|
||||
Són animals de cos tou, amb simetria bilateral i sense segmentació. Són el segon grup en importància quant a nombre d'espècies després dels artròpodes. Inclou formes aparentment tant diferents com els cargols, de mar i de terra, llimacs, cloïsses, musclos i similars, pops, sípies i calamars i molts d'ells tenen una gran importància econòmica per a l'home. |
||||
|
||||
|
||||
Viuen en ambients aquàtics, fonamentalment marins, o terrestres ja que molts d'ells disposen de mecanismes per evitar la dessecació. Les seves dimensions són molt variables i poden anar des d'exemplars quasi microscòpics fins a talles gegants (calamars gegants de més de 20 m de longitud). Com que només disposen de musculatura llisa, de contraccions lentes, els associem a moviments lents, tot i que hi ha algunes formes que, mitjançant la utilització d'altres recursos, destaquen per ser uns excel·lents nedadors (per exemple, els calamars). |
||||
|
||||
|
||||
Figura
3.- Imatges de dos mol·luscs amb velocitat de desplaçament
diferents: el calamar és un excel·lent nedador, mentre que
el cargol de mar és de moviments lents.
|
||||
En el seu cos es poden diferenciar tres regions:
|
||||
Figura
4.- Esquema d'un mol·lusc ideal. En passa el ratolí pel
damunt de l'imatge es poden observar les estructures més característiques
del cos d'un mol·lusc.
|
||||
Un replec a cada banda de la paret visceral forma el mantell que la recobreix totalment i, per la seva cara externa, s'encarrega de fabricar una closca de carbonat càlcic que actua com a esquelet extern. La closca pot adoptar formes diverses (una sola peça recargolada en espiral, dues valves, vuit plaques,...) i fins i tot en algunes formes pot passar a ser interna (sípia) o estar absent (pops, llimacs, nudibranquis). A cada costat del cos, sota del naixement del mantell queda una cavitat (cavitat pal·lial o cavitat del mantell) que comunica amb l'exterior i on s'allotgen les brànquies. |
||||