Dànae era filla d’Acrisi i d’Aganipe. Se li va revelar el fat que el que ella engendrés mataria Acrisi. Per por, Acrisi la va tancar dins d’una cambra de pedra. Tanmateix Júpiter, transformat en pluja daurada, s’uní a Dànae i d’aquesta unió va néixer Perseu.

Arran d’aquest deshonor, Acrisi la va introduir dins d’una arca amb Perseu i la va llançar al mar. L’arca, per voluntat de Zeus, va ser arrossegada fins a l’illa de Sèrifos i trobada pel pescador Dictis. Un cop esbotzada, el pescador hi va veure a l’interior la noia amb l’infant i va conduir tots dos davant del rei Polidectes. Aquest la va prendre per esposa i va educar Perseu al temple de Minerva.

Quan Acrisi es va assabentar que Dànae i el noi vivien amb Polidectes, va emprendre el camí per reclamar-los. En arribar davant de Polidectes, aquest va intercedir per ells, i Perseu va prometre al seu avi que mai el mataria.

En haver estat retingut per una tempesta, Polidectes va morir. Se li van fer els jocs fúnebres: Perseu va llançar el disc, que el vent va portar fins al cap d’Acrisi, i el va matar. Així, tot i que no ho volia fer, va succeir per voluntat dels déus. Un cop sepultat Acrisi, Perseu va marxar a Argos i va ocupar el regne de l’avi.

HIGINI, Faules, 43.

Si vols revisar el text en llatí, clica aquí