IDEARI PEDAGÒGIC PER SECUNDÀRIA APLICAT
 A LES CIÈNCIES NATURALS


Miquel Gené i Molins (Novembre de 2007)

OBJECTIUS

1. Afavorir que l'alumnat esdevingui un adult capaç d'enfrontar-se a la realitat de demà amb criteris propis, amb sentit de la responsabilitat i entenent que, com a ésser social, ha de saber relacionar-se amb els altres amb respecte i educació. Un ésser capaç de "pensar per ell mateix, per millorar i arribar a ser feliç.
2. Conèixer els principis i característiques bàsiques de la vida i el medi físic on es desenvolupa aquesta.
3. Conèixer el propi cos i saber com tenir-ne cura.
4. Conèixer i apreciar l'entorn natural on viuen els alumnes i la cultura associada a aquest medi.
5. Saber com l'acció de la humanitat afecte l'entorn natural i elaborar una opinió crítica al respecte.

METODOLOGIA

- Considerar el professor com a orientador i dinamitzador de les activitats, i responsable del que es vol que els alumnes valorin i font dels recursos que necessiten.
- Veure l'alumnat com a subjectes en estat de creixement personal a tots nivells: emocional, intel·lectual moral, espiritual i social.
- Aplicació dels principis de l'aprenentatge crític natural: 1r/ començar amb una pregunta; 2/ fer entendre als alumnes la pregunta i la seva importància; 3/ comprometre als alumnes amb la pregunta, és a dir, a que s'impliquin a respondre-la amb el seu esforç intel·lectual ; 4/ fer que els alumnes defensin les seves opinions; 4/ deixar els alumnes amb una nova pregunta sorgida del debat anterior o relacionada amb aquest.
- Introduir el pensament científic: conceptes, criteris, funcions, mecanismes, mètode, i treure conclusions.
- Relacionar i el treball escolar amb la vida familiar i social dels alumnes.
- Aprofitar la informació que sorgeixi dels mateixos alumnes.
- Relacionar la informació amb les diferents àrees del coneixement (transversalitat)
- Treballar amb varietat de tipus d'activitats per arribar a diferents maneres de construir el pensament i, d'aquesta manera, afavorir l'aprenentatge a tots els alumnes.
- Partir d'una experiència inicial dels alumnes per afavorir l'assimilació de conceptes teòrics.
- Estimular les habilitats intel·lectuals: anàlisis, memòria, atenció, percepció, síntesis, relació, contextualització, comunicació (saber-se expressar).
- Estimular les habilitats metodològiques: disciplina, esforç i hàbits d'estudi.
- Organitzar les classes i les avaluacions per minimitzar el factor sort i que es valori més l'esforç i la constància.
- Ensenyar la visió de futur: per exemple al principi de curs deixar que els alumnes vegin que si no fan els deures no poden superar la matèria.
- Definir el concepte de maduresa: el que compleix amb les seves tasques i responsabilitats.
- Partir de conceptes i raonaments senzills perquè els alumnes puguin construir coneixements més profunds (constructivisme).
- El llibre de text com un recurs més a la classe
- Tenir en compte les prioritats, condicions i recursos del centre

BASE PSICOLÒGICA

- Respectar el principi d'autoritat a tots nivells: de cara els alumnes, els pares, els companys/es, i l'equip directiu del centre.
- Davant els familiars nosaltres som els experts i no deixem que ens utilitzin (consciència i sentit de professional); nosaltres decidim com i quan es fan les entrevistes. Respectar i fer respectar les fronteres i nivells parentius i marcar verbalment el paper de cadascú (fer present la figura concreta citant-la verbalment). Les formes són molt importants. Ens responsabilitzem amb les famílies com a professionals que som sense culpabilitzar-les si no mirant com poder ajudar-les.
- Tenir en compte que cadascú de nosaltres construïm la realitat des del nostre punt de vista partint de valors associats a una persona (narrativa). Fer l'alumnat responsable de la seva vida escolar (evitar la infantilització).
- Crear un clima de respecte i treball a la classe: seguir les normes, valorar positivament les habilitats de tots i totes, saber escoltar, saber participar. Davant de situacions d'interrupció de la classe adoptar estratègies com, per exemple, la desconfirmació amb reflexió cap als altres companys/es de l'alumne/a i/o donar feina al subjecte de disrupció.
- Respecte del rol de cadascú.
- Acceptar que l'aprenentatge és per experiència i per una necessitat o finalitat concreta, és a dir, per poder arribar a fer alguna cosa.
- Per dinamitzar l'alumnat utilitzar el pensament circular en el qual la causa pot ser l'efecte (com a contrari del pensament lineal en què es pensa sempre en una sola direcció causa – efecte).
- Afavorir l'aprenentatge per associació i relació i l'aprenentatge per repetició.
- Diferenciar les tasques dels més responsables de les dels menys responsables no com un càstig per aquests darrers si no com la necessitat de que ells necessiten més ajuda. (afavorir la motivació per pertànyer al primer grup, la dels més madurs.). Cal posar més èmfasis en allò que s'ha de fer en comptes de qui fa les coses mal fetes i aplicant la repressió, pressuposar la bona fe i fer entendre les coses (la repressió genera respostes de repressió cap a baix en l'escala de poder i, per tant, s'ha d'evitar).
- Afavorir la auto motivació: connectar els interessos dels alumnes amb la programació del curs
- Criteris teòrics basats en la teoria Ecosístèmica: la classe és un conjunt d'objectes i de relacions entre els objectes i entre els seus atributs. Aleshores cal pensar què puc fer jo perquè aquest sistema vagi cap allà on jo vull tenint en compte que aquest sistema està obert i rep les influències dels sistemes associats (família, barri, etc.). Nosaltres som l'observador del sistema i en formem part. Aquest sistema és un organisme amb característiques pròpies, les relacions són circulars i hi han regles vàlides i específiques només dins del seu si. Unes bones relacions entre els alumnes eviten ressonàncies internes negatives (cal una bona cohesió del grup). Si s'aconsegueix remarcar bé el límit del nostre sistema rebrem menys influències negatives (ressonàncies) dels altres sistemes. Un bon canvi és aquell que beneficia a tothom, no desqualificar ningú, potenciar més que negar, confirmar (o des confirmar segons convingui), fer que els/les alumnes siguin protagonistes i no donar lliçons si no buscar el propi compromís, comprometre a tots/es els nois/es en la classe amb la mirada, ser coherent, no externalitzar, és a dir, no pensar o dir aquest alumne/a “és” tal cosa si no aquesta alumne/a “té tendència a ...” tal cosa. Ser pragmàtics i pensar: què és el que em serveix a mi en aquests moments? De vegades cal preguntar-se què és el que no volem per saber què volem. Nosaltres en funció dels altres. Lo important és la nostra funció i no l'ego. Una cosa és provocar un canvi i l'altre voler que es reconegui el canvi (la finalitat del professor és que els alumnes tinguin la sensació que són ells que aprenen per si mateixos). Tots els alumnes tenen coses positives i s'han de potenciar. No deixar-se desmotivar pels mals resultats si no seguir l'objectiu (“si canvia la direcció del vent canviar la vela”). sempre hi ha una finalitat: ajudar als/les alumnes utilitzar la metacomunicació com a eina per resoldre conflictes, tothom ha de sortir beneficiat; ser conscient de les pròpies limitacions; mostrar els inconvenients i els beneficis de les conductes, per ajudar a resoldre un conflicte no posicionar-se i fer-se un mapa amb tots els personatges implicats, interessos, fets, etc; davant el buit creat en un conflicte entre dos grups cal posicionar-se al mig per omplir-lo i ajudar a l'apropament; buscar analogies per fer entendre les situacions i l'acció dels altres, pensar si hi ha públic o no quan es parli amb un alumne/a; tenir en compte que el conflicte es perceb subjectivament, evitar etiquetes i no fer cas sempre dels diagnòstics previs fets als alumnes; molts problemes es resolen sols (potser va bé deixar passar el temps).
- Criteris teòrics de la teoria de la comunicació: no es pot no comunicar; tot es pot arreglar, les formes en que cada alumne/a entén el missatge poden ser diferents; pensar en la font del missatge, no ens ho hem de creure tot, buscar l'origen de les situacions, tenir en compte els dos aspectes de la comunicació: el contingut i el relacional; filtratge de la comunicació (només propagar la positiva), afavorir les interaccions simètric-complementàries.
- Cal que el professor conegui i identifiqui les seves pròpies ressonàncies i veure què puc aprofitar i què eliminar de la meva personalitat per ser més professional. Ens podem preguntar: Quines emocions visc en un moment determinat? Quina imatge tinc de mi mateix? Quina imatge et projecten de tu mateix els altres? Quins records em desvetlla la situació? Quines projeccions personals fem als altres? (venjances, disgusts, menyspreus, etc) Quina gratificació esperem de la situació? Etc.

PROGRAMACIÓ DE LES CLASSES

- Definir el concepte de maduresa: el que compleix amb les seves tasques i responsabilitats;
i programar les classes perquè ho aprenguin. Que es vegin els resultats en funció de l'actitud de l'alumne/a de manera que els alumnes vegin les conseqüències de la pròpia actitud. En cas d'actituds negatives o passives han de ser els propis alumnes que es vegin ells mateixos autoexclosos i d'aquesta manera no s'havia d'arribar a utilitzar els castics. El professorat apareix com aquell o aquella que ajuda a aquests alumnes a madurar.
- La classe es divideix entre aquells alumnes que són prou madurs per treballar sols i aquells que necessiten la supervisió del professor/a (sense que aquests darrers se sentin menyspreats): fer grups per nivells en funció del treball realitzat. Els que no treballen han d'acabar fent la feina que no han fet i els altres poden avançar més. Per exemple fer treballs en grup a partir del què s'ha treballat abans.
- Donar instruments als alumnes perquè trobin les solucions als problemes plantejats a classe i no donar les respostes (aprenentatge per descobriment).
- Material preparar per qui no porti el material de casa o la tasca a corregir, etc. (desplaçar la manca d'interès de l'activitat cap una altra).
- Construir les classes a partir d'una programació imposada pel Departament d'ensenyament suposa: 1r/ Definir els objectius; 2/ Treballar els objectius en diferents temes i relacionar-los contínuament i amb altres matèries; 3/ Treballar per afavorir aprendre a pensar, per exemple, a partir de l'etimologia de les paraules; 4/ Afavorir que el que s'aprengui prengui sentit per la repetició en diferents contexts (matèries); 5/ Temporitzar per encadenar unes activitat amb les següents amb coherència per arribar a un objectiu final que els alumnes descobriran.
- Crear les classes entre tots i cadascú amb el seu rol: intercanvi bidireccional professorat – alumnat amb un estil més tipus taller.
- Autocorreccions
- Autoajudes entre alumnes (sempre que es respectin les normes de: ajudar i ser ajudat, no fer res que l'altre no entengui, deixar que l'altre ho faci, que ambdós companys/es tinguin la sensació de que en treuen profit, que hi hagi intercanvi de rols).
- Recollir els conceptes que tenen els alumnes de cada tema o, almenys, tenir-los en compte.
- Activitats per escoltar raonaments abstractes.
- Activitats per preparar els examens.
- Treballs en grup amb exposicions orals incloent com s'han organitzat, els problemes sorgits, etc. Tots els components del grup han de saber tot el contingut del treball. Un primer grup voluntari farà un assaig de presentació i després passarà a ser el darrer en l'exposició. En aquest assaig es farà crítica constructiva per millorar la presentació incloent el material de suport utilitzat.
- Deures rutinaris i periòdics (setmanals, quinzenals, etc.) incloent autocorreccions d'ortografia, redacció, preparació, etc. D'aquest deures es treu un nota que ajudi a pujar la nota final com a premi de la constància. En període de vacances els alumnes poden recuperar la feina atraçada (se'ls pot dir o no el que falta perquè els alumnes han de saber-ho per si mateixos).
- Treballs individuals amb data de presentació.
- Activitats perquè els alumnes hagin d'explicar el que estan fent per tal d'interioritzar els continguts.
- Dissenyar les activitat no només perquè les facin si no també perquè les identifiquin: criteris, conceptes, reutilització del títols, terminologia, avaluar la consolidació del què s'ha treballat, utilitzar el què s'ha treballat per treballar noves activitats, etc-
- Tenir en compte les condicions de l'escola: sortides, programa, prioritats, etc.

AVALUACIÓ

- Ha de permetre valorar l'esforç constant.
- Ha de poder valorar totes les habilitats i competències dels alumnes.
- L'avaluació com a eina de mesurament del progrés de l'aprenentatge i per a la correcció d'un mateix.
- Ha de permetre donar també un resultat quantitatiu per les necessitats administratives.
- Avaluació formativa i sumativa (controls) : l'esforç es quantifica i és garantia de bons resultats en els controls (per exemple utilitzar els esquemes fets a classe per fer l'examen).
- La nota formativa ha de coincidir amb la sumativa. Si aquesta darrera és més baixa s'ha de veure perquè i buscar solucions. Per exemple negociant amb l'alumne/a la nota que creu que podrà tenir el següent trimestre per tal de millorar amb el seu esforç; però si al següent trimestre és més baixa se li quedarà la més baixa.
- Avaluació inicial: fer-se un retrat de cada alumne/a en funció del llenguatge que utilitza; i si fa la feina i com la fa (con se li demana o només la presenta però malament, etc.)

ACTIVITATS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE

- Tallers: horticultura a l'escola, meteorologia, etc.
- Activitats d'ordinador i internat
- Activitats de laboratori
- Buscar informació en diferents fonts: llibre de text, internet, biblioteca, etc.
- Activitats d'autoavaluació
- Autocorrecció dels errors (el professor senyala l'error i els alumnes han de trobar la resposta)
- Treballs individuals i de grup cooperatius.
- Debats en petits grups o tota la classe.
- Lectures i exercicis del llibre de text o altres llibres
- Explicacions del professor.
- Elaboració d'esquemes i mapes conceptuals

AUTOCONTROL DE L'ACTIVITAT DOCENT

- Avaluació contínua de la pròpia activitat docent del professional
- Elaboració d'un formulari per l'autoavaluació (Annex 1)
- Respondre trimestralment el qüestionari i fer-ne la valoració