


   

d. Fes-ho tu: Pèricles, elogi de la democràcia

Els moments de més esplendor de la democràcia atenesa són coneguts com el Segle de Pèricles, a la segona meitat del segle V abans de Crist. Els atenesos parlen de la seva democràcia amb un immens orgull: és la seva creació.
Llegeix i encerta correspondències.

e. Fes-ho tu: Dos models: Atenes i Esparta

Atenes i Esparta, dos models d'organització política amb objectius socials i valors diferenciats. Una aposta pel convenciment i la igualtat; l'altra, per l'obediència i la jerarquia.
Indica a quin model corresponen uns determinats valors

f. Fes-ho tu:Ciutadans d'Atenes i d'avui

En funció del tipus de societat, els ciutadans tenen unes exigències o altres. Series un bon ciutadà de la polis d'Atenes? Ets un bon ciutadà d'avui?
Cerca quina condició no s'ha de complir