PROPIETATS DEL CO2

L'AIGUA ES TORNA TÈRBOLA

Amb aquesta experiència comprovarem com l'aigua es torna tèrbola en presència del CO₂

Material necessari

• Vas de precipitats de 150 ml
• Erlenmeyer de 100 ml
• Embut
• Paper de filtre
• Vareta

• Espàtula
• Canyeta de refresc
• Aigua destil·lada
• Hidròxid de calci Ca(OH)₂ (calç apagada)

Procés

• Per començar necessitem una dissolució saturada d'hidròxid de calci en aigua. Per aconseguir-la hem de posar aigua en un vas de precipitats i anar introduint l'hidròxid de calci. Quan observem que la dissolució ja no accepta més sòlid, és a dir que l'hidròxid de calci ja no es dissol, haurem aconseguit la saturació.
• A continuació procedim a filtrar l'hidròxid de calci sobrant de la dissolució anterior. Utilitzant l'embut i el paper de filtre, decantem la barreja a l'erlenmeyer.
• Ara procedim a introduir el CO₂. Agafem la canyeta, la situem a dins de l'erlenmeyer i bufem durant uns segons: fem bombollejar a la dissolució saturada el gas que expirem.

Observacions

Observem com a mesura que bufem la dissolució, que abans era incolora, s'ha tornat tèrbola.

Explicació

Això és degut a una reacció química. L'hidròxid de calci que estava dissolt en aigua ha reaccionat amb el diòxid de carboni que prové dels nostres pulmons. Com a conseqüència d'aquesta reacció s'obté carbonat càlcic que és gairebé insoluble en aigua. Per això l'aigua es torna tèrbola.

La reacció abans esmentada és:

Ca(OH) ₂ + CO₂ ===============CaCO₃ + H₂O

GAS DE L'EFFERALGAN

Volem saber si el gas que desprenen les pastilles efervescents d'efferalgan en dissoldre's en aigua és diòxid de carboni

Material necessari

• Kitasato (o qualsevol altre recipient que tingui una sortida per als gasos que es produeixen en l'efervescència)
• Tub de goma
• Erlenmeyer
• Dissolució aquosa saturada d'hidròxid de calci
• Pastilles d'efferalgan
• Tap per al kitasato

Efferalgan: pastilles efervescents que contenen paracetamol (com el gelocatil).

Procés

Disposem el muntatge tal i com s'indica a la fotografia:

1. A l'erlenmeyer hi hem abocat la dissolució d'hidròxid de calci. Per obtenir-la podem seguir el procediment que hem fet a la primera experiència d'aquest apartat.
2. Al kitasato hi hem introduït aigua. Aconseguirem millors resultats si l'aigua està temperada, donat que les pastilles d'efferalgan reaccionaran més ràpidament.
3. Tirem les pastilles a l'interior del kitasato. Si no hi caben senceres podem partir-les per la meitat.
4. Immediatament després d'introduir les pastilles tapem el kitasato, per bloquejar la sortida del gas que es desprengui.
5. Observem com el gas es desplaça pel conducte que té el kitasato, viatja a través del tub de goma i fa bombollejar la dissolució que tenim a l'erlenmeyer.
6. Ens fixem en la dissolució d'hidròxid de calci.

Observacions

Hem pogut apreciar com el gas que provenia del kitasato en barrejar-se amb la dissolució que teníem a l'erlenmeyer ha fet que aquesta es torni tèrbola, quan inicialment era transparent.

Explicació

Donat el resultat, podem confirmar que el gas que es desprèn de les pastilles efferalgan és CO₂. Es torna a produir la reacció que hem obtingut a la primera experiència d'aquest apartat. En aquest cas el diòxid de carboni no l'introduíem mitjançant el nostre aire dels pulmons, sinó que provenia de la reacció de les pastilles d'efferalgan amb l'aigua. El resultat però, ha estat el mateix. La dissolució d'hidròxid de calci que en un principi era incolora, s'ha tornat tèrbola. És a dir, s'ha tornat a produir la reacció:

Ca(OH) ₂ + CO₂ ======== CaCO₃ + H₂O

ALTRES PROPIETATS DEL CO2

NATURALESA ÀCIDA DEL CO₂

Procedim ara a fer una variant de l'experiència anterior per a poder observar una altra propietat del CO₂. En concret comprovarem la naturalesa àcida del diòxid de carboni. El material que requereix la realització de l'experiència és el mateix abans esmentat, però en aquest cas necessitem també fenolftaleïna, que és un indicador àcid-base.

Procés

Necessitem obtenir novament una dissolució saturada d'hidròxid de calci. Podem obtenir-la seguint els passos abans esmentats.

Afegim a la dissolució dues gotes de dissolució de fenolftaleïna.

Introduïm ara la canyeta de refresc i comencem a bufar

Observacions

Després de bufar durant una estona, el líquid que en un principi havia adquirit un color rosa fúcsia, s'ha tornat blanquinós.

Explicació

L'hidròxid de calci és una base. En afegir-hi fenolftaleïna, la dissolució s'ha tornat d'un color rosa fúcsia que és el color característic que adopta aquest indicador quan es troba en un medi bàsic. Quan bufem amb la palleta estem introduint CO₂ a la dissolució. Com hem comprovat, el color de la dissolució ha anat canviant a mida que el CO₂ anava reaccionant. Aquest canvi de color succeeix perquè el PH de la dissolució ha canviat. És a dir, la dissolució que abans era de caràcter bàsic, s'ha acidificat en introduir el CO₂. Hem pogut comprovar, doncs, el caràcter àcid del diòxid de carboni. El color blanquinós correspon, novament, a la precipitació de CaCO₃.