8.1 Quatre mirades al món que ens ha tocat viure

Amb diferents mirades podem apreciar o avaluar el món en el que ens ha tocat viure. Seleccionem quatre mirades: una mirada social, que incideixi en consideracions econòmiques; una mirada natural, que atengui aspectes ecològics de l'entorn; una mirada cultural, centrada en l'accés als recursos educatius, i una mirada ètica, que atengui els ideals que més predominen o es manifestes.

Així, amb una mirada social i partint de fonts estadístiques ben reconegudes constatem que la injustícia i la desigualtat són signes distintius del nostre món, i que cotes de benestar aconseguides en alguns països tendeixen a debilitar-se en aquests, en lloc de generalitzar-se en altres països. Les noves tecnologies i amb elles la globalització han impulsat importants canvis i, malgrat l'increment de productes i de riquesa no s'han reduït les desigualtats socials i econòmiques, més aviat al contrari. La globalització ha obert les portes als rics, esdevenint més rics, i ha tancat les portes als pobres, esdevenint més pobres; i les noves tecnologies, que podrien afavorir a tothom, han protegit els globalitzadors, no els globalitzats.

L'increment de producció i el corresponent estímul pel consum ha transformat el nostre món social en un enorme mercat, i al mateix temps ha transformat el nostre món natural, el nostre planeta en un cos explotat i contaminat. Una mirada natural o ecològica ens porta a considerar que el nostre planeta, com no havia passat mai, ara és vulnerable; l'afany desmesurat de benefici econòmic no ha considerat la necessitat de respectar el medi ambient, creient que el planeta podia assumir qualsevol excés. Constatem un enorme menyspreu per les altres formes de vida del planeta i pel mateix planeta.

I que ens deixa entreveure una mirada cultural? Per una banda, un primer món amb grans possibilitats culturals però inundat d'informació sovint irrellevant, en el que l'educació i el coneixement només aparentment ocupen un lloc prioritari; per altra banda, un altre món mancat d'accés als més bàsics recursos educatius, encara amb una part de la població analfabeta. La tercera revolució industrial, la fonamentada en la informàtica i les telecomunicacions, han engrandit l'abisme entre el món que té accés a tot tipus d'informació i coneixement i el món que no.

I si contemplem el món amb una mirada ètica, una mirada que engloba les altres mirades, es desperta el desig d'un món molt millor. Si els mercats o els interessos particulars tenen la darrera paraula, si no hi ha ideals superiors que guiïn les accions humanes, no ens ha d'estranyar que la conquesta de la igualtat i de la justícia siguin objectius difícils i llunyans.

Aquestes mirades crítiques no han de ser paralitzadores sinó estimuladores i inspiradores d'actuacions. Sovint s'oblida el molt que s'ha aconseguit, cosa que ens fa pensar en el molt que encara es possible conquistar. S'ha aconseguit que la democràcia hagi anat guanyant terreny, fent-se sentir la veu de molts pobles; s'ha aconseguit l'afirmació de la llibertat personal, permetent als individus traçar més les seves vides; s'ha avançat en el reconeixement dels drets de les dones, molt temps anhelats; l'esperança de vida s'ha incrementat en els països en via de desenvolupament; la mortalitat infantil, en mig segle, s'ha reduït a la meitat en els països en via de desenvolupament. Tots aquests èxits s'han de mantenir i generalitzar, però tenen al seu costat fracassos que cal superar si volem aconseguir el gran repte de la pau al mon.


   

a. Fes-ho tu: Una mirada social

La mirada social ens porta a constatar que desigualtats i injustícies són signes distintius del nostre món.

b. Fes-ho tu: Un planeta vulnerable

Avui, com no havia passat mai, el planeta és vulnerable; l'ús indiscriminat del potencial tecnològic comporta conseqüències no desitjades.

c. Fes-ho tu: Informació, coneixement, saviesa

No és el mateix informació i coneixement; no és el mateix coneixement i saviesa. Distingeix l'escalonament.



   

8.2 Quatre reptes o contractes mundials

Són moltes les persones i les institucions conscients de les mancances del nostre món i que pensen que un altre món millor és possible. Aquestes, en primer lloc, realitzen estudis cercant les tendències dominants i establint hipòtesis de futur; en segon lloc, proposen o suggereixen el que és desitjable i anhelable, concretant projectes i indicant accions. En aquesta línea està l'informe internacional The World Ahead. Our Future in the Making, elaborat per Federico Mayor i Jérôme Bindé, amb el suport de la UNESCO i publicat amb el títol Un món nou. Els autors de l'informe, amb l'objectiu de dotar de sentit a la globalització, per convertir-la en un projecte prometedor, partint dels reptes més inquietants avui i amb la necessitat de preveure la violència i la guerra, proposen un nou contracte o pacte mundial, un contracte que es manifesta en quatre àmbits: el social, el natural, el cultural i l'ètic.

8.2.1 El pacte o contracte social

Davant del creixement constant de les desigualtats socials i econòmiques, tant entre les persones com entre els països, és una prioritat fomentar o reconstruir la solidaritat amb l'objectiu d'eradicar la pobresa.

La pobresa ha existit sempre, però avui ja no és una fatalitat inevitable; avui el nostre món produeix més béns dels que calen per alimentar tots els seus habitants. La pobresa és un atemptat a la dignitat humana, és una forma d'exclusió; per altra banda, pot ser l'origen de noves guerres, de nous conflictes i de noves violències.

Urgeixen iniciatives no reduïdes a documents de bones voluntats; iniciatives que passen per diferents tipus d'ajudes i per la revisió solidària del deute exterior; que passen per fomentar l'accés a microcrèdits a la població que els requereix; però que passa, principalment, per l'educació. Els pobres, en la seva majoria, no tenen accés a la informació i als coneixements que els podrien ajudar a sortir de la seva situació.

8.2.2 El pacte o contracte natural

Avui sabem que el planeta és vulnerable i que té limitades possibilitats de regeneració. És prioritària una aliança de la ciència, el desenvolupament i la conservació del medi ambient amb l'objectiu de fer sostenible la nostra casa comuna, el planeta, i que les futures generacions també puguin gaudir d'ell aprofitant intel·ligentment els recursos.

Al llarg dels tres darrers segles, el progrés sovint ha anat associat a l'explotació dels recursos naturals. La natura ha estat vista com un objecte al servei de les necessitats de l'ésser humà, a la que volia sotmetre i dominar. La ciència i la tècnica han estat la gran eina que ho ha fet possible. Però a mitjans dels segle XX s'han constatat els límits d'aquesta visió i, poc a poc, ha sorgit la necessitat d'un canvi de mentalitat. Els models de desenvolupament dels països occidentals no poden generalitzar-se sense amenaçar la supervivència de la biosfera. Cal un pacte que no bloquegi el creixement dels països en via de desenvolupament i que, per altra banda, eviti esdevenir presoners de processos incontrolables i irreversibles.

Avui segueix essent escandalós que disposant de dades contrastades que indiquen la gran amenaça de supervivència de la biosfera i de la qualitat de vida de generacions futures, els governs no prenguin mesures coratjoses i actuïn ignorant el problema o encara plantejant dubtes. Urgeixen iniciatives que condueixin a solucions ecològicament sanes, iniciatives com ara fomentar compromisos per a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, fomentar normes restrictives em matèria de contaminació, fomentar controls dels fenòmens irreversibles de degradació del medi ambient i recuperar els medis ja degradats; afavorir, tot educant, l'adopció d'hàbits de consum sostenibles i responsables.

Haurem d'esperar a generacions futures...?

8.2.3 El pacte o contracte cultural

L'educació ja no pot quedar reduïda en el temps ni limitada en l'espai; no pot ser present només en un món i absent en un altre. És prioritari una educació per a tothom i al llarg de tota la vida. Educació per a tothom: en unes societats no només s'ha de vèncer l'analfabetisme sinó també disposar d'un ensenyament de qualitat que equipi intel·lectualment homes i dones. Educació al llarg de la vida: la ràpida evolució dels coneixements i de les tècniques obliga a no restringir l'educació a uns anys d'infància i joventut, sinó que la persona ha d'estar sempre en procés d'aprenentatge.

Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, segons uns experts, suposen una veritable revolució, una ruptura en la civilització com ho fou l'aparició de l'alfabet o la invenció de la impremta. Aquesta ruptura és font de trasbalsos econòmics, socials i culturals sense precedents, essent el motor d'una tercera revolució industrial. Caldrà un pacte cultural o educacional per evitar el risc que aquesta revolució generi més desigualtats tant entre les nacions com en el si d'aquestes.

Internet no ha de ser només una nova font d'informació, també ha de ser una font de coneixement. L'educació haurà de conciliar informació i reflexió; internet i les noves tecnologies, con els llibre o una pissarra, són instruments que han de portar-nos al coneixement i al saber. Així, el contracte cultural ha de promoure iniciatives com ara l'educació per a tothom i al llarg de tota la vida; ha de promoure l'accés universal a internet; ha de promoure la cultura més propera i viva d'una societat, sense que aquesta sigui anul·lada per la més distant.

8.2.4 El pacte o contracte ètic

És prioritari donar sentit i perspectiva a l'aventura humana. En situació de guerra i de conflictivitat crònica, l'ésser humà es esclafat per l'ésser humà; promoure el valor de la pau, de l'aplicació efectiva de tots els drets humans, de diàleg entre tots els membres de la societat és donar sentit i perspectiva a la vida humana.

El final de la guerra freda va fer créixer una gran esperança: la reducció dels pressupostos militars i la inversió en desenvolupament humà. Aquestes expectatives, encara no satisfetes, eren els dividends o avantatges de la pau. Certament, alguns països van aprofitar l'ocasió i van disminuir les seves despeses militars, si bé sense fer créixer proporcionalment les inversions en desenvolupament humà. Altres, com força països d'Àfrica, no han gaudit de la pau, i el seu desenvolupament s'ha vist frenat.

El contracte ètic, que aspira a instaurar una cultura de la pau, de la seguretat i de la no violència, passa per la reducció de les despeses militars. Força economistes han establert una clara correlació entre reducció d'aquestes despeses i l'expansió del creixement.

Avui, tant o més que després del seu naixement, acabada la Segona Guerra Mundial, cal que l'Organització de les Nacions Unides tingui un gran pes i sigui reforçada. Per què?
-- Perquè els reptes del futur tenen una dimensió global;
-- perquè el nostre món cada vegada és més desigual;
-- perquè el nostre món encara està dominat per una cultura de guerra, de violència i d'opressió;
-- perquè el nostre món no pot basar la pau i la seguretat comunes només en les doctrines de l'economia;
-- perquè tots els problemes del món tenen una dimensió universal i ètica, que ultrapassen les fronteres dels estats, de les cultures i dels prejudicis.

 

* Aquesta unitat, tant en el seu disseny com en els seus continguts, es basa principalment en l'informe internacional:
"The World Ahead. Our Future in the Making", publicat amb el títol "Un món nou".
Autoria: Federico Mayor, amb la col·laboració de Jérôme Bindé, amb la participació de Jean-Yves Le Saux, Ragnar Gudmundsson i amb l'equip de l'Oficina d'Anàlisi i Previsió de la UNESCO.
Edició: Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2000.


   

d. Fes-ho tu: Set principis de saviesa per als estudiants del futur

A l'alba del segle XXI, set principis positius i plens de saviesa proposats per anar fent camí vers un món nou i millor.

e. Fes-ho tu: Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Unes fites o objectius per al 2015, pactats en la Cimera del Mil·lenni de l'any 2000.