Ètica i moral, des de l’etimologia

La paraula ètica prové del grec êthos i significava, primitivament, estatge, lloc on hom habita. Posteriorment, Aristòtil va afinar aquest sentit i, a partir d'ell, va significar manera d'ésser, caràcter. Així, l'ètica era com una espècie de segona casa o naturalesa; una segona naturalesa adquirida, no heretada com ho és la naturalesa biològica. D’aquesta concepció se’n desprén que una persona pot moldejar, forjar o anar construïnt la seva manera d’ésser o êthos.

Com s'adquireix o moldeja aquest êthos, aquesta manera d'ésser? L'home la construeix mitjançant la creació d'hàbits, uns hàbits que s'assoleixen per repetició d'actes. L’êthos o caràcter d’una persona estaria configurat per un conjunt d’hàbits; i, com si fos un cercle o una roda, aquest êthos o caràcter, intergrat per hàbits, ens porta a realitzar uns determinats actes, uns actes que provenen de la nostra manera de ser adquirida.

Construïm la nostra manera de ser o êthos

La paraula moral tradueix l’expresió llatina moralis, que derivava de mos (en plural mores) i significava costum. Amb la paraula moralis, els romans recollien el sentit grec d'êthos: els costums també s’assoleixen a partir d’una repetició d’actes. No obstant aquest profund parentesc, la paraula moralis tendí a aplicar-se a les normes concretes que han de regir les accions.

Així, doncs, des de l’etimologia, hi ha poca diferència entre ètica i moral: una i altra fan referència a una realitat semblant. Però avui, malgrat que sovint s’usen de manera indistinta com si fossin sinònims, es reconeix que tenen significats divergents.
 

Ètica i moral, avui: dos nivells diferents

Tan antic com la mateixa humanitat és l’interés per regular, mitjançant normes o codis, les accions concretes dels humans; en totes les comunitats, en tots els pobles, societats o cultures troben prescripcions i prohibicions que defineixen la seva moral.

En cada comunitat, fins i tot en la tripulació d’un vaixell pirata, hi ha accions obligades i accions prohibides, accions lloades i accions reprovades. Un pirata ha de mostrar valor en el combat i justícia en el repartiment del botí; si no ho fa així, no és un ‘bon’ pirata. Quan un home pertany a una comunitat més gran, l’abast de les seves obligacions i prohibicions és fa més gran; sempre hi ha un codi al qual s’ha d’ajustar sota pena de deshonra pública. Bertrand Russell Societat humana: ètica i política.

Ara bé, lligat al naixement de la filosofia aparegué un altre tipus d’interès, el de reflexionar sobre les normes o codis ja existents, tot comparant-los o tot cercant el seu fonament. Aquests dos diferenciats nivells d’interès o d’activitat humana constitueixen el que anomenem avui, respectivament, moral i ètica. Endinsem-nos-hi.

La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la seva pràctica diària. Ara bé, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulació, ni cada persona assumeix o incorpora automàticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni cada societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el bé i el mal. És per tot això que la moral sovint és un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vida no amb imposicions sinó amb llibertat i responsabilitat.

Moral: normes que regulen els nostres actes

L’ètica, per altra banda, és una reflexió sobre la moral. L’ètica, com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem vàlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals que tenen diferents persones o societats tot cercant el seu fonament i legitimació, investiga què és específic del comportament moral, enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta, crea teories que estableixen i justifiquen allò pel qual val la pena viure.

Ètica: per què aquestes normes?

La moral dóna pautes per a la vida quotidiana, l’ètica és un estudi o reflexió sobre què origina i justifica aquestes pautes. Però ambues, si bé són distingibles, són complementàries. De la mateixa manera que teoria i pràctica interaccionen, els principis ètics regulen el comportament moral però aquest comportament incideix alterant els mateixos principis. Sovint els conflictes de normes morals que apareixen quan hem de prendre decisions són el motor que ens impulsa a una reflexió de nivell ètic. És per això que Aranguren, reconeguent la vinculació entre teoria i pràctica, anomena a l’ètica moral pensada i a la moral, moral viscuda.