| |
| SENYALS,
SIGNES I PICTOGRAMES |
|
El
més antic dels sistemes de senyalització
comercial és el romà, que utilitzava làpides
de pedra gravades situades a sobre la porta d'entrada
dels establiments. A l'edat Mitjana, en canvi, s'utilitzava
un element que es penjats que identificaven els diferents
comerços (ferrers, teixidors...) organitzats
en gremis i situats en bloc dins la ciutat. Aquests
elements es col·locaven en les parets superiors
o laterals de les entrades de les botigues. Eren fets
de fusta tallada, ferro forjat o bronze brunyit i representaven,
normalment, la mercaderia que es venia. També
es solien gravar tota mena de signes i símbols
d'identificació personal o professional en les
llindes de pedra de les portes de les cases més
notables. Els nobles hi posaven els seus escuts d'armes,
el clergat sentències en llatí i, els
artesans els imitaren gravant símbols i eines.
En una etapa inicial es penjaven d'un clau alguns dels
productes sobre la porta de l'establiment. Més
endavant es penjaren a l'extrem d'un pal situat perpendicularment
sobre la façana del comerç per a fer-los
visible a distància, talment com si fossin banderes.
Finalment es substituí el producte real per una
referència icònica d'aquesta, sobre un
suport de ferro retallat a major escala. En el traçat
urbà estret i sinuós sembla lògic
que s'utilitzessin senyals penjats perpendicularment
al sentit de circulació vial. També és
lògic que s'utilitzessin els productes reals
o la seva reproducció, ja que la majoria de la
població era analfabeta.
Aquests
sistemes de senyalització es mantindran fins
al segle XIX, quan el desenvolupament significatiu de
la competència , provoca que les senyals identificatives
es facin més grosses i s'exagerin, superant la
pura senyalètica per a convertir-se en anuncis
de gran format. És quan es comencen a portar
a terme, de forma generalitzada, estratègies
publicitàries, quan els simples senyals es converteixen
en elements decoratius amb sofisticades tipografies,
quan les façanes es s'ornamenten i quan apareixen
els aparadors. Els hàbits comercials comencen
a transformar-se i amb ells la imatge de les botigues
i de les mateixes ciutats.
Alguns dels elements que s'han destacat de la senyalització
en les ciutats medievals s'han portat fins al límit
en una societat motoritzada com la d'avui dia. En molts
llocs els rètols de les botigues estan pensats
per a ser visibles circulant amb cotxe, les seves mesures
han augmentat i, fins i tot, tota la façana i
l'arquitectura de l'edifici s'han convertit en emblema,
en senyal d'identificació i de publicitat. Amb
l'aparició de l'electricitat els cartells es
tornaren lluminosos i actualment fins i tot la mateixa
il·luminació dels edificis es converteix
en un reclam.
|
 
Aixeta penjada
sobre d'un establiment.
Camisa reclam penjada a l'entrada d'un establiment
Bar a Barcelona, 1900.
 
Indicacions
d'un mapa de rutes en bicicleta
Senyalització de les rutes en bicicleta
Senyalització de Renfe
que indica la direcció de l'estació
Signes
que indiquen mètodes de treball en geologia: mina,
gravera, jaciment d'al.lubions, galeria de mina, pou de mina,
pou oblic.
Signes
d'organització en processos de treball. El procés
de treball es pot englobar bàsicament en una sèrie
d'etapes procedimentals que poden caracteritzar-se mitjançant
formes geomètriques elementals. Es poden representar
diferents tipus d'activitats mitjançant cercles, operacions
de transport mitjançant fletxes, controls a través
de quadres...
Sistema
de signes en electrònica: Connexió, desconnexió,
connectat, preparar, interruptor de posició, interruptor
de pulsació.
Sistema
de signes que identifiquen accessoris d'automòbils:
llums de posició, fars,...
|
|
|
LA
SENYALÈTICA 
