Les esponges no mostren una simetria definida i creixen en formes molt diverses, de manera que sovint el seu aspecte recorda el d'un vegetal. | ||||||||
Figura
5.- Imatge d'una esponja del gènere Mycale. Fotografia cortesia
d'Erling Svensen
|
||||||||
Les condicions ambientals, especialment la sedimentació i els corrents, influeixen especialment en la seva forma: en superfícies horitzontals profundes, on la sedimentació és considerable, predominen les formes erectes, perquè això evita que el sediment n'obturi els porus per on penetra l'aigua. En aquest cas, poden presentar formes ramificades, tubulars, de copa, de ventall. En llocs batuts per les onades, creixen formant fines làmines incrustants que revesteixen el substrat. Una mateixa
espècie pot presentar formes diferents segons l'hàbitat
on es trobi però generalment, cada espècie presenta una
tendència cap a una forma preferent, adequada a les
condicions ambientals més propícies per a l'espècie
en qüestió. Les tres tendències principals són: |
||||||||
|
||||||||
Les esponges intercanvien gasos amb l'aigua que filtren, en retenen les partícules de què s'alimenten i hi alliberen productes residuals. Han de tenir, doncs, un mecanisme per bombar l'aigua cap al seu interior i tornar-la al medi un cop filtrada. El cos d'una esponja conté una sèrie d'orificis i conductes de diferents diàmetres que es coneix amb el nom de sistema aqüífer. |
||||||||
|
||||||||
Figura
7.- Situació dels porus inhalants i l'òscul en una esponja.
En blau esta marcada la circulació de l'aigua a través de
l'esponja (en línia discontinua es marca la circulació per
l'interior de l'esponja). Fotografia cortesia d'Erling
Svensen.
|
||||||||
|
||||||||
|
||||||||