
"Abans
de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocasins"-
Lema
dels Indis Americans.
|
|
|
|
|
|
|

DADES
GENERALS
Superfície |
1.958.201
km2
|
Població |
97.365.000
hab.
|
Clima |
Tropical
i subtropical
|
Capital |
Ciutat
de Mèxic
|
Expectativa
de vida |
70
anys
|
Ètnies |
mestissos
(60%), indis (30%), blancs (9%).
|
Independència |
1813
|
Ciutats
principals |
Aguascalientes,
Chihuahua, Guanajuato, Guadalajara, Monterrey, , Cuernavaca, SanLuís
Potosí, Ciudad Victoria...
|
Religions |
Catòlica
(90% de la població).
|
Llengües |
Oficial:
el castellà. Però hi ha més de 40 llengües
ameríndies; les més parlades són: nahuatl,
maya,
mixteco, zapoteco, tzotzil, otomí, tzetzal.
|
Unitat
monetària |
Pes
mexicà
|
Renda
per càpita |
3.700
$
|
INICI DE PÀGINA

GEOGRAFIA
Com
ja heu pogut veure en el mapa inicial, Mèxic es troba situat a
Centre Amèrica, al sud dels Estats Units. Fixa't en aquest mapa
on podràs veure-hi reflectides les ciutats més importants
del país.

INICI DE PÀGINA

HISTÒRIA
Les
civilitzacions mexicanes.
Teotihuacan,
la Ciutat dels Déus.
Teotihuacan
és el nom que van donar els asteques a aquesta ciutat que va ser
construida fa més de 2000 anys pels antics habitants de Mèxic.
Aquesta
gran ciutat era un centre cerimonial i encara s'hi poden visitar les piràmides
del Sol i de la Lluna. També es conserven pintures i escultures
de diferents déus:
-
els
déus de la Pluja i l'Aigua,
-
els
del Sol i la Lluna,
-
una
serp amb plomes que els asteques anomenaven Quetzalcóatl, que
representa un déu civilitzador que segons el mite va donar
als homes la ciència i la sabiduria.
Els
Maies.
Els Maies
van ser una gran civilització que va desenvolupar moltes ciutats
importants governades per guerrers i sacerdots.
Els Maies
van crear un sistema d'escriptura molt avançat que ha estat desxifrat
recentment i que els servia per registrar proeses guerreres dels governants,
per anotar el pas del temps, etc.
També
estaven molt interessats en el moviment dels astres i la medició
del temps. Per això van organitzar un calendari molt precís
que utilitzaven per mesurar el temps i per fer prediccions de les dates
que serien favorables o desfavorables pels homes.
Els
Asteques.
La civilització
asteca va ser molt important que va assolir un gran poder militar i van
conquerir moltes terres.
Una aspecte
molt important d'aquesta civilització és que tenien molt
interès per l'educació. Els nens i nenes eren educats des
del seu naixement. Durant els primers anys de vida el pare educava els
nens i la mare educava les nenes. Més tard anaven a l'escola: els
fills de nobles i de sacerdots anaven al calmécac i els altres
anaven al tepochcalli.
El mestre
era una figura molt important. Així queda descrit en aquest fragment
de còdice asteca (náhuatl):
Maestro
de la verdad,
no deja de amonestar.
Hace sabios los rostros ajenos...
Les abre los oídos, los ilumina.
Es maestro de guías,
les da su camino,
de él uno depende...
Gracias a él, la gente humaniza
su querer y recibe una estricta enseñanza.
Hace fuertes los corazones,
conforta a la gente,
ayuda, remedia, a todos atiende.
INICI DE PÀGINA

MEDI
NATURAL
Com
és Mèxic?
El paisatge mexicà és molt divers: tant hi podem trobar
boscos de pins i alzines i zones muntanyoses, com zones més seques
i desèrtiques i també zones de selva, a més la zona
costanera. Tot això fa que hi hagi una gran diversitat d'ecosistemes
format per plantes i animals de moltes espècies diferents.
La
fauna mexicana.
Aquí
tens els animals més importants de la fauna mexicana.
MAMÍFERS
|
AUS
|
PEIXOS
|
RÈPTILS
|
AMFIBIS
|
Lobo
Tapir
centroamericano
Mono
aullador
Ocelote
Borrego
cimarrón
Ballena gris
Delfín
|
Cotorra
serrana
Quetzal
Águila
arpía
Cardenal
Correcaminos
Espátula
rosada
|
Pez
ardilla
Jurel
Pez
ronco amarillo
|
Lagartija
Lagartija
escorpión
Tortuga
del desierto
Víbora
de cascabel
Lagarto
cornudo
Cocodrilo
de río
|
Rana
Rana
arborícola
Rana
pico de pato
Axolotl
(ajolote)
|
Els vols
conèixer?
Doncs aquí
en tens alguns:
INICI DE PÀGINA
POBLACIÓ
On
viuen els mexicans?
Població
urbana i rural:
Del total de nens i adults l'any 2000:
-
72'406,270
Urbana (viuen en ciutats)
-
24'608,597
Rural (viuen al camp)
A què es dediquen els mexicans?
L'agricultura.
L'agricultura
és l'activitat que es refereix al cultiu de plantes útils
per l'ús i l'alimentació de les persones. A Mèxic
els productes més habituals de cultiu són el blat de moro,
les pomes, els plàtans, els "frijoles", el "jitomate",
l'alvocat, el cafè, la taronja... i d'altres fruites, llegums i
verdures.
La
ramaderia.
La ramaderia
a Mèxic és molt important ja que dels animals s'obtenen
moltes coses que es poden menjar, com la llet, els ous, la mel, la carn...,
i també materials per fer roba i calçat.
En aquesta activitat es crien vaques, ovelles, porcs, cabres i cavalls,
així com aviram i alguns insectes, com les abelles.
La
pesca.
Les espècies
que més es pesquen són la tonyina, la sardina, la gamba
i l'orada.
La pesca a Mèxic es dóna en llacunes, rius, embassaments
i al mar.
Els
sectors secundari i terciari.
Els mexicans
tenen també altres ocupacions distribuides en diferents branques:
-
Mineria
-
Extracció
de petroli
-
Indústria
manufacturera
-
Electricitat
-
Construcció
I també
ocupacions dins el comerç i els serveis en general.
La
llengua dels mexicans.
La llengua
oficial a Mèxic és l'espanyol. Però dels aproximadament
100 milions d'habitants, uns 6 milions parlen alguna de les llengües
indígenes. Les més imporants i representatives, és
a dir, les més parlades són:
-
nahuatl:
1 milió 445 mil
-
maya:
800 mil
-
mixteco:
438 mil
-
zapoteco:
422 mil
-
tzotzil:
298 mil
-
otomí:
292 mil
-
tzetzal:
285 mil
Població
infantil que parla alguna llengua indígena.
Respecte a la població infantil, l'any 2000 hi havia 1 milió
482 mil 074 nens i nenes de 5 a 14 anys que parlaven alguna llengua indígena
i d'ells, 1 milió 066 mil 818 també sabien parlar espanyol.
INICI DE PÀGINA

ELS
NENS
SISTEMA
EDUCATIU MEXICÀ.
Com
la majoria de sistemes educatius, el sistema educatiu mexicà també
està dividit en Educació Pre-escolar, Educació Primària
i Educació Secundària.
Sembla
ser que fins no fa gaire eren molt pocs els nens que anaven a escola per
fer pre-escolar i que entraven directament a Primària. Això
no vol dir que tots els nens mexicans estiguin escolaritzats: del total
de nens entre 6 i 14 anys (uns 20 milions), van a l'escola 92 de cada
100 i 8 de cada 100 no hi van.
Si
parlem del nivell d'alfabetització, veiem que el
87,18% dels nens entre 6 i 14 anys sap llegir i escriure.
Un
conte. (Us el transcric en castellà per
tal que pugueu apreciar les variants que hi ha respecte del castellà
que nosaltres coneixem).
EL
TIGRE Y EL GRILLO.
Una
vez iba caminando un tigre por la selva muy quitado de la pena, cuando
de repente pisó el estiércol de una vaca y salió
un grillo enojadísimo de debajo de ese estiércol, y le gritó
al tigre:
-¿Por qué me tumbas mi casa?
El tigre volteó para todos lados, pero no vio nada, hasta que oyó
un como chillidito, y que se va fijando en un animal, más bien
en uno de esos que les dicen insectos que levantaba sus patas delanteras
como queriendo pelear.
-¡Aquí estoy, junto a tus patas, y quiero que me hagas una
casa porque ésta ya me la desbarataste!
-¿Cuál casa te hice pedazos si no veo más que una
caca de vaca?
-Pues aunque te burles, ésa era mi casa y allí vivía
yo muy a gusto. ¿Por qué me la hiciste pedazos, a ver, por
qué? -gritaba el grillito con todas sus fuerzas, amenazando al
tigre.
-Y si no quiero, ¿qué me vas a hacer? -le contestó
aquel animalote, nada más para divertirse y burlarse del pobre
grillo.
-Mira, no te burles, porque aunque no lo creas, te puedo perjudicar.
-¿Tú? ¿A mí?... Bueno, cálmate; te
propongo que luchemos todos los de tu especie contra todos los de mi especie,
y si gano no te hago la casa, pero si tú ganas te haré la
casa como tú me la pidas.
-Está bien -respondió el grillo- a las dos de la tarde nos
encontraremos en la Barranca Verde, allí te estaré esperando
con todos mis compañeros.
Y así fue.
El tigre reunió zorras, leones, lobos y toda clase de animales
feroces, de uña. Entonces ordenó a la zorra que fuera a
asomarse para ver si ya estaban el grillo y los de su especie en el lugar
de la cita.
Y sí, allá estaban todos. Había avispas, zancudos,
jicotes, abejas y toda clase de insectos que casi no hacían bulto,
porque eran muy chiquitos.
-¿Ya reuniste a tus compañeros? ¿Dónde están?
No veo nada -decía la zorra como burlándose.
-¿Pues qué no los ves? ¡Míralos, ahí
están todos!
-¿Y a poco crees que con esos cuantos animalitos nos vas a ganar?
Esos, ni para mí sola.
Entonces la zorra, como se creía muy superior a ellos, le dio un
manotazo al montón de insectos y que se le vienen todos encima
y la empiezan a picar por todos lados. La zorra quería quitárselos
a fuerza de manotazos, pero era peor, hasta que, ya medio loca de dolor,
se tiró a una pila de agua que estaba por ahí. Cuando la
zorra vio que ya no había enemigo al frente, salió muy espichadita
de la pila y se fue corriendo con sus compañeros.
-¿Ya está listo el enemigo en la Barranca Verde?, preguntó
el tigre.
-Sí -contestó secamente la zorra.
-¿Y ora por qué vienes tan bañada?
-Porque en el camino me dio calor y por eso me bañé.
El tigre entonces dio un gruñido terrible que quería decir:
¡Al ataque! y ai fue bajando todo aquel animalero haciendo mucho
ruido: ni siquiera se dieron cuenta de que la zorra se iba quedando atrás,
como quien no quiere la cosa.
Cuando se enfrentaron los dos bandos, los compañeros del grillo
cayeron sobre los animales de uña, que no hallaban cómo
quitarse de encima a aquellos animalitos que, ensañados, les picaban
y mordían por todas partes. Ni siquiera oyeron a la zorra que les
gritaba: ¡Al agua! ¡Tírense al agua!
Total, que el grillo le ganó al tigre y éste tuvo que hacerle
su casa al grillo.
Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.
INICI DE PÀGINA
WEBS
D'INTERÈS
http://www.elbalero.gob.mx/
http://www.cuentocontigo.gob.mx
INICI DE PÀGINA
|