DADES GENERALS
L'Índia està formada per una gran península que s'endinsa a l'oceà Índic i per muntanyes escarpades. La serralada de l'Himàlaia emmarca el territori. Rius: Ganges, Buahmaputua (els grans). L'Índia, amb una àrea de 3.288.000 km quadrats, ofereix una gran varietat de paisatges i morfologies. En el recorregut dels 3.200 km que van dels pics amb neu permanent de l'Himàlaia, a l'extrem nord, fins al paratge tropical de Kanyakumari, a l'extrem sud del país, i en els 2.700 km que van d'est a oest, travessem tot tipus de paisatges, caracteritzats per una geomorfologia, un clima, una vegetació i una fauna propis.
La història de l'Índia es remonta a 4.000 anys a. C.i va des d'èpoques en què diverses civilitzacions van passar per les seves terres i les van dominar, passant pel naixement del budisme i la seva expansió, les èpoques de les conquestes dels musulmans i de l'imperi mogol, l'època colonial anglesa, fins arribar a la República Índia. El Taj Mahal és el mausoleu de la dona d'un emperador mogol del segle XVII que va ser construit per uns 20.000 treballadors des de 1632 fins 1643 a Agra, una ciutat al nord de l'Índia. Aquest enorme edifici acabat amb cúpules va ser erigit en estil indoislàmic i es va fer servir marbre blanc i gemmes incrustades. A cada punta hi ha un mineret i les parets exteriors estan decorades amb passatges de l'Al Corà, el llibre sagrat dels musulmans. L'emperador i la seva dona estan enterrats a la seva cripta. Què és el budisme? El budisme
va néixer a l'Índia al segle VI aC. Actualment la practica
menys del 0,75% de la població. El budisme va prendre el nom del
seu fundador Siddharta Gautama, el Buda (que vol dir "il·luminat").
Buda, desencantat de la situació en que havia arribat l'hinduisme,
va buscar en el retir i la meditació l'explicació del sofriment
humà i de les forces del mal que el provoquen. Va arribar a la
conclusió que la vida és misèria i desgràcia,
un cicle etern de reencarnacions sense fi provocades pel desig humà,
del qual els homes només se'n poden alliberar amb la meditació
i l'acció correcta. I l'hinduisme? La
majoria dels indis són hinduistes, per tant, podem dir que l'hinduisme
és la religió principal i a més a més la més
antiga. És practicada per més del 80% de la població.
Com és l'Índia? Aquest país fascinant, s'estén des de mar Aràbic fins els peus de l' Himàlaia, ple de paisatges rics i variats. Així, el nord de l'Índia és molt divers. Està governat per les himalaies altes, la bellesa impressionant de Himachal Pradesh i Kashmir, les planes de Punjab, Haryana i la conca del Ganges a Uttar Pradesh. El sud de l'Índia, rodejat per tres oceans, està separat del nord per la serralada que s'anomena Vindhya. La península del sud de l'Índia està protegida pel mar àrab i les valls Eastern Ghats a l'est i la conca de Bengal i les valls Western Ghast a l'oest. Els estats del sud de l'Índia tenen un clima tropical que regala una bellesa en forma de vegetació tropical, la arquitectura, cultura, idiomes i la manera de viure. A l'est i l'oest, les selves verdes tenen una flora i fauna molt rica i alberguen tribus i molts records del passat històric de l'Índia (sobretot a l'est).. És a dir, des de molts punts de vista, és un món diferent on la vida segueix essent natural i sense pressa. Al nord-oest de l'altiplà de Malwar, hi ha el desert de Thar o gran desert de Rajasthan. És un desert de sorres interromput només per petits turons rocosos i valls de rius gairebé sempre secs. El desert comença a les muntanyes d'Aravalli i penetra al Pakistan. A més
de l'Índia continental, dos grups d'illes formen part del territori
indi: les Andaman i Nicobar, al golf de Bengala, i les Lacadives (o Lakshadweep),
a la mar d'Aràbia. El clima. L'Índia és un país de contrastos climàtics. En una tarda d'estiu molt calorós, la temperatura pot arribar a 55º c en algunes zones de Rajasthan i del sud-oest de Panjab. En una nit d'hivern freda, el termòmetre pot baixar fins a 45º c en la regió de Kargil. Les temperatures són tropicals i calentes amb variants regionals. El temps és més fresc entre finals de desembre i febrer, amb dies secs assolellats i amb temperatures més baixes durant el matí i la tarda. Entre març i maig fa calor, especialment quan tot està sec i amb pols. Les pluges del monzó solen produir-se, en la majoria de les regions, entre juny i setembre. El monzó és un vent que bufa des del sud-est d'Àsia. A l'hivern bufa de la terra cap al mar i és sec i fred, mentre que a l'estiu bufa des de l'oceà cap a la terra, i és càlid i humit, i porta abundants pluges. La fauna índia. A la jungla humida d'un delta a Bengala hi habiten cobres, cérvols, rinoceronts (n'hi ha uns 1.200), cigonyes, cocodrils, monos, i tigres devorador d'homes, ... En canvi, a la sabana de Rajasthan habiten camells, antílops, lleons i també elefants. Als sud, a les proximitats dels arrossars hi ha elefants, garses, macacus i búfals salvatges, però també hi ha els búfals domèstics. El búfal salvatge és l'animal que té les banyes més llargues de tot el món. A l'Índia també hi podem trobar animals com són els lleopards, el paó real, ànecs, 32 espècies diferents d'aus de rapinya, esquirols, ...Al riu Ganges hi podem trobar moltes llúdries. Aquests animalons ajuden als pescadors a pescar peixos i com a recompensa els donen les deixalles perquè s'alimentin. És una tècnica de pescar molt antiga. Si els vols conèixer millor, aquí en tens alguns:
La població de l'Índia és d'orígens racials i culturals molt diversos, però dins la gran diversitat podem distingir tres grans grups: els caucàsics, els austrloides i els mongoloides. Del total de la població de l'Índia, 1.014.003.817 habitants sabem que:
Per què porten aquell puntet al front? El bindi és un petit cercle que es col·loca en el punt central del front (aashna), i que es diu que ajuda a la concentració. Les dones casades utilitzen el bindi de color vermell.
A l'Índia
cada estat té el seu propi vestuari, però en general el
típic vestit de la dona hindú és el sari o saree,
fet de seda, cotó i tela sintètica. Els saris tenen uns
colors molt vius.
Com vesteix l'home? L'home utilitza pantalons. Alguns porta un dhoti kurta, que és el que portava Mahatma Gandhi i que arriba a mitja cama. També hi ha el pijama kurta, que és un pantaló amb una camisa llarga de coll alt, molt elegant. El turbant
"Sikh" Els sikh consideren els seus turbant com un vincle important amb déu que cobreix una part molt privada i personal del seu cos. El turbant sikh no és el mateix que un barret, és una peça llarga de tela, generalment de varis metres que el porta un bon temps per poder posar-les. Els sikhs
no es tallen el cabell mai de vida i el guarden dins del turbant, on també
hi porten un punyal hindú per defensar la línia de la veritat.
No s'afaiten mai ni es tallen la barba. A la zona del Rajasthan el més
comú és veure'ls amb bigoti. El cabell es deixa créixer
per acceptar el cos tal com és. Què hi fan al riu Ganges? És un riu associat amb el mite i la realitat, amb la terra i la gent de l'Índia. El sistema de creences a l'Índia es basa en una relació íntima amb la naturalesa, per això, els rius se'ls fa una reverència com un gest de reconeixement de la seva capacitat de sobreviure a les societats bàsicament agràries. Quan la gent es banya al riu Ganges ho fa per purificar la seva ànima. Els hindús creuen que l'aigua ´s tan sagrada que es mantindrà neta per sempre. També desitgen que les seves cendres siguin escampades en aquest riu amb la creença que les seves ànimes aniràs directament al cel.
El sistema educatiu de l'Índia cons te deu anys d'educació escolar primària, mitja i secundària; dos d'educació secundària superior i tres d'universitària. A més, existeix un programa nacional d'alfabetització d'adults. Imatge d'una escola a l'Índia. La tassa d'alfabetització (el 73,3% dels adults saben llegir i escriure) varia molt depenent de les regions; així, a Kerala, al sud de l'Índia, s'ha assolit pràcticament el 100% d'alfabetització, possiblement arrel de la importància que es dóna allà a l'educació de la dona i a la seva posició relativament alta dins la societat. L'EDUCACIÓ DE LES NENES A L'ÍNDIA Només dos de cada cinc dones a l'Índia saben llegir i escriure.
UN CONTE Conte hindú La contalla que us presentem aquí barreja persones i animals per explicar-nos d'on li ve la fama de murri al xacal , bèstia que a l'Índia té la mateixa reputació picaresca que la nostra Guilla . LES GRALLES I EL SERPENT Potser no sabeu per què el xacal és considerat com el més llest dels animals de la jungla . I per això cal que us expliquem que, una vegada, hi havia una parella de gralles que tenien el seu niu al capdamunt d'un gran bananer. El niu era d'allò més confortable i la parella de gralles en tenien la màxima cura. Covaven els seus ous sense adonar-se que a la soca buida del bananer s'hi havia entaforat una serpent enorme. Des de dins del bananer la serpota es va anar enfilant fins el niu i per sota va xuclar i devorar el contingut d'aquells ous. Pare Gralla i mare Gralla van plorar amargament, fins i tot els va passar pel cap la idea d' abandonar aquell niu. És ben sabut que els homes valents, els elefants i els lleons abandonen les seves llards per anar a lluitar pels seus béns, però ni les gralles, ni les gaseles ni els vells ho fan, això de deixar el cau. No obstant això, Mare Gralla, agenollant-se al costat del seu espòs, li va dir, tristament: -Maridet meu, els meus fillets han desaparegut engolits per aquest terrible serpent. No puc fer més que plorar. Voldria fugir ben lluny d'aquest lloc tan desgraciat i que ens porta tants mals records, i et suplico que anem a buscar un altre niu en un arbre que sigui ben lluny. Aquí mai no tindrem pau, perquè sempre estarem en perill mentre el serpent faci el seu cau a la soca del nostra bananer. Davant d'aquests planys, Pare Gralla es va sentir tot commogut, i va intentar calmar la seva dona. -Bonica
meva, vivim en aquest arbre des que ens vam conèixer i d'això
ja fa tant de temps que ni me'n puc recordar. Tingues paciència
i jo et prometo que trobaré la manera de desembarassar-nos del
nostre enemic. Havent dit això, Pare Gralla se'n va anar a trobar un dels seus bons amics, el xacal, a qui li va explicar la trista història de la mala fi dels seus fills, i després li va preguntar: -Ens pots
ajudar? Si teníem una altra niada i la serp tornava a fer el mateix,
la meva esposa i jo moriríem del disgust. A Pare
Gralla i Mare Gralla els va faltar temps per seguir el consell del xacal. Quan les dames de la cort es van adonar que els faltava el collaret d'or, van enviar el gran camarlenc i els seus guàrdies a l'encalç del lladregot, i aquests, furetejant per aquí i per allà, aviat van anar a parar al forat que hi havia a la soca buida del bananer, des d'on van veure com el collaret refulgia damunt les anelles d'escata de la serpota. Ben convençuts que aquella bèstia era la pispa que havia robat el collaret, els soldats la van colpejar fins a deixar-la feta una estora, van recollir el collaret i el van dur a les dames de la cort, que els van recompensar. I així és com Pare Gralla i Mare Gralla van poder reprendre amb tranquil·litat la seva vida i van tenir niades i niades de fills i filles que van omplir de joia el niu que els seus pares tenien i tenen encara al capdamunt d'un bananer. I també és així com el xacal va obtenir la gratitud de les gralles, que d'aleshores ençà han anat escampant pel món la seva fama de bèstia múrria i llesta. http://hulk.bu.edu/misc/india/
Agraïments. En aquesta pàgina vull dedicar un agraïment especial als nens i nenes de cicle Mitjà de l'escola Els Castanyers de Viladrau, a la seva tutora la Mercè i a la Glòria, mestra de pràctiques, per la seva col·laboració. GRÀCIES!!!!!
|