Feines femenines a la Grècia antiga

Pel que fa a la posició social de les dones treballadores, és possible que les dones que treballaven al camp no fossin esclaves, però sí dones de condició molt humil. Si passem al treball en tallers o a la indústria, és possible que després de les Guerres del Peloponnès moltes dones intentessin guanyar un sou amb les feines tèxtils, i que havia dones lliures treballant en aquest sector es podria deduir d'un passatge de Pausànias sobre la indústria tèxtil a Patras (Pausànias VII, 21, 14). Contràriament, pel que fa a les feines de la preparació de comestibles, sembla ser que les dones lliures només les van exercir en condicions excepcionals. Així doncs, les dones lliures no van constituir la mà d'obra majoritària de la indústria o dels tallers.

Si passem al comerç, a les comèdies d'Aristòfanes trobem moltes dones venent al detall, i un dels exemples més explotats per la comèdia va ser el cas de la mare d'Eurípides, segons Aristòfanes una verdulaire (Aristòfanes, Acarnesos 478; Cavallers 19; Tesmofòries 387, 456; Granotes 840). Així mateix, és possible que en condicions difícils fossin moltes les dones lliures que vendrien productes al mercat, com es documenta al discurs LVII de Demòstenes.

Pel que fa a les llevadores i metgesses, tot fa pensar que eren de condició lliure, mentre que la de dida és possible que fos una feina més pròpia d'esclaves, tot i que en èpoques difícils hi hagués dones lliures que oferissin aquest servei (Demòstenes LVII, 35 i 45; Dió Crisòstom IV, 74).

Les feines de neteja i ajuda de cambra eren pròpies d'esclaves, mentre que entre les heteres trobem dones lliures, esclaves i llibertes (Demòstenes, Contra Neera). Tot fa pensar, d'altra banda, que les alcavotes no eren de condició lliure.

Les restriccions a Atenes perquè els estrangers accedissin a la propietat de la terra fa que no trobem dones estrangeres treballant al camp. Si passem a l'àmbit del comerç és possible que hi haguessin dones meteques, i pel que fa a les dides sabem que a Atenes les espartanes eren molt buscades. Entre les heteres hi havia també estrangeres, tot i que no sabem si lliures, i a la Suda llegim que les dones músic eren bàrbares (βάρβαροι γυναῖκες).

També trobem en tots els sectors, tret de l'agricultura i entre les metgesses, dones afranquides. Pel que fa a les esclaves, a l'agricultura segurament hi havia ben poques, cap entre les metgesses, i trobem esclaves al comerç treballant a compte del seu amo i esclaves heteres als prostíbuls i segurament entre totes les dones músic.

Si tractem la situació financera de les dones, el que impulsà la majoria d'elles a treballar o fer-se hetera no va ser cap aspiració a la igualtat envers els homes -els grecs i les gregues no sabien pas què era el feminisme-, sinó que va ser la pobresa el que les impulsà, tot i que tot fa pensar que les llibertes cerquessin en els negocis un medi de subsistència. La viduïtat i l'orfandat també obligava moltes dones a haver de treballar.

Finalment, el judici dels homes sobre les feines femenines va ser divers. Si el treball de la llana sempre va ser vist com una escola de virtut, per contra, les dones que es dedicaven al comerç estaven mal vistes, tot i que de fet el comerç no va ser mai una feina amb una bona reputació entre els grecs. Les llevadores eren ben vistes, pensem en Fenàrete, la mare de Sòcrates (Plató, Teetet 149A), i les dides i heteres gaudien d'una gran estima.

Feines femenines en el món homèric

A la casa d'Iscòmac: el treball femení a l'Atenes d'època clàssica

Feines femenines a la Roma antiga

Dona treball i economia a la Pèrsia aquemènida

Bibliografia

Carmen Alfaro (ed.), "Dossier: Mas allá de la Labor matronalis. Aspectos del trabajo profesional femenino en el mundo antiguo", Saitabi 49 (1999), pp. 205-359.

Athéna Dimopoulou, "Medica, obstetrix, nutrix: les femmes dans les métiers médicaux et paramédicaux dans l'antiquité grecque et romaine", a Carmen Alfaro (ed.), pp. 273-287.

E. Guillaume, "ἀγορὰ γυναικεία", s.v. "Agora", Daremberg-Saglio, Ia, p. 151.

Pieter Herfst, Le travail de la femme dans la Grèce ancienne, Nova York, Arno Press, 1979 (Utrecht, 1922).

Claude Mossé, "Le travail des femmes dans l'Athènes de l'époque classique", a Carmen Alfaro (ed.), pp. 223-227.

M. van Effenterre, "Le travail professionnel des femmes dans la Crète antique. Époques protohistorique et archaique", a Carmen Alfaro (ed.), pp. 215-222.