tornar

"Harry Potter: guia per a pares"    J. E. Ruiz-Domènec

La Vanguardia

traducció: Marta Ibàñez 

 Una anàlisi en profunditat del personatge de J.K. Rowling i la seva peripècia.

 L'emoció produïda per les aventures de Harry Potter en milions de nois és directament proporcional a la inquietud dels seus pares, sorpresos, i fins i tot perplexos, per aquest despertar insòlit a la lectura, quan pensaven que aquest acte havia desaparegut per sempre. És una emoció de tipus imaginari, en primer lloc, i, en conseqüència, directament relacionada amb la meravella d'existir, és aquest espai on es troben realitat i il.lusió, i que, en altre temps, va ser el bressol dels mites clàssics o de les rondalles.

He anat a trobar les novel.les de Harry Potter, com vaig fer amb les de cavalleria, amb l'esperança de descobrir els motius d'aquesta agitació, objecte d'anàlisi per part de psicòlegs i pedagogs. La pottermania és un assumpte socialment greu, i tot allò que és greu fa pensar, com deia Heidegger. Reflexionem, doncs, sobre el fenomen Harry Potter fent servir els recursos de l'enfocament modern interpretatiu, amb la finalitat de buscar-ne el significat, lluny de la selva embafadora dels símbols que sovint es fa servir per a aquesta finalitat;  perquè tenir un significat no vol dir correspondre's amb la veritat, sinó tan sols indicar un problema.

 L'ESTRUCTURA OCULTA DE LA NOVEL.LA

 Em centraré en la primera novel.la de la sèrie, "Harry Potter i la pedra filosofal", l'única que, fins ara, s'ha portat al cinema, amb la poderosa versió de Chris Columbus per a la Warner amb distingits actors de teatre britànics. Encara no han passat una dotzena de pàgines (o uns quants minuts de pel.lícula) que ens fem preguntes sobre el significat de la soledat d'un "nen estrany" que viu en un medi hostil, en una família de classe burgesa, desplaçat en una armari sota l'escala, com si estigués en presó. Allò que sorprèn més és que el clima en què prendrà consciència sobre ell mateix ja estava creat i el lector ha de capbussar-se en el fet distintiu que el diferencia tant i tant del seu cosí Dudley.

 Aquesta primera impressió ens ajudarà a comprendre el combat contra la impostura a què es veu abocat el protagonista de la novel.la. Per sortir d'aquest univers familiar asfixiant, Harry sabrà trobar els gestos, els silencis, els mots adequats per a cada moment; tanmateix això no li és suficient, ni a cap altre nen, ja que sembla estar dominat per una amenaça terrible: és conscient que des de l'espai del sotaescala mai no podrà arribar a la seva pròpia realització, no podrà entrar en el món del seu jo, ni trobar la seva identitat. Tal i com li passava al rei Artur, mentre vivia a casa del senescal Kay, el seu pare adoptiu (o Moisès a casa del faraó: el mite, com veiem, és universal), els interrogants sobre la seva personalitat són més poderosos que l'instint de seguretat. Cal que surti de casa encara que s'arrisqui a caure en l'alienació o la misèria. Un mag, com Merlí, l'ajudarà en aquesta tasca, l'orientarà sobre el camí a seguir, que no és altre que la iniciació a la suprarealitat.

El tema principal de la sèrie és precisament la recerca d'una explicació de la vida a través de la màgia. No ens precipitem fent judicis morals, com si la senyora Rowling fos una simple adepta al new age. És una cosa més complexa.

El dilema de Harry Potter és clàssic: l'acceptació del seu destí com un "outsider" d'una famíla provinciana, o la recerca fora de casa d'una educació. Enmig del dubte comença el peregrinatge a través del laberint iniciàtic. Així com el jove Artur, va buscar l'ombra del seu pare amb l'ajuda del mag Dumbledore. La distància entre la forma com ho fa Harry amb la del referent medieval (el cicle extens en prosa del Lancelot-Grial a través de la versió anglesa de Malory) es deu al fet que Rowling assumeix l'herència humanística present al "Somni de Poliphili" de Francesco Colonna, on les respostes als interrogants vitals es produeixen en un laberint ple de fets sobrenaturals; i, per això mateix, la recerca de la pedra filosofal es converteix en un manual humanístic d'iniciació a la vida adulta, estructurat en set cercles, que hauran de ser creuats pel "peregrí" Potter durant l'escàs temps d'un curs escolar. Set cercles, com estatges de la memòria del jove Harry, que respon als set arquetips que per a Dant representaven les set modalitats fonamentals de l'existència humana.

 ELS SET CERCLES D'ACCÉS AL SABER

1.El carrer de la màgia (la ronda d'Alla), aquest espai lunar, on les respostes han de ser trobades, més "enllà del mirall" tal com molt bé va saber veure l'adorable Alícia, on la grisa realitat es transforma en rosa suprarealitat, com van mantenir Bretón, Dalí  o García Lorca; i on les il.lusions perdudes es troben en moments màgics, com el que precedeix l'Epifania.

2.El tren de l'amistat. No podríem tenir un espai més mercurial, per a un encontre a mig camí entre el passat i el futur, que dins el tren, on William Morris cregué trobar la raó última de la cultura. Aquests tres nois que s'hi troben, Harry Potter, Ron Weasley i Hermione Granger, i que funden un triumvirat basat en l'apologia de l'amistat, no tenen potser la mateixa aparença que un cop adults provocarà el triangle d'Artur, Lancelot i Ginebra? Que no ens estranyi, doncs, que el vertiginós viatge en tren a l'escola  transformi la conversa d'aquests tres nois en una meditació severa sobre la conducta moral destinada a neguitejar l'antipàtic Draco Malfoy.

  3.El club de la solidaritat. A l'escola es distribueixen els alumnes en funció d'unes regles harmòniques, venusianes, que faciliten la tasca educativa d'instruir uns adolescents en la solidaritat i en els límits del coneixement científic. Excel.lent preparació que connecta amb les preocupacions de Toulmin i Shattuck sobre la modernitat. No tot és ciència, hi ha una part de vida, que rau a saber conviure amb els altres. A l'escola s'articulen com un equip, amb normes, emblemes, colors propis, tal i com es feia en els torneigs medievals. Retirats del món, en aquest espai de solidaritat, aprenen a dominar els seus impulsos egoistes, els seus afanys destructius, la inclinació a la mandra, la passió per a la grolleria. Estudiaran. Una escola feta amb una estètica que està entre el neogòtic de la nostàlgia i l'escola on ensenyava Mister Chips.

4.El joc. Partint de la idea de Nietzsche del joc com a norma de conducta moral, Rowling elabora l'itinerari de la iniciació de Potter des del maneig d'una escombra voladora fins a l'aprenentatge d'un partit de "quidditch". Un cop convertit en heroi solar d'una victòria esportiva, Harry ja està en condicions d'enfrontar-se al gran perill que sotja qualsevol adolescent: el narcissisme.

  5.El mirall i la seva imatge. La narració arriba al dia del regal del pare, una capa que fa invisible el noi (allò que Marlowe volia per al seu Faust) i li facilita la trobada amb el "miralll de Gised", un impuls parcial per acostar-se a la seva identitat. La lluita entre les dues inclinacions de l'ànima, un tema que Stevenson va afrontar tot creant el Doctor Jekill i Mister Hyde, aquí es converteix en un esforç per conèixer-se a través de la imatge del pare.

  6.El bosc encantat. El moment místic de Harry és l'entrada al bosc, aquest món jupiterià on habiten éssers de llegenda, com els unicorns o els centaures. És el moment de la mirada crítica cap a la fantasia infantil. La vida adulta exigeix la renúncia als senyals d'identitat que fan feliços els infants: regals màgics, Santa Claus, els Reis Mags, el Ratolí Pérez. La revolució moderna exigeix desplaçar aquestes creences a l'univers infantil o al dels pobles primitius, crèduls encara sobre el poder hierofànic d'alguns éssers o fets. L'etern retorn a una concepció festiva és suplantat per una observació lineal de la vida, en la qual el treball i la responsabilitat substitueixen el joc i l'afecte.

  7.El soterrani del terror. El rigor satúrnic està present en els moments crucials de la nostra vida. En aquest pla se situa la trobada entre Harry i Voldemort, personatge sinistre, ocult sota la caputxa de Quirell, que configura el mal en estat pur. La seva presència esporugueix, com el Saturn de Goya. El combat contra ell és una necessitat per escapar del poder absolut d'aquest ésser, diabòlic perquè està desdoblat, satànic perquè aspira al poder suprem, demoníac perquè s'amaga. Harry no ofereix treva a l'assassí del pare.

CAP A LA IMAGINACIÓ MORAL DE LA SÈRIE

 A l'epíleg, Dumbledore explica la història en un to d'al.legoria: tot plegat ha estat un escenari immens perquè Harry es comprengués a ell mateix. L'estil d'aquest confessió és elemental, fins i tot pot semblar paral.lel al que fa servir molta narrativa contemporània; però també serveix per situar a la memòria del lector la necessitat de conèixer alguns detalls de la relació que han estat silenciats. La novel.la acaba donant pas a la sèrie, Nous lliuraments han estat necessaris per aclarir aquests passos de la iniciació; també la publicació d'un "Diccionari del mag". El peregrinatge Potter pel laberint de la vida no ha fet més que començar. S'acabarà algun cop? Els lectors tenen la paraula.