7.1 Democràcia, diferents constituents Repassem el llibre d'història que repassem, sempre trobarem el mateix, que la democràcia és una excepció, no la norma, en els mil·lennis de vida humana. D'entrada, durant segles i segles els humans han viscut sense formar una societat políticament organitzada i quan s'ha començat a viure formant un estat, el kratos, és a dir, el govern no l'ha exercit el demos, és a dir, el poble sinó uns pocs: una família, un líder, un grup,... però no el poble. Avui, sense una organització política de la societat, és a dir, sense un estat, segurament la convivència seria insostenible i la violència dominaria les relacions humanes. Precisament pensadors moderns que van sofrir violència en les seves societats són els qui van teoritzar afirmant que l'estat és conseqüència d'un pacte o contracte entre els individus d'una societat amb l'objectiu de fer la vida més sostenible o millor, i la forma d'estat que surt d'aquest pacte s'apropa a la democràcia, sigui representativa o sigui directa. Tant en un cas com en l'altre, el vot o sufragi és un element clau; en les representatives elegim unes persones que ens representen; en les directes, la participació és més freqüent i més intensa. Les democràcies més habituals són les representatives i, en aquestes, els partits polítics tenen una funció destacada. Però aquests pensadors moderns que van començar
a teoritzar sobre l'estat democràtic també van advertir
dels riscos del poder, considerant que tot home que
posseeix poder sent la inclinació d'abusar-ne.
Per evitar abusos dels qui l'exerceixen sorgí un eficient mecanisme:
la. idea de la separació de poders. Així,
una part de l'estat es limita a dictar lleis: el poder legislatiu;
una altra part serà la responsable d'aplicar o executar les lleis:
el poder executiu; i una tercera part avaluarà si el poder executiu
ha fet el que havia de fer: el poder judicial. Quins són, doncs, els components que constitueixen un
Estat democràtic? a) El sufragi universal. Totes les persones, com a individus d'una societat que pacta, disposen del poder del vot. El poder prové del poble; en les democràcies, sobirania popular. Aquests components no es donen en la mateixa gradació o nivells en les diverses democràcies actuals. Així, en unes s'ha pactat recórrer sovint i per moltes qüestions al vot o sufragi mentre que en altres nomes cada cert temps per elegir representats. Per altra banda, els totalitarismes presents en el segle XX no respectaven cap o quasi cap d'aquests components: així, per exemple, sense sistema de partits sinó partit únic i un cap amb poder absolut, sense separació de poders, sense sufragi universal. La democràcia no és només un mètode per a prendre decisions. És això i molt més. La democràcia és un conjunt de principis que, justament, fonamenten l'ús del mètode per a prendre decisions. Principis com els de la dignitat personal, l'autonomia de l'individu, el respecte a les minories, etc., tots ells participen de la convicció que la capacitat racional està igualment en tots els éssers humans. Però ja des del seu inici la democràcia era conscient de les seves debilitats. En la democràcia grega. un model assembleari i molt participatiu, sempre estava present el risc a la demagògia. La democràcia d'avui també comporta perills i riscos. Així, pot ser que la "voluntat del poble" sigui només la voluntat de la part més activa i interessada del poble o bé de la part que té més accés als mitjans de comunicació. Un altre risc és el de la indiferència o desinterès de part del poble; a vegades es dóna que bona part del poble es desentén i no participa, deixant la política en mans d'uns professionals. Els grecs anomenaven idiotés, paraula que significa "persona aïllada manipulada pels altres", a aquells que passaven de la política. |
a. Fes-ho tu: Poder i autoritat, el mateix?
b. Fes-ho tu: El natural, que manin uns; no tots
c. Fes-ho tu: Separació de poders
|
7.2 Models de democràcia La democràcia no és una organització política
rígida i ja acabada; és més aviat una organització
que a partir d'uns principis o components bàsics admet diferents
models amb possibilitat o necessitat de canvis i millores 7.2.1 Model republicà o model monàrquic
França, per altra banda, és una democràcia inspirada en el model republicà. En l'actual Cinquena República, el president és elegit directament i no només representa l'Estat nació (cosa que també fan els reis) sinó que a més exerceix el poder executiu; és una república presidencialista. Però, diferentment, Alemanya, que també es regeix per un model republicà, el president representa l'Estat però no té el poder executiu. Així, doncs, ser monarquia o ser república no és la característica més específica d'un Estat democràtic: hi ha monarquies i repúbliques democràtiques, i hi ha monarquies i repúbliques no democràtiques. 7.2.2 Model centralitzat, federal o autonòmic La República Francesa és unitària, molt centralitzada; el govern central exerceix quasi tot el poder i les diferents regions tenen escasses capacitats de decisió. Es considera que només amb un fort poder públic central es pot garantir la igualtat entre tots els ciutadans; amb aquest règim és totalment fora de lloc que un departament legisli, per exemple en l'àmbit de l'educació, amb normes diferenciades de la resta. Els Estats Units d'Amèrica estan en un pol oposat: és una República Federal i cada un dels Estats disposa d'un bon conjunt de lleis pròpies. Hi ha lleis federals que afecten a tots els estats i lleis pròpies o específiques dels diferents estats.
7.2.3 Nivells diferents de participació i decisió
Ara bé, dins d'aquest model de democràcia varia força la possibilitat de participació dels ciutadans: en unes queda restringida a l'elecció dels representants cada quatre o cinc anys, per tant, participació ben escassa; en altres, no es voten partits sinó persones concretes, fins i tot persones de diferents partits (el que es coneix com llistes obertes); en unes es vota el parlament i, independentment, el president de l'estat; hi ha democràcies en les que sovint es consulta als ciutadans en forma de referèndum en altres aquestes consultes són ben rares. 7.2.4 Estat de dret i Estat social de dret Les democràcies són Estats de dret, és a dir, estats en els que el poder està legitimat per la llei pactada i que emergeix de la voluntat popular. En els Estats de dret, a diferència dels Estats absoluts o totalitaris, es compleixen els requisits de sufragi universal, de constitució, de separació de poders, de respecte a llibertat i minories, de sistema de partits.
Així, en un Estat social de dret es mantindrà una seguretat social sanitària, una educació pública, una assegurança en situacions d'atur laboral, una ajuda per a l'habitatge, etc. Són unes funcions que configuren el que s'anomena Estat del benestar. Ara bé, cal no oblidar que aquests beneficis només són possibles si els ciutadans paguen els seus corresponents impostos, uns recursos que l'Estat gestiona per aconseguir certa justícia social. |
d. Fes-ho tu: La Constitució espanyola
e. Fes-ho tu: Fent camí vers la democràcia...
|
7.3 Reptes democràtics? Millores democràtiques? Les democràcies occidentals han respost a unes necessitats socials i polítiques; però en el segle XXI i amb els grans canvis que s'estan produint, es presenten nous reptes. Si les democràcies no volen perdre intensitat o devaluar-se, caldrà millorar les seves institucions. a) Una democràcia més participativa, no només
representativa És innegable que les noves tecnologies permeten, en les
democràcies occidentals, incrementar la participació
ciutadana. Gràcies a internet, avui és possible un debat
públic i una participació directe en pluralitat d'àmbits
de la vida política. b) Poder econòmic per davant del poder polític?
Un dels reptes de les actuals democràcies, si aquestes volen subsistir, es trobar les vies per arribar a formes democràtiques superestatals amb poder de control dels poders econòmics.
c) Poder mediàtic per davant del poder polític? El poder mediątic no ha de confondre
d) Globalitzar la democràcia? En aquest context de limitacions dels estats emergeix el que s'anomena Societat civil i que realitza tasques d'interès social; destaquem en aquest àmbit les Organitzacions No Governamentals, tant nacionals com internacionals. |