És un ós de petites dimensions, amb el cap gran, el morro llarg, orelles i ulls petits i potes molt grosses respecte la resta del cos.

El pèl de color negre brillant, molt curt i espès, amb alguna taca groguenca al pit.

Habita a la zona de Birmània, Malàisia, Borneo i Sumatra.

Viu tant a terra com als arbres, s'alimenta de substàncies vegetals i insectes. És fàcil de domesticar.
 
 

L'ós negre americà, anomenat també ós baribal, és el més comú dels óssos americans.

D'aparença morfològica similar a l'ós bru, encara que més estilitzat, s'extén des del nord de Mèxic i Califòrnia fins a Alaska i la regió dels grans llacs. També habita l'illa de Terranova i les muntanyes Apalatxes. Es troben poblacions aïllades a Florida i a la costa septentrional del golf de Mèxic.

Bàsicament és herbívor, alimentant-se de tubercles, bulbs, baies, nous i brots tendres, si bé també menja peixos, petits ungulats i, fins i tot, animals domèstics i carronya.

De costums solitaris, cerquen parella entre maig i juny.  Els petits, extremadament indefensos, neixen durant  l'hivernació de la mare i romanen amb ella un any i mig.
 
 

És un ós amb el cap aplanat, el front ample i un morro molt llarg en forma de trompa. Els ulls molt petits.
El pèl espès i aspre de color negre amb una taca blanca al pit.

Es troba a la Índia i a l'illa de Ceilan, especialment als turons i llocs amb abundants joncs.

No hiverna. I s'alimenta de fruita, mel i termes.

La seva època de zel és al juny i cria durant els mesos de desembre i gener, normalment 2 cries.
 
 

L'ós del Tibet es caracteritza per presentar un pelatge totalment negre amb l'excepció d'una taca en forma de mitja lluna a l'alçada del pit. Algunes varietats poden presentar el pelatge de color bru o rogenc.

Viu als boscos tropicals i temperats de l'est d'Àsia, des de l'Iran, per l'Himàlaia, fins a Corea, sud de Rússia i Japó. Bàsicament d'hàbits terrestres, és un bon grimpador i sovint dorm o descansa sobre plataformes que ell mateix construeix dalt dels arbres.

És herbívor, alimentant-se de vegetals, sobretot fruites i llavors, si bé també menja insectes, larves, petits vertebrats i cadàvers. A vegades entra a menjar als camps de conreu i fins i tot pot atacar animals domèstics, però generalment defuig les zones habitades.

De costums solitaris, les parelles només conviuen durant el període de zel. Els petits, extremadament indefensos, romanen amb la mare quasi dos anys abans d'independitzar-se.
 
 

L'ós bru antigament ocupava la majoria de boscos humits d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, però degut a la persecució directa a que ha estat sotmès i a la progressiva desaparició del seu hàbitat, avui queden unes quantes poblacions aïllades i seriosament amenaçades a Escandinàvia, Càrpats, Abruzzos, Alps, Pirineus i Cantàbria. És relativament abundant a Canadà, Alaska i Rússia, on viuen les races més voluminoses, amb mascles de més de 400 kg de pes, mentre que les femelles són entre un vint i un vuitanta per cent més petites.

Bàsicament és herbívor, alimentant-se de tubercles, herbes suculentes, petits animals i cadàvers. La dificultat per aconseguir aliment a l'hivern fa que passin una temporada més o menys llarga dormint, sense arribar a fer una  verdadera hivernació, subsistint de les reserves de greix emmagatzemades.

De costums solitaris, cerquen parella entre maig i juny i conviuen uns 8 - 10 dies. Les cries són sorprenentment petites, neixen de gener a març i romanen amb la mare un any i mig. Generalment crien cada 2 o 3 anys.
 
 

S'assembla molt a l'ós bru però és menys àgil. Encara que neda molt bé, només pot enfilar-se als arbres quan és jove.
Té el pelatge gris amb reflexos platejats.

Es troba especialment a les zones muntanyoses que van des de Mèxic fins al cercle polar àrtic, per la part occidental d'Amèrica del Nord.

Du una vida solitària i és un gran depredador, s'alimenta de fruites, arrels, i principalment peixos.
 
 

És més esbel que l'ós bru, amb el coll i el cap més llargs i estrets. Té el pelatge blanc a l'hivern i grogós a l'estiu.

Viu perfectament adaptat al fred degut a l'espès pèl i al gruix de greix subcutani que té.
El trobarem per damunt del paral·lel 55 N  (Alaska, Noruega...)

S'alimenta de foques, algues marines i petits carnívors de terra: llebres àrtiques i guineus blanques.

El zel de l'ós blanc té lloc a la primavera, durant els mesos d'abril i maig. La parella està unida pocs dies. La resta de l'any els mascles adults són solitaris i les femelles cuiden els petits.
La femella comença a buscar un cau a mitjans d'octubre i els petits naixeran a finals de novembre o desembre. Normalment és una parella i molt rarament tres o quatre. A la primavera surten a l'exterior del cau. Les femelles només tenen descendència una vegada cada 3 anys, és per això que la població d'óssos blancs és molt petita i s'ha de protegir.

Si voleu més informació a la xarxa:                                              ós bru                                             ós negre                                             ós tibet                                             ós blanc