1. Fal·làcies, què són?

Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte però amb aparença de raonament correcte. És un raonament enganyós o erroni (fal·laç), però que pretén ser convincent o persuasiu.

Totes les fal·làcies són raonament que vulneren alguna regla lògica. Així, per exemple, s'argumenta d'una manera fal·laç quan en lloc de presentar raons adequades en contra de la posició que defensa una persona, se l'ataca i desacredita: es va contra la persona sense rebatre el que diu o afirma.

La fal·làcies lògiques es solen classificar en formals i no formals. Comencem per les no formals.


  

2. Fal·làcies no formals

 

Les fal·làcies no formals són raonaments en els quals el que aporten les premisses no és adequat per a justificar la conclusió a la que es vol arribar. Es vol convèncer no aportant bones raons sinó apel·lant a elements no pertinents o, fins i tot, irracionals. Quan les premisses són informacions encertades, ho són, en tot cas, per una conclusió diferent de la que es pretén.

L'anterior exemple de fal·làcia és un cas de fal·làcia no formal: desqualifiquem la persona que argumenta en lloc de rebatre les seves raons. La llista de fal·làcies no formals és llarga; algunes són les següents.

2.1 Fal·làcia ad hominem (Dirigit contra l'home)

Raonament que, en lloc de presentar raons adequades per rebatre una determinada posició o conclusió, s'ataca o desacredita la persona que la defensa.

 

Exemple:
"Els ecologistes diuen que consumim massa energia; però no en facis cas perquè els ecologistes sempre exageren".
Esquema implícit:
A afirma p,
A no és una persona digna de crèdit.
Per tant, no p.

2.2 Fal·làcia ad baculum (S'apel·la al bastó)

Raonament en el que per establir una conclusió o posició no s'aporten raons sinó que es recorre a l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer.

 

Exemple:
"No atenguis el públic de la botiga portant aquest piercing; recorda que qui paga, mana".
Esquema implícit:
A afirma p,
A és una persona amb poder sobre B.
Per tant, p.

2.3 Fal·làcia ad verecundiam (S'apel·la a l'autoritat)

Raonament o discurs en el que es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó apel·lant a alguna autoritat, a la majoria o a algun costum.
Cal observar que en alguns casos pot ser legítim recórrer a una autoritat reconeguda en el tema; però no sempre és garantia.

 

Exemple:
"Segons l'alcalde, el millor per a la salut dels ciutadans és asfaltar totes les places de la ciutat"
Esquema implícit:
A afirma p,
A és un expert o autoritat.
Per tant, p.

2.4 Fal·làcia ad populum (Dirigit al poble provocant emocions)

Raonament o discurs en el que s'ometen les raons adequades i s'exposen raons no vinculades amb la conclusió però que se sap seran acceptades per l'auditori, despertant sentiments i emocions. És una argumentació demagògica o seductora.

 

Exemple:
"Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què faran els nostres fills si els estrangers els roben la feina i el pa?"
Esquema implícit:
A afirma p,
A presenta context emocional favorable.
Per tant, p.

2.5 Fal·làcia ad ignorantiam (Per la ignorància)

Raonament en el que es pretén defensar la veritat (falsedat) d'una afirmació pel fet que no es pot demostrar el contrari.

 

Exemple:
"Ningú no pot provar que no hi hagi una influència dels astres en la nostra vida; per tant, les prediccions de l'astrologia són vertaderes"
Extret del llibre: PIÑERO, Albert. "Logomàquines" Barcelona: RAP, 1999
Esquema implícit:
Es nega (s'afirma) p,
No tenim proves que p es vertader (fals).
Per tant, p és fals (vertader).

2.6 Fal·làcia Post hoc... (Falsa causa)

Raonament que a partir de la coincidència entre dos fenòmens s'estableix, sense suficient base, una relació causal: el primer és la causa i el segon, l'efecte. Clàssicament era coneguda amb l'expressió: "Post hoc, ergo propter hoc" (Després d'això, aleshores per causa d'això).

 

Exemple:
"El càncer de pulmó es presenta (freqüentment) en persones que fumen cigarretes; per tant, fumar cigarretes és la causa d'aquest càncer"
Esquema implícit:
Es dóna X,
tot seguit es dóna Y.
Per tant, X és la causa de Y.

Cal observar (com s'observa en el llibre d'on es estret aquest exemple: PIZARRO, Fina. "Aprendre a raonar". Barcelona: Alhambra, 1987) que si bé és un argument fal·laç, no es pot establir que la conclusió sigui falsa; es va arribar a aquesta conclusió per altres vies.


   

3. Fal·làcies formals

 

Les fal·làcies formals són raonaments no vàlids però que sovint s'accepten per la seva semblança amb formes vàlides de raonament o inferència. Es dóna un error que passa inadvertit.

Així, per exemple, a partir de dues premisses com "Si plou, agafo el paraigua" i "Es dóna el cas que plou", puc concloure amb validesa formal que "Agafo el paraigua". Ara bé, de les dues premisses: "Si plou, agafo el paraigua" i "Agafo el paraigua", no puc concloure amb validesa formal "Plou": si he agafat el paraigua era perquè el portava a arreglar! Aquest és un exemple de la fal·làcia formal coneguda com afirmació del conseqüent.

3.1 Afirmació del conseqüent

Raonament que partint d'un condicional (si p, aleshores q) i donant-se o afirmant el segon o conseqüent, es conclou p, que és el primer o l'antecedent.

 

Exemple:
"Si plou, agafo el paraigua; agafo el paraigua. Aleshores, plou".
Esquema: O esquema:
[(p ® q) Ù q ] ® p
p ® q
q
----------
p

És un argument fal·laç que té semblança amb l'argument vàlid o regla d'inferència coneguda com a modus ponens o afirmació de l'antecedent: [(p ® q) Ù p ] ® q

3.2 Negació de l'antecedent

Raonament que partint d'un condicional (si p, aleshores q) i negant el primer, que és l'antecedent, es conclou la negació q, que és el conseqüent.

 

Exemple:
"Si plou, agafo el paraigua; no plou. Aleshores, no agafo el paraigua".
Esquema: O esquema:
[(p ® q) Ù ¬p ] ® ¬q
p ® q
¬p
----------
¬q

És un argument fal·laç que té semblança amb l'argument vàlid o regla d'inferència coneguda com a modus tollens o negació del conseqüent: [(p ® q) Ù ¬q] ® ¬p

3.3 Sil·logisme disjuntiu fal·laç

Raonament que partint d'una disjunció i, com a segona premissa, s'afirma un dels dos components de la disjunció, es conclou la negació de l'altre component.

 

Exemple:
"T'agrada la música o t'agrada la lectura; t'agrada la música. Aleshores no t'agrada la lectura".
Esquema: O esquema:
[(p Ú q) Ù p ] ® ¬q
p Ú q
p
----------
¬q

És un argument fal·laç que té semblança amb l'argument vàlid o regla d'inferència coneguda sil·logisme disjuntiu en el que posada una disjunció és nega un dels dos component, cosa que implica que l'altre és vertader: [(p Ú q) Ù ¬p ] ® q


   

4. Interactiu: detecta fal·làcies



[Guia]