Untitled Document

INICI

FONAMENTS DE DISSENY

UNITATS F. DE DISSENY

Tipografies

Unitat 2

PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

S'inicia l'apartat dedicat essencialment al disseny bidimensional, amb un elements bàsic del disseny gràfic i de la comunicació escrita i visual: la tipografia. Es planteja inicialment fer una introducció a la tipografia esmentant els elements bàsic que la caracteritzen, aclarint i explicant conceptes. També es proposa introduir estratègies i eines bàsiques per a a la creació tipogràfica. Després d'aquesta introducció es proposa passar a la pràctica modificant les lletres d'un mot aplicant diferents estratègies. Això ha de permetre que, en la següent activitat l'alumne pugui dissenyar cinc tipus diferents d'una mateixa lletra. Finalment es demana que es dissenyi un conjunt de tipus numèrics, fet que obligarà a l'alumne a definir un seguit de característiques que unifiquin tots els caràcters. Del disseny de tipus es passa al disseny de paraules. Es proposen un seguit d'exercicis on una mateixa paraula s'ha de presentar segons uns paràmetres establerts, que impliquen la ubicació en un espai tancat, la combinació amb d'altres elements o amb imatges. Finalment s'aborda el contingut significatiu de les formes tipogràfiques i es demana el disseny d'una paraula la forma de la qual tingui connotacions respecte al seu significat. Com a activitat d'observació i discussió es proposa comparar un seguit de tipografies històriques i veure quina relació podem establir entre les seves formes i el moment cultural en què foren creades. Les activitats d'aquesta unitat també impliquen l'acostament a una sèrie de procediment tècnics i també la primera aproximació de l'alumne al procés d'ideació i de projectació que implica el disseny. Tots els resultats haurien de presentar-se amb un acabat i presentació correctes. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:

LA TIPOGRAFIA

ACTIVITAT 1
Introducció a la tipografia. Explicació dels conceptes bàsics. Descripció de les lletres. Orientacions per a la construcció de caràcters.
DOCUMENT 1. La tipografia.

ACTIVITAT 2
Modificació d'unes lletres a partir de l'aplicació de diferents estratègies d'ideació.
DOCUMENT 2. Aplicació de diferents estratègies d'ideació.

ACTIVITAT 3
Realització de 3variacions de dues lletres.
DOCUMENT 3. Tres variació de dues lletres.

CARÀCTERS NUMÈRICS

ACTIVITAT 4
Disseny d'un conjunt de deu caràcters numèrics.
DOCUMENT 4. Disseny de caràcters numèrics.

PARAULES

ACTIVITAT 5
Realització d'exercicis de combinacions de lletres.
DOCUMENT 5. Combinació de lletres.

ACTIVITAT 6
Fer el disseny de les lletres d'un nom que tingui connotacions respecte el significat del mot.
DOCUMENT 6. Dissenyar una paraula amb connotacions sobre el seu significat.

L'ESTÈTICA DELS ESTILS TIPOGRÀFICS

ACTIVITAT 7
Realització d'exercicis de combinacions de lletres.
DOCUMENT 7. Estètiques tipogràfiques.

ACTIVITAT 8
H textos. Comentari de text d'història. Tipografia a les avanguartdes artístiques i a la Bauhaus.
DOCUMENT 8. Tipografia i avantguardes artístiques.

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

DOCUMENTS

LA TIPOGRAFIA

ACTIVITAT 1
Introducció a la tipografia. Explicació dels conceptes bàsics. Descripció de les lletres. Orientacions per a la construcció de caràcters.
En aquesta activitat de presentació s'expliquen els conceptes bàsics que concerneixen a la tipografia.

DOCUMENT 1

LA TIPOGRAFIA

La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.

Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. Actualment s'utilitzen segells de goma o planxes offset impressionades fotogràficament amb el text o directament amb una impressora a través de la tecnologia digital.

Font: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.

Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.

PARTS DE LES LLETRES

Les diferents parts de les lletres s'han anomenat amb una sèrie de termes, moltes vegades utilitzats per a descriure formes geomètriques o parts del cos. Les lletres tenen braços, peus, orelles, terminacions i, també, cues, vèrtex, anells. Les característiques de cada una d'aquestes parts definiran la font del caràcter.

Alçada: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.

Alçada de els majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.

Línia base: és la línia sobre la que s'apoia l'alçada.

Cos: Altura del paral.lelapíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.

Rebava: espai que queda entre el caràcter i el canto del tipo metàl·lic. També s'anomena ombro.

Asta: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.

Ascendent: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).

Descendent: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)

Asta muntant: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)

Asta ondulada: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)

Anell: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)

Barra: també anomenada asta transversal és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)

Trau: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.

Blanc intern: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.

Braç: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)

Vèrtex: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)

Cartela: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.

Cua: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)

Cua corba: Asta corba que s'apoia a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)

Orella: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)

Terminació, Serif o gracia: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.

Inclinació: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra.

LLETRES D'EXEMPLE PER A COMENTAR:

Arial, Helvetica, sans-serif                                Courier New, Courier, mono                      Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif

AaGg           AaGg         AaGg   AaGg          AaGg

             Times New Roman, Times, serif                       Georgia, Times New Roman, Times, serif

Per exemple podem distingir les diferències bàsiques dels quatre grans famílies tipogràfiques segons alguns dels elements anteriorment definits:

Romana antiga. La seva particularitat recau en la desigualtat de la gruixària de l'asta dins d'una mateixa lletra, en la modulació de la mateixa i en la forma còncava de la terminació.

Romana moderna. Derivada de l'antiga, els seus caràcters són rígids, amb terminacions rectes i astes molt contrastada.

Pal sec. Es caracteritza per tenir una asta uniforme i sense terminació.

Egípcia. Té l'asta uniforme i la terminació recte. Entre una i altra no hi ha molt diferència de gruixària.

CONSTRUCCIÓ DE LLETRES

Avui dia tenim molts mitjans i estratègies gràfiques per a dissenyar tipus de lletres. Podem utilitzar procediments cal.ligràfics o servir-nos de la geometria. Podem dissenyar un tipus completament nou o modificar un de ja existent, afegint-li o substraient-li elements o variant-ne les mesures i les proporcions de la caixa. També podem partir d'un esquema bàsic, d'un esquelet que anirem enriquint o modificant. Regles, compassos i d'altra mena d'utensilis han estat utilitzats per a dissenyar els tipus i definir les característiques comunes que havien de caracteritzar tots els caràcters d'una mateixa font. Actualment els procediments informàtics permeten prescindir d'aquests utensilis i treballar directament amb el disseny de tipografies digitals.

Tipografia digital. Degut al desenvolupament dels sistemes d'edició digital, tots aquests procediments tradicionals són progressivament substituïts per la tecnologia digital que permeten crear i reproduir directament, amb molta precisió i qualitat tipus digitals. Hi ha diferents programes de creació de tipografies digitals. Dos dels més coneguts i utilitzats són el Fontographer i el FontLab, que permeten dibuixar els caràcters a partir de corbes Bézier, en les que es basa el llenguatge PostScript. També es poden utilitzar d'altres programes de dibuix vectorial per a traçar els caràcters, com poden ser el Freehand o l'AdobeIllustrator, però els programes especialitzats en tipografia permeten realitzar fàcilment tota la font. Podeu fer un taller virtual per a veure com funcionen aquests tipus de programes a la pàgina: http://www.unostiposduros.com/paginas/traba3f.html

Exemple de disseny de lletra a partir de la definicióde punts.

Les lletres traçades a mà també es poden escanejar per a ser posteriorment retocades en un programa de tractament d'imatges. Així es poden igualar els diferents caràcters, definir correctament les línies rectes, igualar l'alçada, etc.

versió per imprimir

ACTIVITAT 2
Modificació d'unes lletres a partir de l'aplicació de diferents estratègies d'ideació.
A partir de la modificació d'unes lletres concretes es pretén veure com podem anar variant les parts i els elements dels diferents tipos. S'apliquen algunes estratègies formals que permeten la modificació. Es demana que cada alumne faci tots els exercicis especificats. S'ha triat una paraula a l'atzar MAR perquè té lletres prou diferents. En aquest cas el significat del mot no ens interessa ja que es tracta d'un exercici purament formal. El treball final s'ha de presentar amb un llibret tal com s'indica. Per això cal escannejar les modificacions originals i netejar-les i constrastar-les amb un programa de tractament d'imatges. A part del DOCUMENT 2 per a fer l'exercici també podeu utilitzar les pàgines concretes per a treballar directament amb la paraula MAR en dimensions més grans: DOCUMENTS DE MAR PER TREBALLAR

DOCUMENT 2

APLICACIÓ DE DIFERENTS ESTRATÈGIES D'IDEACIÓ

Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.

1. Feu variacions a les lletres afegint terminacions a les astes o d'altres elements, modificant la seva gruixària, etc.

M A R

2. Mantenint el cos de les lletres afegiu-los altres elements que les complementin: línies fines paral·leles a les astes, elements a la base, etc.

M A R

3. Varieu ara les lletres substraient-los elements, aprimant algunes parts, modificant els vèrtex, la base, els blancs interns, convertint un traç recte en corb, etc.

M A R

4. Feu el mateix que a l'exercici anterior però mirant d'aplicar modificacions diferents que permetin obtenir un tipus de lletra diferent.

M A R

5. Quadriculeu el requadre i a partir de les línies i els espais de la quadrícula traceu la paraula MAR per obtenir un resultat diferent al del tipus Arial.

6. Feu la mateixa operació traçant un seguit de línies horitzontals i unes altres inclinades cap a la dreta. amb les línies i els espais traceu la paraula MAR.

7. Combineu traçats corbs i traçats rectes a partir dels quals traçar posteriorment la paraula MAR.

8. A sobre la paraula MAR traceu la mateixa paraula amb tinta i una canya o ploma de traç ampla.

M A R

9. Repetiu l'exercici amb la canya però aplicant un traç diferent.

M A R

10. Feu la mateixa operació amb tinta i pinzell.

M A R

11. Repetiu l'exercici amb pinzell però aconseguint un resultat diferent.

M A R

PRESENTACIÓ DEL TREBALL

Un cop hagueu fet totes les transformacions heu d'escanejar-les per a poder-les retocar o polir. Ho podeu fer amb un programa de tractament d'imatges com el Photoshop. Cal que perfileu els contorns, netegeu el fons i contrasteu la imatge per a obtenir l'opacitat necessària del negre del cos de la lletra.

Les difernets versions de MAR s'han de presentar en un llibret en forma d'acordió de format quadrat d'uns 13 cm de costat. A la part del davant del llibret hi heu de fer una portada que ens indiqui el contingut de l'interior. A l'interior cada plana ha de contenir una versió de la paraula. No cal que aquestes ocupin tota la superfície.

A cada plana o al dors heu d'indicar quin tipus de transformació heu realitzat.

El llibret es podrà mirar com si fos un llibre o desplegar-lo per a veure totes les paraules una al costat de l'altra.

A part del llibret s'han de lliurar tots els apunts realitzats i la versió original de les lletres.

EXEMPLES

EXERCICIS 1 i 2. Manipulació de M A R

EXERCICIS 3 i 4. Manipulació de

M A R

Negatiu

Positiu

EXERCICIS 5, 6 i 7. Traçats geomètrics.

EXERCICIS 8, 9, 10 i 11. Traçats a mà alçada amb tinta.

versió per imprimir

ACTIVITAT 3
Realització de 3 variacions de dues lletres.

DOCUMENT 3

3 VARIACIONS DE DUES LLETRES

Després d'haver experimentat modificant uns caràcters ja existents, cal que partiu de zero per a realitzar 3 dissenys diferents de dues lletres. Primer cal que escolliu dues lletres diferents (podeu treballar tant amb minúscules com amb majúscules). D'ambdues s'han de fer esbossos per a estudiar les seves característiques i veure com les podem traduir amb diferents característiques gràfiques. Per a fer els esbossos podeu treballar amb tinta, llapis o d'altra material. Un cop hagueu experimentat amb les dues lletres cal que aneu definint tres models per a realitzar-los correctament. Les tres variants han de ser diferent però, en cada cas, les dues lletres han de ser del mateix estil. Es recomana que les lletres tinguin de 5 a 7 cm d'alçada i que es realitzin amb tinta cada una per separat en un full format DIN-A5.

Presentació
Un cop tingueu les lletres ben rotulades cal que les escanegeu i les retoqueu amb l'ordinador. Després les imprimiu en tres fulls, un per parella, i els presentareu dins d'un sobre, al davant del qual hi haurà el títol de l'exercici realitzat i el vostre nom.

A part també heu de lliurar tots els esbossos realitzats.

Exemples de lletres Q.
Proves de les lletres F i Q

EXEMPLES DE VARIACIÓ DE DUES LLETRES: A E

1,2,3. Jonatan Gispert
4,5,6. Imma Gallego
7,8,9. Priscila Campos
10,11. Isabel Fontbona
12. Vanessa Servando

versió per imprimir

CARÀCTERS NUMÈRICS

ACTIVITAT 4
Disseny d'un conjunt de deu caràcters numèrics.

DOCUMENT 4

DISSENY DE CARÀCTERS NUMÈRICS

Observeu les diferents sèries numèriques que teniu a continuació. Fixeu-vos en tots els elements que les caracteritzen: tipus de cues, tipus de pal, formes predominants, etc.

Després dissenyeu un conjunt de deu números (del 0 al 9) tots ells fets amb el mateix tipus. Temptegeu diferents solucions per a veure si les podeu adaptar a tots els números. Quan finalment hagueu trobat un model, definiu exactament les característiques de cada un dels dígits i dibuixeu-los un al costat de l'altre. Penseu que és important el cos del número però també els espais buits i interiors, així com la combinació d'un al costat de l'altre. Podeu fer-les a mà o amb l'ordinador amb algun programa de dibuix.

Cal que presenteu la sèrie traçada al mig d'una làmina DIN-A4.

1. Alfabet de Rusell Laskel.
2. Columna (neufville).
3. Baskervolle de Fry (stephenson Blake).
4. Fi (letraset).
5. Hawthorn (letraset).
6. Antigua Margaret (VGC).

versió per imprimir

PARAULES

ACTIVITAT 5
Realització d'exercicis de combinacions de lletres.
A part del DOCUMENT 5 per a fer l'exercici 3, 4 i 5 també podeu utilitzar les pàgines concretes per a treballar directament amb els gràfics en un A4: DOCUMENTS D'EQUILIBRI PER TREBALLAR

DOCUMENT 5

COMBINACIÓ DE LLETRES

En cada un d'aquests exercicis s'us proposa que dissenyeu les lletres de la paraula EQUILIBRI i que en definiu la seva ubicació.

1. VARIACIÓ DE LES MESURES I COL.LOCACIÓ DE LES LLETRES
En aquest primer disseny s'us demana que jugueu lliurement amb la mida de les lletres de la paraula i amb la seva col·locació.

2. ENCAIX DINS D'UN ESPAI
Encaixeu la paraula dins d'aquests dos espais fent que els marges de les lletres toquin els límits.

3. COMBINACIÓ AMB ELEMENTS
Combineu la paraula amb aquests dos elements. Cal que mantingueu la seves característiques i la ubicació. Les lletres poden o no tocar els dos elements. De qualsevol manera la finalitatés que creïn un conjunt homogeni.

4. COMBINACIÓ AMB UNA IMATGE
Combineu la paraula amb aquesta imatge. Podeu ubicar imatge i caràcters com vosaltres vulgueu.

5. COMBINACIÓ PARAULA I TEXT.
Aquest exercici es farà amb ordinador, amb un processador de textos com el WORD. Cal que combineu la paraula EQUILIBRI amb la seva definició en espai definit dins d'un requadre com si fos una tarja. Heu de fer dues targes. Una de 7x7cm i l'altra de 5x15cm. Podeu fer el requadre com si fos un quadre de text o una forma rectangular. Només podeu jugar amb el tipus de lletra, la seva gràndària, el seu color i la seva ubicació dins la tarja. No s'hi poden afegir imatges o cap mena de grafisme. Definició:

Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades.
Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues forces o més forces roman en repòs.

ALGUNS EXEMPLES

COMBINACIÓ AMB UNA IMATGE

Jonatan Gispert

Isabel Fontbona

3. COMBINACIÓ AMB ELEMENTS

Marc

Àlex Casas

Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades	Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues forces o més forces roman en repòs.
EQUILIBRI

Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades.
Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues forces o més forces roman en repòs.

       E Q U I L I B R I
                    .
                                                  .
                                                   .
                                                  .

versió per imprimir

ACTIVITAT 6
Fer el disseny de les lletres d'un nom que tingui connotacions respecte el significat del mot.

DOCUMENT 6

DISSENY D'UNA PARAULA AMB CONNOTACIONS DEL SEU SIGNIFICAT

La forma de les lletres i la combinació que establim entre elles per a formar una paraula també ens poden connotar algun significat. Si ens fixem en la tipografia utilitzada pel dissenyador Mariscal per a BARCELONA, utilitza el recurs de la il·lustracióper a il·lustrar el mateix sentit de les tres paraules que podem destriar del nom de la ciutat. En l'altre cas però, no es recorre al recurs de la il·lustració, sinó que la forma les característiques de les mateixes lletres i la forma de conjunt que la seva combinació genera ens recorden a mitja esfera apoiada a terra, fet que ens recorda al cel.

Escolliu una paraula i intenteu que, la forma de les seves lletres tinguin alguna mena de connotació relacionada amb el seu significat. No recorreu a la il·lustració, mireu tan sols de treballar amb la forma i posició de les lletres. Si cal podeu integrar-hi algun altre elements que no sigui propi de les lletres.

versió per imprimir

ESTILS TIPOGRÀFICS

ACTIVITAT 7
Explicació i discussió sobre els estils tipogràfics i l'estètica que els origina o els utilitza.

DOCUMENT 7

ESTILS TIPOGRÀFICS

Observeu les tipografies d'aquests cartells. Analitzeu quines característiques tenen i relacioneu-les amb l'època en què va ser fet cada un dels cartells.

1. Jules Chéret (França 1836-1932), 1893, 121x84, París.
2. Biais, Maurice (França 1860-1934), 1898, 115x79,5 París, botiga d'artesania.
3. Feure, George de (París 1868-1928), 1899, 61x41, París.
4. Leffler, Heirich (Viena 1863-1919), 1899, 63,5x45,5.
5. Hoeksema, Daniël (Països Baixos 1879-1935), 1907, 52,5x114,5, Amsterdam.
6. Hemnerger, Andreas K. (Austria), 1933, 102,5x74,5, Múnic.
7. Romein, Johannes Bernardus (Holanda 1894-Irlanda 1957), 1932, 140x90, Amsterdam.
8. Müller-Brockmann, Josef Mario (1914-1996), 1953, 128x90, Zurich.
9. Aicher, Ofl (Alemania 1922-1991), 1954, 59x41,5, Alemania.
10. Cieslewicz, Roman (Polònia 1930-França 1996), 1961, 95x65 Polònia.
11. Strenger, E.Erich, 1962, 118,5x85 Alemania-França.
12. Moscoso, Víctor (Espanya 1936), 1967, 56x35,5, EEUU.
13. Oscar Mariné Brandi, Madrid 1996.

versió per imprimir

ACTIVITAT 8
Comentari de text d'història. Tipografia a les avantguardes artístiques i a la Bauhaus.

DOCUMENT 8

H textos TIPOGRAFIA I AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES

Durant les primers dècades del segle XX es produeixen molts canvis en l'àmbit artístic. Apareixen tota una sèrie de moviments artístics que proposen canvis formals i nous enfocaments estètics. El Constructivisme rus, el Suprematisme, el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme, De Stijl o el Surrealisme són moviments que, englobats dins del que s'ha anomenat les avanguardes artístiques, aporten noves possibilitats per a la producció artística. Aquest moviments repercutiran de manera decisiva també en el camp del disseny, especialment en el camp del disseny gràfic. Per un costat es crearan les condicions conceptuals necessàries perquè el disseny gràfic incorpori tot un nou repertori formal. Per l'altre costat molts artistes explotaran les possibilitats comunicatives dels elements gràfics, experimentaran amb la tipografia i incorporaran en la seva producció formats i suports propis de l'àmbit del disseny gràfic, com el disseny de llibres, fulletons, cartells, entre d'altres. Amb aquesta situació es crearà el marc idoni perquè el disseny gràfic comenci a ser considerat com una disciplina més dins del camp artístic i es doni així peu a introduir-la en els ensenyaments artístics.

La tipografia serà un dels elements amb el qual més experimentaran els artistes durant les primeres dècades de segle XX. Es dissenyaran nous repertoris d'estils tipogràfics, d'acord amb l'estètica de cada grup. Es començarà a jugar amb la combinació de diferents tipus i a trencar amb els paràmetres tradicionals de la composició. I, per sobre de tot, s'explotaran les possibilitats expressives i comunicatives de les lletra impresa. Podem dir que es reivindica la condició artística de la lletra i les significacions que les seves característiques formals i compositives poden aportar.

1.Vilmos Huszar, Coberta per a la revista De Stijl, 1917.
2.Theo van Doesburg, logotip De styjl, 1917.
3.Kurt Schwitters, Cartell per a un acte Dadà, 1923.
4. Ardengo Soffici, Poema futurista, 1915.

H textos L'ESCOLA DE LA BAUHAUS. EL DISSENY COM A DISCIPLINA

L'escola de la Bauhaus fou la que adopta el disseny gràfic com a disciplina a ser ensenyada. L'escola influirà de manera decisiva en la renovació de la tipografia i de l'aplicació de la fotografia en publicitat. A part del disseny gràfic a l'escola s'hi ensenyaven d'altres disciplines artístiques entre elles el disseny d'objectes. Un dels seus directors, l'arquitecte Walter Gropius, pretenia aplicar clarament l'art a la producció industrial i conseqüentment al consum. Seguint aquestes premisses el disseny gràfic ocupà un paper molt important per la seva importància en la producció de productes dedicat a la comunicació, la publicitat o l'edició. Abans del 1923, durant la primera etapa de l'escola, ja s'imparteixen coneixements d'escriptura i construcció de lletres. En la segona etapa ja es produiran cartells, manifestos, fulletons o d'altres impresos als tallers de l'escola. Herbert Bayer, Paul Renner, László Moholy-Nagy, entre d'altres seran alguns dels artistes i professors que donaran unnou enfocament al disseny tipogràfic, fent un ús imaginatiu de les bases de la tipografia, atribuint un nou caràcter a la forma i ubicació del text en els disseny gràfics.

1. Joos Schmidt, Logotip de l'escola de la Bauhaus, 1925.
2. Herbert Bayer, alfabet Universal, 1925-28.
3. Herbert Bayer, coberta de revista, 1928-30.
4. Lászlo Moholy-Nagy, Cartell, 1925.
5. Paul Renner, Esbós de la tipografia de la Futura, 1925.

H textos CONSULTA A INTERNET

Feu una visita al lloc web: http://www.unostiposduros.com/

Aquest web és una iniciativa de dos 'apasionats de la tipografia' i té com a objectiu proporcionar material per a tots aquells que els agradi aquest camp. Ofereixen sobretot informació històrica sobre la tipografia però també parlen de propostes actuals.

Consulteu les diferents pàgines del web i després mireu amb més atenció la part d'història.

Aneu a l'apartat de 'Grandes tipógrafos' i consulteu la informació que ens donen de Paul Renner, un dels tipògrafs que van treballar a la Bauhaus. Consulteu també algun altre tipògraf de la llista.

Imprimiu aquesta informació per a ampliar el vostre dossier d'història del disseny.

versió per imprimir

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Sobre tipografia

o BLACKWELL, Lewis. La tipografía del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.

o FORSSMAN, Friedrich / WILLBERG, Hans Peter. Primeros auxilios en tipografía. Consejos para diseñar con tipos de letra. Barcelona: Gustavo Gili.

o JEAN, Georges. La escritura, archivo de la memoria. Madrid: Aguilar, 1996.

o KUNZ, Willi. Tipografía. Macro y micro estética. Barcelona: Gustavo Gili, 2001.
En aquest llibre s'analitzen els diferents elements tipogràfics, des de les qualitats microestètiques de les lletres, els números i els signes de puntuació, fins a les línies i els elements geomètrics.

o SWAN, Alan. Diseño gráfico. Barcelona: Editorial Blume, 1992.

Aspectes històrics

o SATUÉ, Enric. Historia del diseño gráfico en España. Historia de una forma comunicativa nueva. Madrit: Alianza Editorial, 1997. Del llibre destaquem els capítols:
4. EL DISEÑO DE LETRAS. De la escritura lapidaria al ordenador. (p.113)

o ABBOT MILLER, J / LUPTON, Ellen. El ABC de la Bauhaus y la teoría del diseño.
El llibre revisa algunes de les idees de la Bauhaus per a pensar críticament sobre els mitjans actuals i les finalitats del disseny gràfic. Analiza els orígens i l'impacte de la Bauhaus en realció amb el disseny bàsic, el disseny gràfic i la tipografia.

Webs de referència

o http://www.unostiposduros.com

o http://www.tipografos.com