M'obro i tanco i guardo a dins històries, consells i lliçons hi ha qui em guarda amb molts bons fins i qui em deixa pels racons.
	Què és el que ensenya sense parlar.
	Tot plegat no dic mai res, però si bé em diverteixen i em comprenen i em coneixen faig savi aquell que no ho és.
	Plana com la mà blanca com la neu parla sense boca, camina sense peus.
	Tinc títol i no sóc noble tinc marges i no sóc riu, sóc molt blanc i sóc molt negre, amb mi es plora i amb mi es riu./B>
	De tot parla, de tot xerra: de la pau i de la guerra, de la terra i del sol, d'amor, odi i condol, de comerç i de política, de la mar i de la clínica; de tot sabrà donar-te raó. No endevines què és això?
	Per un cantó sóc formosa i d'assumptes molt variats, per l'altre cantó serveixo per a que em facin parlar, i a la casa allà on m'envien quan hi sóc cap servei faig, i sols per record em guarden, si a bocins no m'han llençat.
	No sóc cos, sóc invisible més, si convé, em faig sentir i és un gran poca vergonya tot aquell que em falti a mi.
	Encara que em fan de pasta i tinc pa, no sóc pas bo per menjar, sóc blanc i negre i fins de tots els colors.
	Un pou negre, petitet que d'idees està omplert.