Io i Zeus, segons Ovidi
|
|
|
|
|
|
...Júpiter
havia vist Io quan tornava de veure el pare i li havia dit: |
|
Al llac de Lerna, que es troba a l'Argòlida,
vivia l'Hidra, un monstre de cent caps que va ser eliminat per Hèrcules
en un dels seus treballs. |
Segons Ovidi, la nimfa Ío és
filla d'Ínac, un riu de l'Argòlida. |
La Muntanya del Lirceu separa els territoris
de l'Argòlida
i l'Arcàdia.
|
|
"Donzella
digna de Júpiter, faràs ben feliç qui comparteixi el
teu llit, sigui qui sigui; encamina't a la foscúria de les profunditats
del bosc (i va mostrar-li la foscúria del bosc), mentre encara fa
calor i el sol és al punt més alt, al bell mig del seu recorregut.
I si tens por d'endinsar-te tota sola enmig dels caus de les feres, gaudeixes
de la protecció d'un déu per penetrar, ben segura, en els
llocs més recòndits del bosc; i no d'un déu qualsevol,
sinó de mi, que porto a la meva mà poderosa el ceptre celestial
i llanço els llamps en totes direccions. No fugis de mi". Ella,
en efecte, fugia. Havia ja deixat enrere les pastures de Lerna
i els camps del Lirceu,
plantats d'arbres, quan el déu va ocultar la terra, cobrint-la d'una
espessa boirada, va deturar la fugitiva i li va prendre la virginitat. |
|
|
 |
|
PIETER LASTMAN, Júpiter
i Io descoberts per Juno (1618). Galeria
Nacional. Londres. |
Argos, "el
qui tot ho veu", està dotat de molts
ulls, i això li permet dormir i vigilar alhora, ja
que pot fer-los reposar per torns. |
"Filla de Saturn" és
un epítet adreçat a Juno, filla de
Saturn, esposa i germana de Júpiter.
|
|
|
Juno,
mentrestant, va dirigir la seva mirada al mig dels camps i va quedar
sorpresa en veure que uns núvols passatgers havien produït
una aparença de nit enmig d'un dia ben brillant; va adonar-se
que no havien estat produïts pel riu ni per la humitat de la
terra i va començar a cercar amb la mirada on era el seu
espòs, car ja coneixia prou bé les infidelitats del
seu marit, enxampat tantes vegades. Com no va trobar-lo enlloc del
cel, va dir-se: "O molt m'equivoco, o m'estan ultratjant";
va baixar del capdamunt del cel, va aturar-se a la terra i va ordenar
als núvols de retirar-se. L'espòs havia pressentit
l'arribada i havia canviat l'aspecte de la filla
d'Ínac en una vedella de blancor resplendent. Transformada
i tot, era bella encara.
|
|
|
La filla
de Saturn ha de reconèixer, encara que a contracor, les belles
formes de la vaca, i demana, com si no sabés la veritat, de qui és,
d'on ha sortit i a quin ramat pertany. Júpiter li diu, mentint, que
ha sortit de la terra, perquè deixi de fer més preguntes sobre
el seu origen. La
filla de Saturn li demana que la hi regali. Què fer? És
cruel lliurar l'objecte del seu amor, però no donar-lo és
sospitós. Per una banda la vergonya li incita a fer-ho, per
l'altra, l'amor el dissuadeix. La vergonya hauria estat vençuda
per l'amor, però si s'hagués refusat a donar la vaca, un regal
de tan poca importància, a la seva companya de llinatge i de llit,
hauria pogut semblar que no era una vaca. Quan la deessa va estar en possessió
de la seva rival, no va sentir-se tot d'una lliure d'inquietuds; va tenir
por de Júpiter i va témer amb angoixa una nova traïció,
fins que la va confiar a la custòdia d'Argos,
fill d'Arèstor. |
|
|
|
Poeta llatí de l'època d'August (43aC - 18dC)
que va deixar una obra poètica molt variada: elegies
de temàtica amorosa (Amores, Heroides), poemes
didàctics sobre l'art de la seducció (Ars
Amandi, Remedia Amoris, Medicamina faciei femineae), poesia
en vers èpic (Metamorphoses, Fasti) i elegies
de l'exili (Tristes, Epistulae ex Ponto).
Ovidi va esdevenir molt famós a la fi de l'imperi
i durant tota l'edat mitjana. Per aquest motiu hem pogut
conservar gairebé tota la seva obra. A més,
la seva poesia ha exercit una gran influència en
escriptors i artistes plàstics de tots els temps.
|
|
OVIDI,
Metamorfosis,
I, 588-624. Traducció de Ferran Aguilera. Edicions de la
Magrana |
|
|
|
|
|
|
|
|
Activitats
de comprensió |
-
Al primer paràgraf del
fragment llegim com se les enginya el déu
Júpiter per seduir la nimfa Io. Busca les
frases del paràgraf on el déu...
- ... afalaga la nimfa;
- ... la convida a dirigir-se
a un lloc més recollit, per viure el seu amor
amb intimitat.
- ... li mostra els seus atributs
virils, per impressionar-la.
|
|
- Amb quines paraules del primer
paràgraf podem imaginar l'escenari on la nimfa
és seduïda pel déu?
|
|
- Al
segon paràgraf, la dea Juno, des de l'Olimp,
observa el que passa a la Terra. Quin detall no li
passa desapercebut? Què decideix fer?
- Creus
que la dea s'acostuma a les infidelitats del seu marit?
Argumenta si Juno les viu amb gelosia, amb resignació,
amb paciència,...
|
|
- Com enganya Júpiter la
seva esposa?
- Juno, malgrat saber-se enganyada,
decideix seguir el joc al seu marit. Què li
proposa de fer?
|
|
- Llegeix atentament el fragment
en negreta del tercer paràgraf. Quins dubtes
assalten Júpiter abans de decidir si regala la vedella
a Juno?
|
|
- Juno, en rebre el regal, no es
queda satisfeta i lliura la vedella a Argos,
perquè la vigili dia i nit. Busca qui és aquest
personatge, quin paper juga en aquesta història i
quin és el seu final.
Argos,
"el qui tot ho veu", està
dotat de molts ulls, i això li permet dormir
i vigilar alhora, ja que pot fer-los reposar per
torns. |
- Esbrina també si Io
acaba esdevenint vedella per sempre més i si de la
unió de Júpiter amb la nimfa naix alguna
criatura benefactora.
- La sensualitat de les Metamorfosis
es fa evident en petits detalls -descripcions, carícies...-.
Localitza els passatges del text que ho posen en evidència.
- Ovidi se serveix de la ironia
per aconseguir una certa complicitat amb el lector.
Localitza les frases del text que permetin justificar aquesta
afirmació.
|
|
|
|