La Vanguardia
traducció: Marta Ibàñez
Una anàlisi en profunditat del personatge de
J.K. Rowling i la seva peripècia.
L'emoció produïda
per les aventures de Harry Potter en milions de nois és directament
proporcional a la inquietud dels seus pares, sorpresos, i fins i tot perplexos,
per aquest despertar insòlit a la lectura, quan pensaven que aquest acte havia
desaparegut per sempre. És una emoció de tipus imaginari, en primer lloc, i,
en conseqüència, directament relacionada amb la meravella d'existir, és
aquest espai on es troben realitat i il.lusió, i que, en altre temps, va ser el
bressol dels mites clàssics o de les rondalles.
He anat a trobar les novel.les de Harry Potter,
com vaig fer amb les de cavalleria, amb l'esperança de descobrir els motius
d'aquesta agitació, objecte d'anàlisi per part de psicòlegs i pedagogs. La
pottermania és un assumpte socialment greu, i tot allò que és greu fa pensar,
com deia Heidegger. Reflexionem, doncs, sobre el fenomen Harry Potter fent
servir els recursos de l'enfocament modern interpretatiu, amb la finalitat de
buscar-ne el significat, lluny de la selva embafadora dels símbols que sovint
es fa servir per a aquesta finalitat; perquè
tenir un significat no vol dir correspondre's amb la veritat, sinó tan sols
indicar un problema.
L'ESTRUCTURA OCULTA DE LA NOVEL.LA
Em centraré en la primera novel.la de
la sèrie, "Harry Potter i la pedra filosofal", l'única que, fins
ara, s'ha portat al cinema, amb la poderosa versió de Chris Columbus per a la
Warner amb distingits actors de teatre britànics. Encara no han passat una
dotzena de pàgines (o uns quants minuts de pel.lícula) que ens fem preguntes
sobre el significat de la soledat d'un "nen estrany" que viu en un
medi hostil, en una família de classe burgesa, desplaçat en una armari sota
l'escala, com si estigués en presó. Allò que sorprèn més és que el clima
en què prendrà consciència sobre ell mateix ja estava creat i el lector ha de
capbussar-se en el fet distintiu que el diferencia tant i tant del seu cosí
Dudley.
Aquesta primera impressió ens ajudarà
a comprendre el combat contra la impostura a què es veu abocat el protagonista
de la novel.la. Per sortir d'aquest univers familiar asfixiant, Harry sabrà
trobar els gestos, els silencis, els mots adequats per a cada moment; tanmateix
això no li és suficient, ni a cap altre nen, ja que sembla estar dominat per
una amenaça terrible: és conscient que des de l'espai del sotaescala mai no
podrà arribar a la seva pròpia realització, no podrà entrar en el món del
seu jo, ni trobar la seva identitat. Tal i com li passava al rei Artur, mentre
vivia a casa del senescal Kay, el seu pare adoptiu (o Moisès a casa del faraó:
el mite, com veiem, és universal), els interrogants sobre la seva personalitat
són més poderosos que l'instint de seguretat. Cal que surti de casa encara que
s'arrisqui a caure en l'alienació o la misèria. Un mag, com Merlí, l'ajudarà
en aquesta tasca, l'orientarà sobre el camí a seguir, que no és altre que la
iniciació a la suprarealitat.
El tema principal de la sèrie és precisament
la recerca d'una explicació de la vida a través de la màgia. No ens
precipitem fent judicis morals, com si la senyora Rowling fos una simple adepta
al new age. És una cosa més complexa.
El dilema de Harry Potter és clàssic:
l'acceptació del seu destí com un "outsider" d'una famíla
provinciana, o la recerca fora de casa d'una educació. Enmig del dubte comença
el peregrinatge a través del laberint iniciàtic. Així com el jove Artur, va
buscar l'ombra del seu pare amb l'ajuda del mag Dumbledore. La distància entre
la forma com ho fa Harry amb la del referent medieval (el cicle extens en prosa
del Lancelot-Grial a través de la versió anglesa de Malory) es deu al fet que
Rowling assumeix l'herència humanística present al "Somni de Poliphili"
de Francesco Colonna, on les respostes als interrogants vitals es produeixen en
un laberint ple de fets sobrenaturals; i, per això mateix, la recerca de la
pedra filosofal es converteix en un manual humanístic d'iniciació a la vida
adulta, estructurat en set cercles, que hauran de ser creuats pel "peregrí"
Potter durant l'escàs temps d'un curs escolar. Set cercles, com estatges de la
memòria del jove Harry, que respon als set arquetips que per a Dant
representaven les set modalitats fonamentals de l'existència humana.
ELS SET CERCLES D'ACCÉS AL SABER
1.El carrer de la màgia (la ronda d'Alla),
aquest espai lunar, on les respostes han de ser trobades, més "enllà del
mirall" tal com molt bé va saber veure l'adorable Alícia, on la grisa
realitat es transforma en rosa suprarealitat, com van mantenir Bretón, Dalí
o García Lorca; i on les il.lusions perdudes es troben en moments màgics,
com el que precedeix l'Epifania.
2.El tren de l'amistat. No podríem tenir un
espai més mercurial, per a un encontre a mig camí entre el passat i el futur,
que dins el tren, on William Morris cregué trobar la raó última de la
cultura. Aquests tres nois que s'hi troben, Harry Potter, Ron Weasley i Hermione
Granger, i que funden un triumvirat basat en l'apologia de l'amistat, no tenen
potser la mateixa aparença que un cop adults provocarà el triangle d'Artur,
Lancelot i Ginebra? Que no ens estranyi, doncs, que el vertiginós viatge en
tren a l'escola transformi la
conversa d'aquests tres nois en una meditació severa sobre la conducta moral
destinada a neguitejar l'antipàtic Draco Malfoy.
4.El joc. Partint de la idea de Nietzsche del
joc com a norma de conducta moral, Rowling elabora l'itinerari de la iniciació
de Potter des del maneig d'una escombra voladora fins a l'aprenentatge d'un
partit de "quidditch". Un cop convertit en heroi solar d'una victòria
esportiva, Harry ja està en condicions d'enfrontar-se al gran perill que sotja
qualsevol adolescent: el narcissisme.
CAP A LA IMAGINACIÓ MORAL DE LA SÈRIE
A l'epíleg, Dumbledore explica la història
en un to d'al.legoria: tot plegat ha estat un escenari immens perquè Harry es
comprengués a ell mateix. L'estil d'aquest confessió és elemental, fins i tot
pot semblar paral.lel al que fa servir molta narrativa contemporània; però
també serveix per situar a la memòria del lector la necessitat de conèixer
alguns detalls de la relació que han estat silenciats. La novel.la acaba donant
pas a la sèrie, Nous lliuraments han estat necessaris per aclarir aquests
passos de la iniciació; també la publicació d'un "Diccionari del mag".
El peregrinatge Potter pel laberint de la vida no ha fet més que començar.
S'acabarà algun cop? Els lectors tenen la paraula.