I
L'aura amara / fa.ls bruels brancutz
clarzir / que'l dous'espeys'ab fuelhs,
e.ls letz / becx / dels auzels ramencx
te balbs e mutz, / pars / e non-pars.
Per qu'ieu m'esfortz / de far e dir / plazers
a manhs? Per ley / qui m'a virat bas d'aut,
don tem morir, / si.ls afans no.m asoma.
II
Tan fo clara / ma prima lutz
d'eslir / lieys, don cre.l cors los huelhs,
non pretz / necx / mans dos angovencs
d'autra.S'eslutz / rars / mos preyars,
pero deportz / m'es e d'auzir / volers
bos mots sesgrey / de lieys, don tan m'azaut
qu'al sieu servir / suy del pe tro qu'al coma.
|
I
L'aura amarga fa els boscos brancosos
aclarir que la dolça (aura) va espesseir amb fulles,
i els alegres becs dels ocells de les branques
manté balbucients i muts, aparellats i no aparellats.
Per què m'esforço a fer i dir coses agradables
a molts? Per aquella que m'ha canviat de baix a dalt,
de la qual cosa temo morir si, no em dóna fi als afanys.
II
Tan fou clara la meva primera llum
d'escollir aquella, per la qual el cor creu els ulls
(que) no valoro en dos angovins (moneda) els missatges secrets
d'una altra. Es manifesten rarament els meus precs,
però no m'és agradable escoltar els desitjos
i les bones paraules sense greuge d'aquella que tan m'agrada
que al seu servei sóc des del peu fins la cabellera.
|
