Volo com un ocell,
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit
i si ho faig he de morir.
(L’abella)

Un convent molt tancadet
sense torres ni campanes,
amb moltes monges a dins
fent endolcir flors galanes.
(El rusc de les abelles)

No camina mai per terra
i no vola pel cel.
Tampoc no sap nedar.
Però corre, baixa i puja
i mai no s’ha d’ofegar.
(L’aranya)

Em passo la vida teixint
i amb la tela que teixeixo
caço mosques i mosquits.
(L’aranya)

Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar?
(El cargol)

No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.
(El cargol)

No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou. 
(El cargol)

Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.
 (El cargol)

A la nit em faig llum
per trobar el menjar,
i jo mateixa il•lumino
els qui em volen agafar.
(La cuca de llum)

Va vestit com un senyor,
porta botes i no fa remor. 
(L'escarbat)

És un animal molt valent;
vola, camina i caça,
té el coll de carbassa
i la llengua de serpent.
 (La formiga)

Se'n va sola a la muntanya
i quan torna duu companya.
 (La formiga)

Més de cent en un camí
i no fan ni pols ni remolí.
 (Les formigues)

Una processó de dames negres
que fan el seu camí sense remor.
 (Les formigues)

Em passo la nit nedant,
em passo la nit cantant,
i fent croac-croac,
sembla que voli saltant.
(La granota)

De petita duia una gran cua,
de gran vaig quedar escuat,
a les nits si fa bona lluna,
li canto tot fent rac, rac.
(La granota)

Quin és l'animal que vola
sense tenir ales?
(La granota)

És petit, petit,
no té cap moneda
i diu que sempre és ric, ric.
(El grill)

Sóc negre i no sóc carbó;
passo les nits tocant l'arpa;
duc corona i no sóc rei
i el riu travesso sense barca.
(El grill)

No sóc au i volo amb ales;
duc capa i no sóc persona;
canto sense tenir veu;
no sóc rei i duc corona.
(El grill)

En el camp ha estat criat,
és verdós com l'esperança,
dels homes és amic
i a les dones les espanta.
 (El llangardaix)

Sóc un animal curiós,
com més madur em vaig fent
més verd sóc.
 (El llangardaix)

Sóc tan xicotet, xicotet,
que no se'm veu la figura;
porto grans malalties i mato
a aquell que no es cura.
(El microbi)

Què és allò que neix a fora,
sense permís se't fica a casa
i sense dir-li: Si és servida.-
s'asseu a la teva taula?
(La mosca)

Tinc les ales virolades
i volo de flor en flor;
tot volant, alguns m'agafen
per fer-ne col•lecció.
 (La papallona)

Sóc un cuc que es fa la casa
i allà dintre vaig canviant.
Vaig creixent i em surten ales,
i a voleiar pel camp.
 (La papallona)

Quin és l'animal que té sempre
els peus al cap? 
(El poll)

Una cosa petiteta
que salta com una cabreta,
beu del millor licor
i deixa pintada una floreta.
(La puça)

Sense que em costi cap diner
faig estrena cada any
d'un vestit sense costura
de colors molt variants.
(La serp)

Una dama verda, amb vestit mudat,
s'arrossega per damunt del prat.
 (La serp)

Una dama en un gran prat
que duu vestit de seda brodat.
(La serp)

Tinc cap, però no tinc peus,
i fuges així que em veus.
(La serp)

Camina sense tenir cames,
xiula sense ésser xiulet;
qui no ho endevina
ja pots dir que és un ximplet. 
(La serp)

Poteta amunt,
poteta avall,
cau del cel
i no es fa mal.
(La tortuga)

Mig groga i mig negra,
vaig de flor en flor;
si molt em molestes
et clavo un fibló.
(La vespa)

Faig ki-ki-ri-kí!
porto barretina,
i canto cara al vent
per despertar el dia.
(El gall)

Una capseta rodoneta,
tota blanca, petiteta,
que s’obre i no es pot tancar
i a dins cosa bona hi ha.
(L'ou)

Els meus pares són cantors,
jo també ho sóc;
porto l’hàbit blanc
i groc és el meu cor.
(L'ou)

Pas a passetva caminant,
el cap i la cua tot va gronxant.
Suposo que saps de sobres qui és
perquè ja t'ho he dit i no t'ho dic més.
(La vaca)

Va caminant pas a pas
gronxant la cua i el cap.
és fàcil d'endevinar
perquè t'ho he dit clar i català.
(La vaca)

Sóc fort, honrat i tossut
i no pas molt saberut.
(L'ase)

Ben alt i gran el voldria,
i a sobre jo hi pujaria,
ben dret voldria que anés,
i a terra que mai no em tirés.
(El cavall)

 Per poc és el meu nom,
però poc és el meu nom;
una erra m'ha marxat,
vegem! qui me l'ha endevinat?
(El porc)

Sóc gros i molsut
i força rondinaire.
Em tenen per brut
perquè no faig bona flaire.
(El porc)

Et dono llet i llana
i per parlar dic be.
Si no saps el meu nom,
jo mai no te'l diré.
(L'ovella)

Sempre vaig amb una manta
de pura llana blanca,
faci fred o bé calor,
arribada l'ocasió em prenen la manta
per fer-ne mantes pel meu pastor.
(El be)

Sóc tot orelles, bon corredor,
i el que és caçador em recerca frisós
pel camp i pel bosc.
(El conill)

Sóc pare de família
amb un reguitzell de fills.
Les meves orelles són ben llargues
i el meu cor dels més senzills.
(El conill)

A veure si ho endevineu!
Us diré, si m'escolteu,
que tot el que aquí veieu
és tot meu, meu, i meu.
(El gat)

Tinc les potes que té un gos
i els bigotis dels senyors.
(El gat)

Una cistella d'avellanetes
que la nit les escampa
i el dia les arreplega.
(Les estrelles)

Un plat d'avellanetes
que de nit surten
i de dia estan amagadetes.
(Les estrelles)

Sempre quiets
sempre inquiets,
dormint de dia
i de nit desperts.
(Els estels)

Com més de nit es fa
més se'n veuen.
(Les estrelles)

Per les estances del cel
es passeja un donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.
(La lluna)

Va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que sembla un formatge
i altres una tallada de meló.
(La lluna)

Qui serà, serà,
que de nit ve
i de dia se'n va?
(La lluna)

Una cosa rodona com un plat
que no hi cap en tot el mercat,
es veu i no es pot tocar
i a tothom fa amagar.
(La lluna)

Tant si vols com si no vols
seguiré la meva via;
enrabiaràs si vas tot sol,
però el pagès de mi es refia.
(La pluja)

Quan sóc primera faig xim-xim
si duro molt, mullo massa
el meu nom no descobriu?
a l'hivern el fred em glaça.
(La pluja)

Vola com un ocell
i mai no es fa vell.
(El sol)

Quan ell volta
tot ho fa alegrar;
el veiem però no el podem mirar
i quan se'n va a dormir
tot ho fa entristir.
(El sol)

Quan ell s’aparta: el cerquem,
i si s’acosta massa: marxem.
(El sol)

Un pa bullent, lluent,
que alegra a tota la gent.
(El sol)

Ara pujo, ara baixo,
tinc calor i també tinc fred,
i segons és el que tingui
t'ho marco ben clar i net.
(El termòmetre)

Sempre et toco i no em veus,
volo sense tenir ales,
xiulo sense tenir boca
i faig mal moltes vegades.
(El vent)

A veure si ho sabeu
què és el que us toca a la cara
i no ho veieu.
(El vent)

Per més que et toqui la cara
tu no em veus ni poc ni gens.
Si m'enfado xisclo i xiulo
i no tinc ni boca ni dents
però sense saber solfa
faig sonar molts instruments.
(El vent)

Per sobre el terrat,
després d'un ruixat,
surt un senyor
ple de color.
(L'Arc de Sant Martí)

Un pont de coloraines
fet per sobre les muntanyes,
amb colors d'aigua l'han pintat
però cap pinzell no l'ha tocat.
(L'Arc de Sant Martí)

Què és allò que
el foc no pot escalfar?
(La neu)

Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l'instant? 
(La pluja)

Sabeu què podria ser
que quan fa bo s'està a casa
i quan plou surt al carrer? 
(El paraigua)

Pujo i baixo cada dia, sempre faig igual camí, portant noves de mil maneres,sense cap interès per a mi (El carter)

Qui és l'home al qual totes les medecines el fan viure?
(El farmacèutic)

Tot el dia amb la gorra i el xiulet vigilo els cotxes i l'autobús; renyo als qui fan el ximplet, per culpa d'ells, ara hi ha un embús.
(El guàrdia urbà)

Una vella amb una dent fa córrer tota la gent.(La campana)

Sóc un instrument de corda que fa riure i fa plorar, com que en tinc una de sola la canalla em sap tocar.
(La campana)

Un tub ple de forats que per molt que bufis mai no inflaràs; els qui no ho endevinin seran uns sonats.
(La flauta)

Tinc la panxa buida, me la lliguen amb cordes i em poso a cantar si algú me les toca.
(La guitarra)

Sóc de fusta i els meus nervis a tothom fa bellugar quan se'm posen a la falda i em comencen a gratar.
(La guitarra)

Tinc a la boca una dentadura, i em poso a cantar si les dents em belluguen.
(El piano)

El meu nom diu que sóc pi, més també sóc d'altra fusta; i unes dames que amb mi vénen, quan canten em donen llustre.
(El piano)

Quan obro la boca ensenyo blanca i fina destadura, i així que em poso a cantar totes les dents se'm belluguen.
(El piano)

Xic i petit sóc el rei del partit.
(El xiulet)

Mirant de dalt sembla una creu,
de costat unes ulleres;
serveix per anar corrents...
si no et trenques les costelles.
(La bicicleta)

Camino sense tenir cames
xiulo i no sóc xiulet;
aquell que no ho endevinarà
serà ben bé un ximplet.
(El tren)

El meu camí és de ferro,
xiulo per avançar,
i entre poble i poble
mai no em deixen parar.
(El tren)

No tinc ulls però puc mirar.
No tinc peus, però sé córrer i caminar.
Pujo, baixo, em puc parar.
Dintre meu tu pots entrar.
On tu vulguis puc anar,
sempre que em donis menjar.
(El cotxe)

Sóc el primer vehicle
amb el que tothom aprèn de petit
i un cop la gent es fa gran
em mira amb desdit.
(El tricicle)

Va pel cel,
té ales
i no és cap ocell.
(L'avió)

No tinc cames i sé córrer;
sense braços sé nedar,
i també, segons el ritme que soni,
sense ser ballarí sé ballar.
(El vaixell)

Llarg com un cuc,
menjo tota la gent
i després de fer voltes i voltes
molts baixen contents.
(L'autobús)

Cada dia vaig a escola,
hi deixo petits i grans.
A la tarda, fent xerinola,
tornem a casa ben cansats.
(L'autobús escolar)

Si tinc pressa, sempre aviso,
a la sirena tothom fa cas,
amb el seu ni-no, ni-no,
tots els cotxes m'obren pas.
(L'ambulància)

Tu en portes, te'ls toques, te'ls saps arreglar, però encara que ho volguessis mai no els podries comptar.
(Els cabells)

Un jardí de flors blanques amb un jardiner encantat; mai no hi plou, mai no hi neva, però sempre està mullat.
(La boca, la llengua i les dents)

L'un es creu ser superior, l'altre es creu ser inferior; sense dir mai res s'estimen es besen i es mimen.
(Els llavis)

Dues capsetes menudes que s'obren i es tanquen alhora, i a dins guarden una nina que mai no surt a fora.
(Els ulls)

Allà on va una va l'altra, sempre fent de penja-robes, i molts cops han estat causa de que es celebrin grans bodes.
(Les orelles)

Dues nanses i dos forats que sempre els portes als costats.
(Les orelles)

Tant serveixen per menjar com serveixen per tocar; per cridar el vigilant o per aplaudir un cantant.
(Les mans)

Dues germanes bessones cinc fills té cada una, sempre que treballen poden fer fortuna.
(Les mans)

Quan més m'ensabones més m'embrutes. Si em vols netejar deixa'm estar.
(L'aigua)

No tinc cap color, no tinc cap olor, no dono sabor, i en temps de calor us dono frescor.
(L'aigua)

Van venir ahir, han tornat avui, hi tornaran demà de nou per remugar.
(Les ones)

De la voreta del mar ningú no em pot treure; a l'estiu tothom em vol venir a veure; i a l'hivern ningú no em diu res. No endevines qui seré?
(La platja)