Seguint la pista a Saccharomyces
Observació dels resultats:
Plantejament I i II
D’aquests zigots diploides, en sembrar-los en un altre medi YPD, vam obtenir colònies aïllades, les manifestacions de les quals eren llis per al caràcter de textura i blanc per al caràcter de color:
Fotografies amb lupa:
Beatriu EscuderoFotografia 2.- Colònia aïllada de zigots diploides.En aquesta imatge es pot observar amb molta claredat quins són els caràcters dominants de la primera generació filial o colònia diploide: el color blanc i la textura llisa.
Fotografia 4.- Colònies de zigots blancs llisos diploides en contrast amb la colònia haploide blanca i rugosa situada a sota d’aquesta.
Beatriu Escudero
Fotografia 5.- Colònies de zigots diploides blanques llises.
Fotografies amb microscopi:
Beatriu Escudero
Fotografia 2.- Zigots diploides de les colònies aïllades blanques i llises
Esporulació: A continuació vam sembrar en forma de gespa les colònies aïllades de zigots diploides en un medi pobre (un medi d’esporul·lació) per a que esporul·lessin:
Fotografies amb lupa:
Beatriu Escudero
Fotografia 1.- Zigots diploides en forma de gespa esporul·lant
Fotografies amb microscopi:
Beatriu Escudero
Fotografia 1.- Zigots diploides esporul·lant.
Es poden observar clarament les 4 espores en un dels ascs. Cal destacar, però, que en l’asc que es troba a l’esquerra d’aquest, tot i que no s’observen les 4 espores a la imatge no vol dir que no hi siguin; el fet que no es puguin veure totes quatre és degut a que, en aquest cas, la que falta es troba a la part del darrere de l’asc; a la imatge no es pot apreciar això però a través del microscopi si, ja que l’aigua fa que es vagin girant els llevats i a més, amb el cargol micromètric del microscopi es poden enfocar diferents plans de la preparació.
Beatriu Escudero
Fotografia 2.- Zigots diploides esporul·lant.
Marcats amb un cercle vermell es poden observar els ascs que contenen les 4 espores més o menys visibles.
Finalment, vam sembrar en un medi de cultiu comercial per a llevats (aquest medi conté antibiòtic la qual cosa ens va facilitar el perill de contaminació) un inòcul del contingut del medi d’esporul·lació per tal que els ascs es trenquessin de forma natural i així germinessin les espores.
Fotografies amb lupa:
Beatriu Escudero
Fotografia 2.- D’esquerra a dreta: colònia blanca rugosa i colònies vermelles rugoses.
Beatriu Escudero
Fotografia 7.- Colònia vermella llisa
Beatriu Escudero
Fotografia 8.- Colònia blanca llisa
Fotografies amb microscopi:
Beatriu Escudero
Fotografia 1.- Llevats de les colònies vermelles i rugoses.
A la imatge es pot veure que, a diferència de lescolònies blanques (com es veurà més endavant), tenen una coloració rogenca. També es pot observar que les cèl·lules es mantenen unides a causa de les proteïnes de la seva superfície, de manera que formen pseudomicelis i això dóna l’aspecte rugós a la colònia.
Beatriu Escudero
Fotografia 2.- Llevats de les colònies vermelles llises.
A la imatge, a més de la coloració rogenca, també se’n pot apreciar el fet que els llevats estan separats els uns dels altres, cosa que dóna a la colònia una textura llisa.
Beatriu Escudero
Fotografia 3.- Llevats de la colònia blanca i llisa; aquí també hi ha zigots diploides amb les mateixes característiques fenotípiques que els haploides blancs i llisos. Es pot observar, a més, que es troben lliures, separats els uns dels altres, cosa que dóna una textura llisa a la colònia.
Beatriu Escudero
Fotografia 4.- Llevats de la colònia blanca i rugosa
A la imatge, es pot veure com es mantenen unides les diferents cèl·lules formant Aixa el pseudomicelis; això és doncs, el que atorga una textura rugosa a la colònia.
Treball de recerca: Beatriu Escudero Tutora del treball i pàgina web: Mercè del Barrio