|
La
seva funció és la captació, integració
i coordinació dels estímuls procedents del medi
extern i del medi intern i l'elaboració de les respostes
més adequades per al bon funcionament de l'organisme.
|
En els metazous més senzills el sistema nerviós pren I'aspecte d'una xarxa formada per unes cèl·lules especials (neurones).
 |
Figura
47.- Imatge d'una neurona de gat (neuroglia) al microscopi òptic.
Fotografia de Biodidac
|
|
A mesura que els animals van adquirint més complexitat estructural i el seu cos es va fent més gran, el sistema nerviós central adquireix una forma més definida i entra en relació amb els òrgans sensorials, també cada vegada més desenvolupats i més complexos.
Figura 48.- Imatge d'una granota amagada sota la sorra del desert (Australia). Fotografia de Frans Lanting, National Geographic.com |
 |
Això
permet una integració i una coordinació més
grans de les respostes als estímuls procedents del medi extern
i del medi intern.
Les neurones, inicialment disperses i més o menys connectades entre elles, es van associant en nuclis (ganglis) dels quals surten prolongacions de les neurones (fibres nervioses) que formaran els cordons nerviosos.
|
A mesura que es va perfeccionant la cefalització, els ganglis de la regió anterior es fusionen entre ells formant una massa cerebroide o cervell.
Figura 49.- Imatge del cap de l'embrió d'una rata. Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles. |
 |
Els cordons nerviosos ganglionars que surten d'aquesta massa poden situar-se en posició ventral o bé dorsal i adquireixen més o menys complexitat segons la pròpia complexitat d'organització de l'animal.
|
|
