|
A.
I A VOSTÈ, QUÈ LI PASSA: SIMPTOMATOLOGIA
|
|
|
Utillatge
Taula amb el llistat de símptomes
Procediment
Anotar a la
taula dels símptomes típics talassèmics, quins són
els que cada un dels individus talassèmics pateixen.
|
|
B.
OBSERVANT LES CÈL·LULES DE LA
SANG: CITOLOGIA |
|
Problema B1
Per a dur a terme la investigació d’aquest
problema, cal seguir una sèrie de passos:
Pas 1: extracció i tinció de la mostra sanguínia,
Pas 2: captació de fotografies per al posterior estudi de les cèl·lules,
Utillatge
Pas 1:
Extracció de
la mostra
- Llanceta esterilitzada per a realitzar la
punció.
- Alcohol i cotó (per desinfectar)
- Guants de làtex
- Portaobjectes
|
|
Tinció pel
mètode de Giemsa
- Vas de precipitats
- Dissolució de Giemsa (Eosina)
- Flascó rentador
- Metanol
|
|
Tinció pel
mètode d’Eosina-Hematoxilina
- Vas de precipitats
- Eosina
- Hematoxilina
- Flascó rentador
- Metanol
|
|
Pas 2:
Obtenció de les imatges
- Càmera fotogràfica acoplada al
microscopi
- Motic Images Plus 2.0 (programa de captació i
treball de les imatges)
Procediment
Pas 1:
L’objectiu d’aquesta primera etapa és
obtenir la mostra i tenyir-la per a poder observar-la
i prendre’n fotografies.
Referent a la tinció, en farem anar dues de diferents: el mètode
Giemsa i Hematoxilina.
Extracció de la mostra
- Posar-se guants de làtex.
- Esterilitzar la pell amb un cotó impregnat
d’alcohol.
- Amb la llanceta estèril realitzar una
punció enun dit.
- Posar la gota de sang al centre d’un
portaobjectes, prèviament netejat amb
alcohol, aproximadament a 2 cm del marge.
-
Col·locar un altre
portaobjectes net, formant un angle de 45º amb
l’altre, a tocar de la gota de sang.
El líquid es desplaçarà per
capil·laritat, i aprofitarem aquest
fet per a fer lliscar el portaobjectes al llarg
de l’altre per a obtenir una fina pel·lícula
de sang.
Cal tenir en compte de no forçar un portaobjectes
contra un altre, ja quepodríem fer malbé les
cèl·lules.
Tinció pel mètode de
Giemsa
- Un cop tenim feta l’extensió de
la gota de sang, es deixa assecar a l’aire
durant 2 minuts.
- Es fixa amb unes gotes de metanol durant 7
minuts.
- Passat aquest temps es decanta l’alcohol,
en cas de que no s’hagi eixugat, i s’aplica
paper de filtre per a aconseguir un assecament
correcte.
- Es submergeix la preparació al vas
de precipitats que conté la dissolució de
Giemsa; el portaobjectes ha de quedar submergit
en sentit vertical. És necessari col·locar
una referència a fi de poder recordar
la cara del portaobjectes on queda situat el
frotis.
- Es renta amb aigua destil·lada als
20-30 minuts d’haver començat la
tinció.
- Es passa a assecar suaument la preparació amb
paper de filtre procurant no arrencar el frotis.
- Etiquetar la preparació.
- Observar al microscopi.
Tinció pel mètode d’Eosina-
Hematoxilina
- Un cop tenim feta l’extensió de
la gota de sang, es deixa assecar a l’aire
durant 2 minuts.
- Es fixa amb unes gotes de metanol durant 7
minuts.
- Passat aquest temps es decanta l’alcohol,
en cas de que no s’hagi eixugat, i s’aplica
paper de filtre per a aconseguir un assecament
correcte.
- Cobrir amb unes gotes d’hematoxilina
i deixar actuar durant 15 minuts. Cal tenir la
precaució de que el colorant no s’assequi
agregant més líquid a mesura que
va passant el temps.
- Rentar la preparació amb aigua destil·lada
i afegir unes gotes d’Esosina, deixant-la
actuar durant 1 minut.
- Tornar a rentar fins que no quedin restes
de colorant.
- Assecar suaument la preparació amb
paper de filtre procurant no arrencar el frotis.
- Observar al microscopi.
Pas 2:
Per a poder estudiar bé la forma i grandària
de les cèl·lules, cal fer primer
fotografies de les mostres de les tres persones
per a després poder comparar-les. Aquest és
l’objectiu d’aquest segon pas.
- Rastrejar la mostra per a trobar les zones
on els eritròcits es trobin separats els
uns dels altres, per a poder mesurar bé el
seu diàmetre, i prendre’n fotografies.
- Per a que els resultats siguin del tot fiables
cal fer un mínim de mesures. Per aquesta
raó, nosaltres hem pres el diàmetre
de 150 cèl·lules per cada persona
(2 de talassèmiques i una de sana).
|
Problema B2.
Utillatge
Organització dels resultats
- Taula de resultats
- Calculadora
Procediment
Aquesta és l’última de les
tres etapes que ens calen per a trobar una resposta
a aquest plantejament del problema. Aquest és
el pas on convergeixen els altres dos que el precedeixen,
i que aplicant els nostres coneixements d’estadística,
arribarem a la resposta que esperem.
- Buidar els resultats en una taula on quedin
ben clares les dades que hem obtingut.
- Un cop tinguem les dades a la taula, hem de
calcular la mitjana aritmètica (μ)
i la desviació mostral (σm) que
més tard ens serviran per a fer altres
càlculs.
- Càlcul de la desviació mostral
(σm)
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
- Càlcul de la desviació poblacional
- Per últim, caldrà fer els següents
càlculs per a obtenir els resultats
finals:
- Formulació del test d’hipòtesis
H0: la mitjana de la mostra
1 és més gran que la mitjana
de la mostra 2
H0 =>M1≥ M2 M1 – M2 ≥ 0
H1: no es compleix l’afirmació anterior
- Càlcul de la desviació estandarditzada
- Elecció del nivell de confiança
α |
z |
|
10% |
1.28 |
1.65 |
5% |
1.65 |
1.96 |
2% |
2.05 |
2.33 |
1% |
2.33 |
2.58 |
Taula 4. Taula dels
nivells de confiança.
Imatge 22. Campana
de Gauss que determina la regió crítica
en el nostre test d’hipòtesis.
- Càlcul de l’error realitzat.
|
|
|
C.
ARRIBEM AL NIVELL MOLECULAR: BIOQUÍMICA |
|
Problema C1.
Utillatge
Recerca bibliogràfica
(llibres, adreces d’internet,
apunts, revistes,...)
Programa simulador. Aquest tipus de programa,
a partir d’una seqüència d’aminoàcids
o de bases nitrogenades crea l’estructura de la proteïna
desitjada.
Procediment
Buscar tota
la informació relacionada
amb l’hemoglobina en general, i més en particular,
amb l’hemoglobina relacionada amb la talassèmia.
Un
cop trobem la informació, cal resumir-la,
i per últim crear un petit esquema amb la informació més
rellevant.
Problema C2
Utillatge
Resultats
de l’anàlisi sanguini d’una
de les persones que estudiem.
Equacions de Mentzer, i de England
i Frazer.
Procediment
Analitzar
els anàlisis
de la persona que estudiem, i interpretar-los de forma que
els relacionem directament amb els nivells d’Hb.
Un
cop haguem analitzat els resultats de l’analítica,
passarem a fer els càlculs necessaris per a resoldre
les equacions de Mentzer, i de England i Frazer. Aquestes equacions
són mitjans molt senzills per a fer un primer diagnòstic
aproximat, i consisteix en la simple aplicació d’aquestes
fórmules.
- Equació de
Mentzer
Aquesta primera equació, ens diu que si
com a resultat obtenim un valor superior a 13, es tracta
d’una persona
amb anèmia ferropènica, mentre que
si aquest valor es troba per sota de 13, parlem d’individus
amb talassèmia.
VCM
------
RBC
RBC: és el recompte d’eritròcits
en milions.
- Funció discriminant d’England
i Frazer
En la funció discriminant d’England i Frazer, la
xifra 3,4 és una constant preestablerta. Els valors positius
es aquesta relació resulten propis d’anèmia
ferropènica, mentre que un valor negatiu és característic
a la talassèmia.
VCM – RBC – (5 x HGB) – 3,4
RBC: és el recompte d’eritròcits
en milions.
HGB: índex d’hemoglobina
|
|
D.
ESTUDI DE L’HERÈNCIA: GENÈTICA
MENDELIANA |
|
Utillatge
Arbres genealògics
de les dues persones
|
EVA
|
JESÚS
|
|
|
|
Procediment
Un cop tenim els arbres
genealògics, farem el següent:
- Determinar el fenotip i el genotip dels dos arbres
genealògics.
- Partint de que la beta talassèmia minor es
presenta quan una persona és heterozigota per
a aquest caràcter, sabem que les persones que
estudiem són heterozigotes.
- Amb aquesta informació, i altres dades puntuals
sobre altres membres de la família, omplirem
l’arbre amb l’herència que correspon
a cada familiar.
|
|
|
Última
actualització: 
|