Observeu
aquest teteres i els telèfons que teniu a continuació.
Comenteu en cada cas, els aspectes ergonòmics i funcionals
de cada un dels dissenys. Valoreu també les seves característiques
físiques tenint en compte el moment en què foren
creats.
TETERES
I BULLIDORS D'AIGUA
1. Bullidor d'aigua, de Russel Hobbs, 1980.
Aquest bullidor d'aigua és un exemple del disseny britànic.
Subestimat però molt útil i eficaç i durador,
ha estat imitat en tot el món.
2. Bullidro elèctric d'aigua de Peter Behrens, per
a l'AEG, 1910.
Peter Behrens controlava el disseny gràfic de l'empresa
AEG i també el disseny d'alguns dels seus productes i
de l'arquitectura. Els seus disseny s'adaptaven a la producció
mecànica.
3. Tetera de plata amb ansa d'ivori, dissenyada per Henry
van de Velde, el 1906 per al duc de Saxònia-Weimar.
4. Tetera de plata amb ansa de fusta, de Christopher Dresser,
1881.
Dresser fou un dibuixant de botànica que abandonà
la seva professió per a dedicar-se a dissenyar objectes
de metall. Dresser dissenyà un conjunt de teteres que
prescindien per primera vegada de la decoració i centraven
la forma en els detalls i en les qualitats i possibilitats dels
materials. La senzillesa dels seus dissenys rebé la influència
de l'art japonès del qual fou marxant per a Tiffany.
5. Tetera de cristall, de Wilhelm Wagenfeld, 1930.
Wagenfeld s'especialitzà en objectes de cristall. La
seva adhesió a les idees funcionalistes del Moviment
Modern han donat com a resultat uns dissenys de formes molt
pures. Nascut el 1900 estudià a la Bauhaus. Ha dissenyat
principalment objectes utilitaris, sobretot de coberteria. Una
de les seves obres més populars és el pot de tinta
Pelikan (1938).
6. Vaixella porcellana Drop de Luigi Colani per a
Rosenthal, 1971.
La tetera i tota la vaixella de porcellana Drop, és un
exemple característic de l'estil 'orgànic' de
Colani. Nascut al 1928 Luigi Colani ha realitzat dissenys 'orgànics'
i imaginatius de cotxes i altres productes de consum. Un dels
seus clients ha estat Rosenthal, per qui creà aquesta
vaixella.
7. Servei de cafè 1909 Wiener Werkstätte.
Els Wiener Werkstätte, fundats el 1903 es distanciaren
de la tradició decorativa vienesa especialitzant-se amb
formes geomètriques senzilles. Aquests tallers fabricaven
a mà objectes útils, que presagiaven ja l'estètica
dels objectes fabricats mecànicament, com els productes
del moviment Arts and Craft.
8. Teemaschine, de Wolfgang Tumpel, dissenyada als tallers
de la Bauhaus, 1927.
La Teemaschine es un exemple representatiu dels objectes de
metall que es fabricaven en els tallers de la Bauhaus. L'escola
de la Bauhaus donà un enfocament al disseny fonamentat
en els aspectes estètics i en l'assolimentde formes geomètriques
pures. A diferència del moviment Arts and Craft, no refutaven
les màquines.
TELÈFONS
1.Telèfon Bell 300 de Henry Dreyfuss, 1937.
Els primers models d'aquest telèfon foren construïts
en metall, però a inicis dels quaranta es començaren
a fer amb plàstic. Se'n feu una gran producció,
per a cobrir la demanda del període de la Segona Guerra
Mundial. El telèfon es convertí en el símbol
de l'eficiència nord-americana i en un clàssic
del disseny modern industrial.
'Dreyfuss obrí el seu propi estudi de disseny el 1929,
però tingué molt poca feina fins el 1930, quan
un representant de la companyia telefònica Bell li oferí
1000 $ pel disseny d'un nou telèfon. En part degut a
l'excés estilístic del seu mestre, Bel Geddes,
Dreyfuss adoptà la postura oposada i manifestà
que creia en l'enginyeria humanitzada i que una màquina
havia de ser dissenyada des de dintre cap a fora. El representant
de la Bell no en va fer gaire cas, convençut que un posicionament
tan mecanicista privaria al telèfon de l'atractiu popular
que necessitava en una e`poca on encara l'anomenat 'gust femení'
era molt influent. No obstant, Dreyfuss creia que es podia fer
un producte de consum seductor si hom considerava els detalls
i també el funcionament. Amb aquestes idees, feu un disseny
de telèfon de sobretaula per a la Bell que, durant quaranta
anys, va seguir essent, sense canvis essencials, el model de
telèfon americà.
2. Tres versions del telèfon DBH1001 d'Ericsson de
Jean Heiberg, 1932-37.
Heiberg s'inspirà en l'arquitectura neoclàssica
per a trobar la forma del seu telèfon. Aquest pintor
Noruec dissenyà el primer telèfon 'modern'. Cap
al 1930 la companya Sueca Ericsson estudiava una nova tecnologia
per a substituir els telèfons de manivela pels automàtics
amb disc. Per aixòbuscaven a un dissenyador que els proporcionés
un telèfon amb una forma nova i al mateix temps comercial
i que tingués atractiu a diferents països del món.
L'enginyer Christian Bjerknes començà a dissenyar
el telèfon, de la forma del qual se n'encarregà
Jean Heiberg (1884-1976).
3. Telèfon Trimline de Henry Dreyfuss per a Bell,
1965.
Trenta anys més tard d'haver dissenyat el model de telèfon
més habitual dels Estat Units per a la companya Bell,
Henry Dreyfuss dissenyà el telèfon compacte Trimline.
Aquest model fou una de les primeres desviacions radicals del
telèfon clàssic que ell mateix havia concebut.
4. Telèfon F78 Henning Andreasen, 1978.
Aquest model fou la resposta danesa a la gran demanda de telèfons
amb botons de mitjans dels anys 1970.
5. Telèfon de David Carter DVA, 1981.
Disseny pragmàtic típicament britànic.
Aquesta assessoria de disseny amb l'ajuda d'enginyers electrònics
i ergonomistes realitzà dissenys relacionats amb les
telecomunicacions i l'entorn de treball.
REQUERIMENT FÍSICS DELS OBJECTES
