Classe Quilòpodes: Organització interna i reproducció

1) Aparell digestiu

A partir de la boca es continua un esòfag curt que actua com a filtre de l'aliment. A continuació i separat per una vàlvula segueix l'intestí mitjà, llarg i ample on es produeix la digestió i l'absorció. L'intestí posterior és curt i s'obre en l'anus.

2) Estructures d'intercanvi gasós

L'intercanvi gasós és realitza gràcies a un sistema de tràquees repartides per tot el cos. Les tràquees desemboquen en unes cambres que s'obren a l'exterior a través d'estigmes situats a les pleures de determinats segments del cos o, en algunes espècies, en tots ells.

3) Aparell excretor

L'excreció es realitza a través de tubs de Malpighi que es situen a la part posterior del cos i desemboquen en el tracte final de l'intestí mitjà. Poden presentar altres tipus de glàndules excretores que desemboquen o bé en el punt d'inserció de les potes amb el cos o bé en la pròpia cavitat bucal.

4) Aparell circulatori

És de tipus obert, amb un vas dorsal, que actua com a cor, i un vas ventral comunicats entre si per un anell que envolta l'esòfag. Aquest dos vasos es van ramificant en diverses branques que asseguren la irrigació a totes les parts del cos.

5) Sistema nerviós

Seguint l'esquema bàsic del artròpodes, els quilòpodes tenen un sistema nerviós format per:

• El cervell, format per diversos lòbuls, situat per damunt de l'esòfag.
• El collar periesofàgic, que envolta el tub digestiu.
• La cadena ganglionar ventral amb un parell de ganglis per segment.
  

A part dels ulls simples, els quilòpodes presenten un sentit del tacte molt desenvolupat gràcies a la presència de gran quantitat de sedes sensorials repartides per tot el cos i els apèndixs.

6) Aparell reproductor i reproducció

En els mascles hi ha un parell (o a vegades només un) de testicles allargats, amb un canal de sortida cada un d'ells, que desemboquen en un canal ejaculador evaginable (penis). Les femelles presenten un sol ovari, amb un o dos conductes de sortida, acompanyat de diverses glàndules accessòries.

Acostumen a ser formes solitàries que es reuneixen per parelles durant l'època de reproducció. La fecundació és interna: el mascle transfereix l'esperma de manera similar a com ho fan les aranyes.

Després de la fecundació es separen i la femella s'encarrega sola de la posta i la cura, si la tenen, dels ous. Dels ous surten les cries que poden ser molt semblants als adults i presentar ja tots els segments i apèndixs formats o bé en poden faltar.