Vocabulari de "Un Mag de Terramar" tornar

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Les xifres corresponen a les pàgines del llibre on es troba el mot.

abrusar 138 : Cremar l'ardor del sol (les plantes), especialment després d'una glaçada. Fer, el sol, l'ambient excessivament calent, etc., una sensació de cremor

adobador 25 : Nom donat als curadors, remeiers i bruixots que exercien llur ofici especialment les nits de Cap d'Any i de Sant Joan

albirar 273 : Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot executar-se, etc.

alzinar-se 143 : acció de situar-se un animal dreçat, gairebé en vertical, sobre les potes del darrere, i amb les del davant a l'altura del cap

arborar 126 : Posar l'arboradura (Conjunt de pals d'un vaixell)

arriar la vela 51 Fer baixar les veles o qualsevol altra cosa que estigui hissada

bàcul 138 Crossa o gaiata que porten els bisbes, abats i algunes abadesses a les cerimònies litúrgiques, com a símbol d'autoritat

botavara 151 Perxa de secció rodona o rectangular, generalment de fusta, que, subjecta a un pal per l'extrem de proa, és maniobrable pel de popa amb l'escota i va proveïda normalment, a la part superior, d'una ranura per a fer-hi passar la ralinga d'una aurica o d'una bermudiana. Actualment n'hi ha de metàl·liques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d'altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d'haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela.

calafat 126 Persona que té per ofici de calafatar, El qui construeix embarcacions de fusta. Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d'impedir-hi el pas de l'aigua

calafatejar 203 Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d'impedir-hi el pas de l'aigua

camàlic 47 El qui es lloga per a portar coses de pes d'un lloc a l'altre, bastaix

codast 49 Peça d'acer o fusta amb la qual acaba la part de popa de la quilla i que es perllonga per l'obra morta. En el codast acaben les planxes o els taulons del folre exterior; serveix també de suport a l'eix del timó. La seva forma depèn del tipus de popa.

dàrsena 47 Indret protegit artificialment en els ports, canals, etc, on les embarcacions poden dur a terme amb tota seguretat les diverses operacions de càrrega i descàrrega. La forma i les dimensions depenen de la mida de les embarcacions que hi han de maniobrar i de les necessitats de càrrega i transport de les mercaderies; generalment hom tendeix a augmentar la longitud dels molls, malgrat que es perdi espai per a maniobrar, per tal d'aprofitar al màxim la superfície disponible. La profunditat de calat ha d'ésser entre 0,5 i 1 m més gran que el calat dels vaixells que hagin d'utilitzar-la; en els ports oceànics, on hi ha fortes marees, hom ha d'assegurar, amb una major fondària o amb la construcció d'unes rescloses, un calat suficient perquè les naus surin àdhuc amb marea baixa.

duna 212 Promontori de sorra d'origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges. Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen. Les dunes tenen els costats asimètrics: pendent dèbil del costat d'on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari. Poden tenir formes diverses: allargades (paral·leles o transversals a la direcció del vent) o en forma de mitja lluna, que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants.

envanit 17 ple de vanitat

escàlem 49 Estaca petita i rodona que hom fixa a la vora d'una barca, galera, etc, a la qual hom lliga el rem.

esclafit 151 Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc.

escorar 151 Inclinar-se un vaixell per defecte de l'estiba de la càrrega, per la força del vent o de la mar, etc

escull 151 Roca a flor d'aigua o a molt poca distància de la superfície de l'aigua.

foc follet 151

fargaire 14 Persona que treballa en una farga.

gatzoneta 214

gorg 14 Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.

gresol 22 Llum d'oli consistent en un vas de terra refractària, de metall, etc, dins el qual hom posa l'oli i un o més blens

guaret 256 Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar any sí any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat

I

ivori 273 [vori] Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l'elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc

L

llagots 17 lloances

llambrejar 269 llançar mirades

M

màrfega 37 Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs

mascaró 54 Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès

meandres 14 Corba o sinuositat molt pronunciada d'un corrent fluvial

orb 220 cec

ordint sortilegis 19 Maquinar (alguna cosa) contra algú, a un fi determinat

orlades 55 vorejades

quilla 49, 151 Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l'estructura de l'embarcació i el seu eix longitudinal

ronsal 145 Tros de corda que hom lliga al coll o al cap de les haveries per menar-les caminant

salpar 151 Llevar (l'àncora o una àncora).

sargassos 213 Gènere de feofícies de tal·lus ramificat, amb fil·loides proveïts d'una costa medial i amb vesícules flotants o aerocists, que semblen petits fruits (raïm de mar)

Sis-centes Runes Hàrdiques. runa: Cadascun dels signes utilitzats en l'escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic