3.1 La recerca de la personalitat

Tots tenim una imatge de nosaltres mateixos en la que quasi bé sempre sortim molt afavorits; però, tal com ens veiem nosaltres és com ens veuen els altres? Som com ens pensem que som o com diuen els altres que som?

Pels amics, sóc un bon amic? Pel professor, sóc un bon alumne, encara que en suspengui dues? Pels meus pares, sóc un bon fill, encara que em castiguin alguna vegada sense la play station? I pel meu entrenador, no dec ser gaire bon jugador si molt sovint sec a la banqueta? En el fons, com sóc? Com insinuen ells o com penso ser jo?

Ens mesurem segons el que diuen els altres. Certament, el que els altres afirmen de nosaltres ens serveix per mesurar-nos i crear la nostra pròpia imatge. Però també hi ha una mesura personal i també hi ha models als que tendim a acostar-nos-hi: el model del bon amic, el del bon estudiant, el del bon fill, el del bon jugador.

Conèixer-se un mateix és una molt antiga preocupació. Ja els grecs havien escrit a l'entrada de l'important temple d'Apol·lo, a Delfos: Coneix-te tu mateix. Conèixer-se un mateix és un procés; no una meta, i està orientat a descobrir dins de nosaltres mateixos quines són les potencialitats que ens fan ser únics, així com descobrir les trampes en les que caiem quan interactuem amb els altres, trampes com creure que decidim nosaltres quan és la pressió social (amics, publicitat,...) els que ens guia i ens fa decidir.

Sóc un noi o sóc una noia: això no ho he decidit jo, la natura ho ha fet per mi; podem dir que no depèn de mi sinó que estic determinat. Puc tenyir-me els cabells, menjar ben desordenadament, canviar la meva imatge: això sí que depèn de mi. Així, el meu jo, la meva identitat està feta d'aspectes que no depenen de mi i d'aspectes que sí depenen de mi. Tots junts conformen la meva personalitat. He rebut part de la meva personalitat, sóc nerviós o tranquil, introvertit o simpàtic, alt o baix; però, per altra banda, aprenc i em vaig fent més sociable, més optimista, no responc violentament a les provocacions, en altres paraules, modelo el meu caràcter, perfilo les meves qualitats, canvio la meva manera de comportar-me. Puc decidir què vull fer amb la meva vida, puc escollir un projecte de futur.

Es sol dir, molt bàsicament, que la personalitat està integrada pels trets de temperament i els trets de caràcter. Si la personalitat és la meva fisonomia total o conjunt de faccions, sempre desenvolupant-se, incorporant tots els factors que intervenen en mi i en la meva relació amb els altres, el temperament seria la meva fisonomia psicofísica innata o heretada, i el caràcter seria la meva fisonomia psíquica habitual adquirida.

Per tant, en la configuració de la meva personalitat hi ha aspectes que em vénen donats que no puc canviar, principalment tot allò determinat pel meu codi genètic; però hi ha aspectes que jo he anat adquirint, que he après i he fet ben meus i que, en certa manera, jo he elegit. Fins i tot, depèn de mi com assumeixo i com accepto o no tots els aspectes genètics que no depenen de mi; ara bé, quant a tot allò que sí depèn de mi i que possibilita que jo "em vagi fent", en tinc tota la responsabilitat.


  

a. Fes-ho tu: Nivells d'autoconeixement

El coneixement d'un mateix o una mateixa passa per fer-se preguntes o per respondre les preguntes que els altres ens fan.
Explora com vas d'autoconeixement.

b. Fes-ho tu: Personalitat, temperament i caràcter

Tota persona té una personalitat, i aquesta està formada, entre altres factors, pel temperament i el caràcter. Des del món antic fins avui s'han construït tipologies de cadascun d'aquests aspectes.
Omplint buits obtindràs dades sobre les seves diferències.

c. Fes-ho tu: Emotivitat, activitat i secundarietat

Una de les tipologies de caràcter més conegudes és la del psicòleg francès René Le Senne. Redueix les variants humanes a vuit tipus de caràcter; aquests s'identifiquen o generen per combinació en més o menys intensitat de tres factors fonamentals de les persones; l'emotivitat, l'activitat i la secundarietat.
Identifica aquests tres factors que tots tenim en major o menor intensitat.

d. Fes-ho tu: Vuit tipus de caràcter

Combinant els tres factors fonamentals de les persones, l'emotivitat, l'activitat i la secundarietat, René Le Senne establí vuit caràcters ben diferenciats: Apassionat, Colèric, Sentimental, Nerviós, Flegmàtic, Sanguini, Apàtic, Amorf.
Ets emotiu o no emotiu? Ets actiu o no actiu? Ets secundari o primari?




   

3.2 Som subjectes: protagonistes i subjectats

Tots coneixem la paraula "subjecte"; es diu que cada un de nosaltres és un subjecte, un jo amb la seva pròpia identitat. Fixem-nos, però, que aquesta paraula té significats diferents. Ser subjecte significa ser un jo protagonista, l'actor principal de la meva vida: jo vull..., jo desitjo..., jo faig...; com el subjecte gramatical d'una oració a qui se li atribueix tot. Però ser subjecte significa, també, estar subjectat o lligat, estar collat o estacat a pluralitat de factors o condicionants: estic vinculat al meu sexe, a la meva llengua materna, a la meva família.

Quins factors o ingredients defineixen tot ésser humà, donant-li protagonisme i subjectant-lo a la vegada?

a) Ingredients físics i biològics

Podem afirmar, inicialment, que tot ésser humà, EH, és en funció d'un primer factor, variable o ingredient, els seus components físics i biològics que simbolitzem amb FB i ho expressem amb la fórmula: EH = f (FB)

Certament el nostre cos està format per milions d'àtoms (física) que s'organitzen en milions de molècules (química) i aquests en milions de cèl·lules (biologia); si aquests elements no funcionen bé, tot el nostre organisme se'n ressent: estem malalts. Ara bé, cadascun de nosaltres és més que la suma de tots aquests components; si un expert els coneixes a la perfecció, encara li mancaria molt per conèixer la nostra identitat.

b) Ingredients psicològics

Un segon ingredient o variable que ajuda a entendre tot ésser humà és el conjunt d'elements d'ordre psicològic i que podem simbolitzar amb PSI. És un factor que inclou diversitat d'aspectes. Inclou els estímuls que anem rebent; si aquests són rics, variats i positius la nostra personalitat en sortirà beneficiada, ben contràriament que si són pobres, monòtons i negatius. Inclou la nostra capacitat d'aprenentatge i d'assimilació; si sabem fer nostre allò que equipa per la vida i sabem aprendre dels errors, viurem millor. Inclou els impulsos o motivacions que ens fan moure vers una direcció o altra; si entenem els nostres impulsos i reconeixem quin són prioritaris, ens serà més fàcil viure en pau amb nosaltres mateixos. Inclou la nostra capacitat emotiva; les emocions donen color a la vida quotidiana, si són positives ens potencien, si negatives, ens encallen. Inclou, i no s'acaba aquí, les nostres habilitats intel·lectuals i la nostra capacitat d'imaginar i de pensar; qui sap fer bon ús d'aquestes habilitats, té més fàcil resoldre els obstacles que sovint se'ns presenten.

Així, doncs, la nostra fórmula és ara: EH = f (FB, PSI), recordant sempre que la variable PSI té molt de pes per la diversitat d'aspectes que incorpora. Però si un expert coneixes a la perfecció tots aquests elements en nosaltres, encara li mancaria molt per conèixer la nostra identitat.

c) Ingredients socioculturals

Un tercer ingredient o variable el formen un conjunt d'elements d'ordre sociològic i cultural que poden representar amb SC. També aquesta variable incorpora pluralitat d'influències que ens lliguen. Els humans som el que som després d'un llarg procés de socialització. Primer la socialització primària exercida principalment per l'entorn familiar, socialització de profunda intimitat i afectivitat. Després la socialització secundària, amb agents com l'escola, els amics, els mitjans de comunicació, les associacions religioses,... La socialització és un procés que dura tota la vida i que ens porta a canviar tant el nostre pensament com la nostra actuació.

Millorem la nostra fórmula expressant: EH = f (FB, PSI, SC); ara bé un expert sociòleg que conegués el pes en mi dels elements psicològics i dels elements socioculturals, sabria molt de mi, però encara se li escaparia molt de la meva identitat.

d) Ingredient personal: concepció personal del món

El fet que el conjunt dels anteriors ingredients no expliqui satisfactòriament la meva identitat ens mena a parlar d'un quart factor o ingredient: la pròpia visió o concepció del món, que simbolitzem amb CPM, una concepció que indubtablement depèn de la meva educació però també de la reflexió personal, de la meva posició crítica, de les meves opcions més íntimes.

Aquesta quarta variable incorpora, partint de tot el que he après i fet meu, la personal visió de la realitat i dels altres, incorpora les meves opcions religioses, el sentit que dono jo a la meva vida. Incorpora la personal visió del bé i del mal, del bo i del dolent, del més valuós i del poc valuós, és a dir, les meves conviccions ètiques i morals. Tot junt va configurant i construint la pròpia consciència.
Per tant, la nostra fórmula, en aquest moment es pot expressar així: EH = f (FB, PSI, SC, CPM)

e) Ingredient llibertat?

Ens cal parlar, finalment, d'un altre factor o ingredient que ajuda a comprendre'n com a subjectes en el doble sentit de protagonistes i de lligats. Aquesta variable no ens ve donada d'entrada, sinó que un se l'ha de guanyar: parlem de la llibertat de decisió, un ingredient que pot tenir valors que van des de 0 o absència de llibertat (per manca de coneixement de nosaltres mateixos) a 1 o presència de llibertat, passant per una amplia gamma de valors intermedis.
Representem aquest ingredient amb el símbol X per indicar que la llibertat de decisió, a diferència d'altres llibertats com la llibertat física (poder-se desplaçar) o política (poder triar els governants) exigeix prendre consciència dels molts condionants als que estem subjectats. Així, doncs, la nostra fórmula més completa seria ara: EH = f (FB, PSI, SC, CPM, X)


   

d. Fes-ho tu: Quin ingredient pesa més?

Intentem identificar quins dels ingredients, factors o variables estan presents en diverses situacions de la nostra vida com a subjectes.

e. Fes-ho tu: Només condicionats o determinats? Un determinòmetre

Diversos factors o ingredients pesen en nosaltres; ara bé només ens condicionen fent possible la llibertat personal o bé ens determinen excloent la capacitat de llibertat? Cadascun de nosaltres es pot plantejar si el seu comportament tendeix a ser només condicionat, tipus núvols, o tendeix a ser determinat, tipus rellotge.
Assagem la construcció d'un determinòmetre

f. Fes-ho tu: Piràmide o jerarquia de necessitats humanes. Maslow

Tots els humans tenim unes necessitats que cerquem satisfer; però hi ha unes necessitats o motivacions més bàsiques que altres, si les bàsiques no són ateses és difícil la satisfacció de les més superiors com ara l'autorealització.
Quina és aquesta piràmide o jerarquia de necessitats o motivacions?