IDEARI PEDAGÒGIC PER
SECUNDÀRIA APLICAT
A LES CIÈNCIES NATURALS
Miquel Gené i Molins (Novembre
de 2007)
OBJECTIUS
1.
Afavorir que l'alumnat esdevingui un adult capaç d'enfrontar-se
a la
realitat de demà amb criteris propis, amb sentit de la
responsabilitat
i entenent que, com a ésser social, ha de saber relacionar-se
amb els
altres amb respecte i educació. Un ésser capaç de
"pensar per ell
mateix, per millorar i arribar a ser feliç.
2. Conèixer els principis i característiques
bàsiques de la vida i el medi físic on es desenvolupa
aquesta.
3. Conèixer el propi cos i saber com tenir-ne cura.
4. Conèixer i apreciar l'entorn natural on viuen els alumnes i
la cultura associada a aquest medi.
5. Saber com l'acció de la humanitat afecte l'entorn natural i
elaborar una opinió crítica al respecte.
METODOLOGIA
-
Considerar el professor com a orientador i dinamitzador de les
activitats, i responsable del que es vol que els alumnes valorin i font
dels recursos que necessiten.
- Veure l'alumnat com a subjectes en
estat de creixement personal a tots nivells: emocional,
intel·lectual
moral, espiritual i social.
- Aplicació dels principis de
l'aprenentatge crític natural: 1r/ començar amb una
pregunta; 2/ fer
entendre als alumnes la pregunta i la seva importància; 3/
comprometre
als alumnes amb la pregunta, és a dir, a que s'impliquin a
respondre-la
amb el seu esforç intel·lectual ; 4/ fer que els alumnes
defensin les
seves opinions; 4/ deixar els alumnes amb una nova pregunta sorgida del
debat anterior o relacionada amb aquest.
- Introduir el pensament científic: conceptes, criteris,
funcions, mecanismes, mètode, i treure conclusions.
- Relacionar i el treball escolar amb la vida familiar i social dels
alumnes.
- Aprofitar la informació que sorgeixi dels mateixos alumnes.
- Relacionar la informació amb les diferents àrees del
coneixement (transversalitat)
-
Treballar amb varietat de tipus d'activitats per arribar a diferents
maneres de construir el pensament i, d'aquesta manera, afavorir
l'aprenentatge a tots els alumnes.
- Partir d'una experiència inicial dels alumnes per afavorir
l'assimilació de conceptes teòrics.
-
Estimular les habilitats intel·lectuals: anàlisis,
memòria, atenció,
percepció, síntesis, relació,
contextualització, comunicació (saber-se
expressar).
- Estimular les habilitats metodològiques: disciplina,
esforç i hàbits d'estudi.
- Organitzar les classes i les avaluacions per minimitzar el factor
sort i que es valori més l'esforç i la constància.
-
Ensenyar la visió de futur: per exemple al principi de curs
deixar que
els alumnes vegin que si no fan els deures no poden superar la
matèria.
- Definir el concepte de maduresa: el que compleix amb les seves
tasques i responsabilitats.
- Partir de conceptes i raonaments senzills perquè els alumnes
puguin construir coneixements més profunds (constructivisme).
- El llibre de text com un recurs més a la classe
- Tenir en compte les prioritats, condicions i recursos del centre
BASE PSICOLÒGICA
-
Respectar el principi d'autoritat a tots nivells: de cara els alumnes,
els pares, els companys/es, i l'equip directiu del centre.
- Davant
els familiars nosaltres som els experts i no deixem que ens utilitzin
(consciència i sentit de professional); nosaltres decidim com i
quan es
fan les entrevistes. Respectar i fer respectar les fronteres i nivells
parentius i marcar verbalment el paper de cadascú (fer present
la
figura concreta citant-la verbalment). Les formes són molt
importants.
Ens responsabilitzem amb les famílies com a professionals que
som sense
culpabilitzar-les si no mirant com poder ajudar-les.
- Tenir en
compte que cadascú de nosaltres construïm la realitat des
del nostre
punt de vista partint de valors associats a una persona (narrativa).
Fer l'alumnat responsable de la seva vida escolar (evitar la
infantilització).
- Crear un clima de respecte i treball a la
classe: seguir les normes, valorar positivament les habilitats de tots
i totes, saber escoltar, saber participar. Davant de situacions
d'interrupció de la classe adoptar estratègies com, per
exemple, la
desconfirmació amb reflexió cap als altres companys/es de
l'alumne/a
i/o donar feina al subjecte de disrupció.
- Respecte del rol de cadascú.
-
Acceptar que l'aprenentatge és per experiència i per una
necessitat o
finalitat concreta, és a dir, per poder arribar a fer alguna
cosa.
-
Per dinamitzar l'alumnat utilitzar el pensament circular en el qual la
causa pot ser l'efecte (com a contrari del pensament lineal en
què es
pensa sempre en una sola direcció causa – efecte).
- Afavorir l'aprenentatge per associació i relació i
l'aprenentatge per repetició.
-
Diferenciar les tasques dels més responsables de les dels menys
responsables no com un càstig per aquests darrers si no com la
necessitat de que ells necessiten més ajuda. (afavorir la
motivació per
pertànyer al primer grup, la dels més madurs.). Cal posar
més èmfasis
en allò que s'ha de fer en comptes de qui fa les coses mal fetes
i
aplicant la repressió, pressuposar la bona fe i fer entendre les
coses
(la repressió genera respostes de repressió cap a baix en
l'escala de
poder i, per tant, s'ha d'evitar).
- Afavorir la auto motivació: connectar els interessos dels
alumnes amb la programació del curs
-
Criteris teòrics basats en la teoria Ecosístèmica:
la classe és un
conjunt d'objectes i de relacions entre els objectes i entre els seus
atributs. Aleshores cal pensar què puc fer jo perquè
aquest sistema
vagi cap allà on jo vull tenint en compte que aquest sistema
està obert
i rep les influències dels sistemes associats (família,
barri, etc.).
Nosaltres som l'observador del sistema i en formem part. Aquest sistema
és un organisme amb característiques pròpies, les
relacions són
circulars i hi han regles vàlides i específiques
només dins del seu si.
Unes bones relacions entre els alumnes eviten ressonàncies
internes
negatives (cal una bona cohesió del grup). Si s'aconsegueix
remarcar bé
el límit del nostre sistema rebrem menys influències
negatives
(ressonàncies) dels altres sistemes. Un bon canvi és
aquell que
beneficia a tothom, no desqualificar ningú, potenciar més
que negar,
confirmar (o des confirmar segons convingui), fer que els/les alumnes
siguin protagonistes i no donar lliçons si no buscar el propi
compromís, comprometre a tots/es els nois/es en la classe amb la
mirada, ser coherent, no externalitzar, és a dir, no pensar o
dir
aquest alumne/a “és” tal cosa si no aquesta alumne/a “té
tendència a
...” tal cosa. Ser pragmàtics i pensar: què és el
que em serveix a mi
en aquests moments? De vegades cal preguntar-se què és el
que no volem
per saber què volem. Nosaltres en funció dels altres. Lo
important és
la nostra funció i no l'ego. Una cosa és provocar un
canvi i l'altre
voler que es reconegui el canvi (la finalitat del professor és
que els
alumnes tinguin la sensació que són ells que aprenen per
si mateixos).
Tots els alumnes tenen coses positives i s'han de potenciar. No
deixar-se desmotivar pels mals resultats si no seguir l'objectiu (“si
canvia la direcció del vent canviar la vela”). sempre hi ha una
finalitat: ajudar als/les alumnes utilitzar la metacomunicació
com a
eina per resoldre conflictes, tothom ha de sortir beneficiat; ser
conscient de les pròpies limitacions; mostrar els inconvenients
i els
beneficis de les conductes, per ajudar a resoldre un conflicte no
posicionar-se i fer-se un mapa amb tots els personatges implicats,
interessos, fets, etc; davant el buit creat en un conflicte entre dos
grups cal posicionar-se al mig per omplir-lo i ajudar a l'apropament;
buscar analogies per fer entendre les situacions i l'acció dels
altres,
pensar si hi ha públic o no quan es parli amb un alumne/a; tenir
en
compte que el conflicte es perceb subjectivament, evitar etiquetes i no
fer cas sempre dels diagnòstics previs fets als alumnes; molts
problemes es resolen sols (potser va bé deixar passar el temps).
-
Criteris teòrics de la teoria de la comunicació: no es
pot no
comunicar; tot es pot arreglar, les formes en que cada alumne/a
entén
el missatge poden ser diferents; pensar en la font del missatge, no ens
ho hem de creure tot, buscar l'origen de les situacions, tenir en
compte els dos aspectes de la comunicació: el contingut i el
relacional; filtratge de la comunicació (només propagar
la positiva),
afavorir les interaccions simètric-complementàries.
- Cal que el
professor conegui i identifiqui les seves pròpies
ressonàncies i veure
què puc aprofitar i què eliminar de la meva personalitat
per ser més
professional. Ens podem preguntar: Quines emocions visc en un moment
determinat? Quina imatge tinc de mi mateix? Quina imatge et projecten
de tu mateix els altres? Quins records em desvetlla la situació?
Quines
projeccions personals fem als altres? (venjances, disgusts, menyspreus,
etc) Quina gratificació esperem de la situació? Etc.
PROGRAMACIÓ DE LES CLASSES
- Definir el concepte de maduresa: el que compleix amb les seves
tasques i responsabilitats;
i
programar les classes perquè ho aprenguin. Que es vegin els
resultats
en funció de l'actitud de l'alumne/a de manera que els alumnes
vegin
les conseqüències de la pròpia actitud. En cas
d'actituds negatives o
passives han de ser els propis alumnes que es vegin ells mateixos
autoexclosos i d'aquesta manera no s'havia d'arribar a utilitzar els
castics. El professorat apareix com aquell o aquella que ajuda a
aquests alumnes a madurar.
- La classe es divideix entre aquells
alumnes que són prou madurs per treballar sols i aquells que
necessiten
la supervisió del professor/a (sense que aquests darrers se
sentin
menyspreats): fer grups per nivells en funció del treball
realitzat.
Els que no treballen han d'acabar fent la feina que no han fet i els
altres poden avançar més. Per exemple fer treballs en
grup a partir del
què s'ha treballat abans.
- Donar instruments als alumnes perquè
trobin les solucions als problemes plantejats a classe i no donar les
respostes (aprenentatge per descobriment).
- Material preparar per
qui no porti el material de casa o la tasca a corregir, etc.
(desplaçar
la manca d'interès de l'activitat cap una altra).
- Construir les
classes a partir d'una programació imposada pel Departament
d'ensenyament suposa: 1r/ Definir els objectius; 2/ Treballar els
objectius en diferents temes i relacionar-los contínuament i amb
altres
matèries; 3/ Treballar per afavorir aprendre a pensar, per
exemple, a
partir de l'etimologia de les paraules; 4/ Afavorir que el que
s'aprengui prengui sentit per la repetició en diferents contexts
(matèries); 5/ Temporitzar per encadenar unes activitat amb les
següents amb coherència per arribar a un objectiu final que
els alumnes
descobriran.
- Crear les classes entre tots i cadascú amb el seu
rol: intercanvi bidireccional professorat – alumnat amb un estil
més
tipus taller.
- Autocorreccions
- Autoajudes entre alumnes
(sempre que es respectin les normes de: ajudar i ser ajudat, no fer res
que l'altre no entengui, deixar que l'altre ho faci, que ambdós
companys/es tinguin la sensació de que en treuen profit, que hi
hagi
intercanvi de rols).
- Recollir els conceptes que tenen els alumnes de cada tema o, almenys,
tenir-los en compte.
- Activitats per escoltar raonaments abstractes.
- Activitats per preparar els examens.
-
Treballs en grup amb exposicions orals incloent com s'han organitzat,
els problemes sorgits, etc. Tots els components del grup han de saber
tot el contingut del treball. Un primer grup voluntari farà un
assaig
de presentació i després passarà a ser el darrer
en l'exposició. En
aquest assaig es farà crítica constructiva per millorar
la presentació
incloent el material de suport utilitzat.
- Deures rutinaris i
periòdics (setmanals, quinzenals, etc.) incloent autocorreccions
d'ortografia, redacció, preparació, etc. D'aquest deures
es treu un
nota que ajudi a pujar la nota final com a premi de la
constància. En
període de vacances els alumnes poden recuperar la feina
atraçada
(se'ls pot dir o no el que falta perquè els alumnes han de
saber-ho per
si mateixos).
- Treballs individuals amb data de presentació.
- Activitats perquè els alumnes hagin d'explicar el que estan
fent per tal d'interioritzar els continguts.
-
Dissenyar les activitat no només perquè les facin si no
també perquè
les identifiquin: criteris, conceptes, reutilització del
títols,
terminologia, avaluar la consolidació del què s'ha
treballat, utilitzar
el què s'ha treballat per treballar noves activitats, etc-
- Tenir en compte les condicions de l'escola: sortides, programa,
prioritats, etc.
AVALUACIÓ
- Ha de permetre valorar l'esforç constant.
- Ha de poder valorar totes les habilitats i competències dels
alumnes.
- L'avaluació com a eina de mesurament del progrés de
l'aprenentatge i per a la correcció d'un mateix.
- Ha de permetre donar també un resultat quantitatiu per les
necessitats administratives.
-
Avaluació formativa i sumativa (controls) : l'esforç es
quantifica i és
garantia de bons resultats en els controls (per exemple utilitzar els
esquemes fets a classe per fer l'examen).
- La nota formativa ha de
coincidir amb la sumativa. Si aquesta darrera és més
baixa s'ha de
veure perquè i buscar solucions. Per exemple negociant amb
l'alumne/a
la nota que creu que podrà tenir el següent trimestre per
tal de
millorar amb el seu esforç; però si al següent
trimestre és més baixa
se li quedarà la més baixa.
- Avaluació inicial: fer-se un retrat de
cada alumne/a en funció del llenguatge que utilitza; i si fa la
feina i
com la fa (con se li demana o només la presenta però
malament, etc.)
ACTIVITATS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE
- Tallers: horticultura a l'escola, meteorologia, etc.
- Activitats d'ordinador i internat
- Activitats de laboratori
- Buscar informació en diferents fonts: llibre de text,
internet, biblioteca, etc.
- Activitats d'autoavaluació
- Autocorrecció dels errors (el professor senyala l'error i els
alumnes han de trobar la resposta)
- Treballs individuals i de grup cooperatius.
- Debats en petits grups o tota la classe.
- Lectures i exercicis del llibre de text o altres llibres
- Explicacions del professor.
- Elaboració d'esquemes i mapes conceptuals
AUTOCONTROL DE L'ACTIVITAT DOCENT
- Avaluació contínua de la pròpia activitat docent
del professional
- Elaboració d'un formulari per l'autoavaluació (Annex 1)
- Respondre trimestralment el qüestionari i fer-ne la
valoració