Presentació |
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
Les nombroses unions de Zeus amb altres divinitats i mortals, al marge de la seva esposa Hera, han estat molt difoses al llarg dels temps i, sovint, banalitzades. En paraules de Carlos García Gual, per als qui hem estat educats en la idea d'un déu únic, aliè als impulsos eròtics, abstracte i carent de passions, els amors de Zeus poden semblar estranys i escandalosos, excessivament humans i frívols; però moltes d'aquestes unions tenen una funció molt important a la mitologia grega, perquè permeten l'aparició d'éssers benèfics a la terra. Ho podrem comprovar a les pàgines següents: trobareu un seguit d'activitats que us permetran conèixer les diverses unions de Zeus amb éssers divins i mortals, els fills que en van resultar d'aquestes unions i quina aportació han fet aquests personatges a l'embelliment de l'univers, segons la mitologia clàssica. Tots aquests episodis els podreu llegir a través dels relats que ens ha transmès la literatura grecoromana. A més, comprovareu quina ha estat la influència de cada un d'aquests relats en la història de l'art i de la literatura. Podem començar fent un tast amb un fragment de la General Estoria d' Alfons Xè el Savi, un intel·lectual de l'edat mitjana, fascinat pels relats de la mitologia clàssica, que interpreta els amors de Zeus amb els ulls d'un cristià medieval: |
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
(...) Deste rey Juppiter fallamos por los autores de los gentiles que entre fijos e fijas ovo mas de treynta, que fueron todos los que menos reyes e reynas, e sobresso llamados dioses e deessas de sos gentiles, cada uno en sus cosas, como Mercurio, que es otrossi una de las siete planetas,... ALFONSO X, General Estoria, cap LXII. CSIC. Madrid, 1957. |
|
|
||||||||||||||||||