Realitzeu un tríptic informatiu per a una exposició anomenada ELS RASTRES DE L'ALFABET. Escriptura i art. El tríptic ha de servir per a fer difusióde l'exposició i també per a orientar els seus visitants. El format del tríptic ha de ser DIN-A4 i podeu doblegar el paper com vosaltres vulgueu. Podeu tancant les cares del costats sobre si mateixes o en forma d'acordió. El sentit de lectura pot ser vertical o horitzontal, tal com podem veure per la posició de l'última il·lustració:

                                 

El tríptic ha de contenir la següent informació organitzada com us sembli més adient:

ELS RASTRES DE L'ESCRIPTURA. Escriptura i art. Del 28 de gener al 21 de febrer Sala Girona Sèquia, 5. 17001 Girona Tels: 972 41 31 06 i 972 41 31 00 Horari De dimarts a dissabte, d'11 a 14 h i de 18 a 21 h Diumenges i festius, d'11 a 14 h Dilluns, tancat Servei d'informació: Tel. 902 22 30 40 Entrada gratuïta Visites guiades Visites-taller per a escolars i col·lectius De dimarts a divendres, prèvia reserva de data. Nivells recomanats: alumnes de primària, ESO, Cicles Formatius i Batxillerat Visites comentades a l'exposició per al públic en general Dissabtes, a les 18 h Inscripcions: tel. 972 41 31 00 Conferència Dijous 18 de febrer a les 19:30 h D'on vénen els signes de l'escriptura: l'exemple del pictograma a Mesopotàmia A càrrec d'Annie Berthier (Conservadora General de la Divisió de Manuscrits Orientals de la Biblioteca Nacional de França) Curs Iniciació a la cal·ligrafia. Introducció a les escriptures carolíngia medieval i cancelleresca renaixentista A càrrec d'Oriol Miró (cal.lígraf) 5,6,12,13,19,20,26 i 27 de febrer. Divendres, de 18.30 a 21 h i dissabtes, d'11 a 14 h Places limitades Preu del curs: 12 € (inclou materials) Per més informació i inscripcions: tel. 972 41 31 00

També s'hi ha de poder llegir aquest text:

A ningú no se li acut llegir lletra per lletra. Estem tan acostumats a llegir paraules i frases, que passem per alt els signes que les formen: les lletres de l'alfabet. Només quan ens trobem amb una escriptura desconeguda, ens fixem en els signes i ens adonem de la seva forma sorprenent i arbitrària. El signes escrits han captivat tant l'investigador com l'artista. El primer ha retrocedit fins a l'origen de la civilització per reconstruir la gènesi de l'escriptura. El segon ha experimentat amb l'escriptura fins a incorporar-la al llenguatge de les arts. La present exposició presenta, lletra per lletra, els rastres de l'alfabet. D'una banda, es planteja alguns interrogants històrics: d'on sorgeix un sistema d'escriptura com l'alfabet? Com han arribat les lletres del nostre alfabet a la seva forma actual? Quan apareix l'escriptura? De l'altra, reflexionar sobre la presència de l'escriptura en l'art contemporani. L'exposició Els rastres de l'alafabet s'organitza en tres àmbits. El primer mostra els estadis més importants de l'evolució de l'escriptura fins a l'alfabet, amb l'ajut d'inscripcions i manuscrits. El segon sintetitza, a partir de grafies, els canvis dels signes escrits: dels pictogrames fins a les lletres de l'alfabet llatí. El tercer presenta la lletra i l'escriptura en l'art contemporani. Després de més de dos mil anys d'història, les lletres de l'alfabet són signes abstractes que amaguen el seu origen figuratiu. Curiosament, l'art del segle XX els ha convertit en els elements d'una nova figuració. Per a l'artista contemporani els signes escrits són una nova manera de representar el món i un material valuós per experimentar amb la forma.

El tríptic també pot integrar algunes obres que apareixeran en l'exposició. Podeu triar entre les següents o buscar-ne d'altres. Si s'integren tal com les presentem com si fossin exemples, cal posar-hi les referències. Les imatges o parts d'elles poden ser utilitzades per a fer el disseny del tríptic.

           

             

Joan Brossa, Entrepà.
Francesc torres, Sculptura.
Pictogrames per a senyalització d'escales i ascensors
Joan Miró, Parler seul, 1948-1950. Fundació Joan Miró.
Inscripció cuneïforme i pictogrames. Document administratiu (Uruk, Mesopotàmia) 3000-2800 aC.
Caràcters gòtics que realitzaven els copistes.

Aquest treball s'ha de realitzar amb ordinador. Maquetant correctament les diferents parts del tríptic, combinant text, imatges, títols i fons o d'altres elements que hi vulgueu afegir. Les maquetes ens han de mostrar el tríptic desplegat per un i altra costat i també el davant i revés un cop està plegat.

Si es vol imprimir el tríptic s'haurà de maquetar amb un format una mica més petit de DIN-A4 ja que les impressores convencionals deixen sempre un petit marge als extrems del paper.

Tríptics dissenyat en motiu d'una de les festivitats que se celebren al poble d'Amer: La Castanyada.

ELS INICIS DEL CARTELLISME

Fins al moment tots els temes tractats i tots els tipus de treballs realitzats depenen de les arts gràfiques. En última instància els treballs que hem anat realitzats (tipografies, logotips, senyalitzacions, tríptics...) haurien de ser impresos per a ser utilitzats. La impressió és un sistema de reproducció d'imatges utilitzat des d'antic, que ha anat evolucionant, segons les possibilitats tècniques i les necessitats socials de la reproducció seriada d'imatges. Hi ha diferents sistemes d'impressió i d'estampació. Alguns, com la xilografia, foren àmpliament utilitzats per a la producció gràfica i actualment només s'empren en l'àmbit artístic. Altres, com la serigrafia o la litografia, han perdurat al llarg del temps millorant-ne el procediment i adaptant els instruments i materials. I, els més recents, incorporen les noves tecnologies, com és el cas de la impresió digital.

Tradicionalment tots aquests procediments han tingut una cosa en comú: sempre s'ha hagut d'utilitzar una matriu, algun suport amb una imatge que permetés ser entintat per a després estampar-lo i aconseguir d'aquesta manera les còpies. Els sistemes d'impresió han agafat en molts casos el nom del material del qual es composa la matriu. Però també els classifiquem segons el procediments que utilitzen per aconseguir que s'imprimeixi la imatge:

-Per mètodes d'impresió en relleu.
-Per mètodes d'impresió al buit.
-Per procediments planogràfics.

Actualment amb la tecnologia digital el concepte de matriu ha desaparegut, si més no físicament, ja que la imatge que serà impressa estarà continguda en forma de dígits en un fitxer informàtic, el qual serà llegit directament per la impresora. Així és com funciona en els sistemes d'impresió per injecció o els sistema d'impresió digital amb làser.

IMPRESSIÓ EN RELLEU

Matrius de fusta (XILOGRAFIA) - Matrius de ferro (GRAVAT AL BURÍ) - Matrius de goma - Matrius de plantilles (POCHOIR)

    

          

IMPRESSIÓ AL BUIT

Matrius de metall (CALCOGRAFIA)

    

IMPRESSIÓ PLANOGRÀFICA

Matrius de pedra calcària (LITOGRAFIA) - Matrius sobre làmina de metall granejada o tractada (LITO-OFFSET)

    

IMPRESSIÓ SERIGRÀFICA

Reserva sobre materiu reixada (SERIGRAFIA)

        

IMPRESSIÓ PER INJECCIÓ DE TINTA

Aquest és el procediment que utilitzen les impresores casolanes convencionals. Les quatre tintes dels cartutxos són injectades en els punts precisos del paper per a conformar entre els quatre colors la imatge. Normalment els injectors resegueixen el paper linealment i en espais de color pla traces línies seguides. Amb aquest sistema no tenim una matriu física sinó que un dispositiu (els injectors) segueixen les ordres enviades des del fitxer de la imatge. Podem dir que la matriu és virtual, està formada per un codi de zeros i uns.

IMPRESSIÓ LÀSER

Actualment molts sistemes d'impressió estan derivant cap a la impressió làser. La impressió en negre que abans es feia en lito-offset cada vegada més s'està realitzant amb làser i també part de la impressió en color. La impressió de llibres, diaris o d'altres amb un alt contingut de text han apostat clarament per aquesta tecnologia. Com en la impressió per injecció de tinta, tampoc necessitem matriu. Les dades es transmeten de l'ordinador a la impressora sense necessitat de cap element intermedi. Sembla que aquesta és la tecnologia que dominarà de cara al futur i que deixarà enrera alguns dels principis bàsic de la impressió que han perdurat durant segles des de la invenció de la impremta.

TIPUS D'IMPRESSIÓ EN COLOR

S'utilitzi el procediment que s'utilitzi per a imprimir caldrà veure quin procés es segueix per a imprimir en un o més colors de tinta. Les imatges amb un sol color solen imprimirse amb un tramat de punts per aconseguir tonts més o menys foscos. És el cas d'alguns diaris impressos tots ells en tinta negre. La densitat del tramat de punts ens donarà gradacions més o menys clares.

També pot ser que la impressió tingui només dos tons i es triïen els dos colors de tinta i es facin dues impressions, amb dues matrius diferents.

Si es tracta d'una imatge amb molts més tons o d'una fotografia caldrà imprimir-la en QUADRICOMIA, impressió en quatre colors diferents: cian, magenta, groc i negre. Les barreges dels tres primers colors en asseguren l'obtenció de tots els colors de l'espectre llumínic. Tots tres barrejats a parts iguals ens haurien de proporcionar el negre però com que la qualitat de les tintes no ens ho assegura hi afegim també la tinta negre. Així ens faran falta quatre matrius i quatre impressions.

La impressió en color per injecció de tinta o làser també necessita els quatre colors esmentats i injecte els punts necessaris de cada un en cada moment.

Comprovem tot el que hem dit a través d'un programa informàtic de tractament d'imatges. Agafeu el Photoshop i obriu qualsevol imatge en color . Un cop la teniu a la pantalla aneu al menú IMATGE i seleccioneu MODO. Veureu com sobre una finestra amb diferents opcions. Això ens permetrà variar el mode de color de la imatge. Aneu-la variant als modes que tot seguits teniu explicats. L'explicació és la mateixa que ens indica l'ajuda del Photoshop:


ESCALA DE GRISOS
'Emplea hasta 256 matices de gris. Cada píxel de una imagen en escala de grises tiene un valor de brillo que oscila entre 0 (negro) y 255 (blanco). Los valores de la escala de grises también pueden medirse como porcentajes de cobertura de tinta negra (0% equivale a blanco y 100% equivale a negro). Las imágenes producidas usando escáneres en blanco y negro o en escala de grises normalmente se muestran en este modo. Tanto las imágenes de mapa de bits como las de color se pueden convertir a escala de grises.'


MAPA DE BITS
'El modo de mapa de bits usa uno de dos valores de color (negro o blanco) para representar los píxeles de una imagen. Las imágenes en modo de mapa de bits se denominan bitmaps o imágenes de 1bit, debido a que tienen una profundidad de bit de 1.'

En aquest cas la impressió es faria amb una sola tinta sensa gradacions de lluminositat.


COLOR INDEXAT
'Emplea un máximo de 256 colores. Al convertir una imagen a color indexado, Photoshop crea una tabla de búsqueda de color (CLUT), que almacena y crea un índice con los colores de la imagen. Si un color de la imagen original no aparece en la tabla, el programa hará coincidir el color con el más cercano de la tabla, o bien lo simulará usando los colores disponibles. Al limitar la paleta de colores, el color indexado reduce el tamaño de los archivos conservando la misma calidad visual (por ejemplo, para una aplicación de animación multimedia o una página Web). En este modo se encuentra disponible la edición limitada. Para la edición ampliada es necesario convertir temporalmente a modo RGB.'

La impressió es faria amb dos o tres tintes de color prèviament determinat, sense necesssitat de descomposició (com en el cas de la quatricomia).


QUATRICOMIA
'El modelo CMYK se basa en la calidad absorbente de la luz de la tinta impresa en papel. Cuando la luz blanca incide en tintas translúcidas, se absorbe una parte del espectro. En teoría, los pigmentos del cian (C), del magenta (M) y del amarillo (A) puros se combinan para absorber todos los colores y generar negro. Este es el motivo por el que se denominan colores sustractivos. Debido a que todas las tintas de impresión contienen impurezas, su combinación en realidad produce un marrón sucio, por lo que es necesario combinarlas con tinta negra (K) para generar negro puro. (Se utiliza K en lugar de B para no confundirla con blue (azul).) La combinación de estas tintas con objeto de obtener colores se denomina cuatricromía.

El modo CMYK de Photoshop asigna a cada píxel un valor porcentual para cada una de las tintas de cuatricromía. Los colores más claros (iluminados) tienen un porcentaje pequeño de cuatricromía, mientras que los más oscuros (sombra) tiene porcentajes mayores. Por ejemplo, un rojo brillante podría tener un porcentaje del 2 por ciento de cian, 93 por ciento de magenta, 90 por ciento de amarillo y 0 por ciento de negro. En las imágenes CMYK, el blanco puro se crea cuando los cuatro componentes tienen un valor del 0 por ciento.

CMYK es el modo que se usa cuando se prepara una imagen para imprimirla utilizando cuatricromías. Al convertir una imagen RGB a CMYK se crea una separación de color. Si la imagen era originalmente RGB, lo mejor es modificarla antes de convertirla a CMYK. Al trabajar en modo RGB, se puede usar el comando Previsualizar CMYK para simular los efectos del cambio sin modificar realmente los datos de la imagen. También puede usar el modo CMYK para trabajar directamente con imágenes CMYK escaneadas o importadas de sistemas de alto rendimiento.'

La quadricomia requereix imprimir amb quatre matrius resultants de la descomposició de la imatge en els quatre colors: cian, magenta, groc i negre. Si convertiu la imatge a CMYK (cian, magenta, yellow and black) podeu consultar a la finestra de CANALS la quantitat de cada color amb la imatge descomposada. El mateix programa ja ens permet treure la matriu per a cada color que ens servirà per a la lito-offset. Observeu aquesta descomposició en els quatre colors de la pintura de Van Gogh, Pins al capvespre.

            
CIAN                                                      MAGENTA                                                       GROC                                                            NEGRE

V. Van Gogh, Pins al capvespre 1889 72x93 Col Kröller-Müller Museum, Otterlo

MODE DE COLOR RGB
'Un extenso porcentaje del espectro visible se puede representar combinando luz roja, verde y azul (RGB) en proporciones e intensidades diferentes. Donde se solapan los colores, se crean cian, magenta y amarillo. Dado que los colores RGB se combinan para crear blanco, también se denominan colores aditivos. La suma de todos los colores produce blanco (es decir, toda la luz vuelve reflejada al ojo). Los colores aditivos se usan para iluminación, vídeo, cámaras de cine y monitores. Su monitor, por ejemplo, crea color mediante la emisión de luz a través de fósforos de color rojo, verde y azul.

El modo RGB de Photoshop emplea el modelo RGB asignando un valor de intensidad a cada píxel que oscile entre 0 (negro) y 255 (blanco) para cada uno de los componentes RGB de una imagen en color. Por ejemplo, un color rojo brillante podría tener un valor R de 246, un valor G de 20 y un valor B de 50. Cuando los valores de los tres componentes son idénticos, se obtiene un matiz de gris. Si el valor de todos los componentes es de 255, el resultado será blanco puro y negro puro si todos los componentes tienen un valor 0.

Las imágenes RGB utilizan tres colores para reproducir en pantalla hasta 16,7 millones de colores. Son imágenes de tres canales, por lo que contienen 24 (8 x 3) bits por píxel. RGB es el modo por defecto para las imágenes de Photoshop. Los monitores de ordenador muestran siempre los colores con el modelo RGB. Esto significa que al trabajar con modos de color diferentes, como CMYK, Photoshop convierte temporalmente los datos a RGB para su visualización en pantalla.'

Aquest no és un mode de color per a impressió sinó per a visualització en pantalla llumínica. És el que utilitza el programa per defecte. Quan volem imprimir el Photoshop farà la descomposició dels colors en quatricomia. Si tenim la imatg en mode RGB podem veure a la finestra de CANALS la descomposició dels tres colors.