En aquesta unitat s'aborden conceptes relatius a la repetició com a estratègia constructiva. Primer es treballa amb el concepte de mòdul i després es tracten problemàtiques relatives, no ja a la repetició de formes, sinó a la repetició i multiplicació d'objectes. Del primer punt s'ofereixen exemples del camp de l'escultura i l'arquitectura i es proposa experimentar formalment amb la construcció de volums a partir de plans seriats. En el segon cas, el dedicat a la repetició d'objectes, ens allunyem d'estratègies simplement formals per a plantejar qüestions que han afectat directament l'art contemporani. A partir de dos artistes, Tony Cragg i Arman, es treballa amb la idea d'acumulació, assemblage i instal·lació d'objectes, tenint sempre present la repetició dels mateixos. Aquest segon apartat ens permet també fer una proposta de treball on si introdueix la tècnica de l'emmotllat.


ACTIVITAT 1
Explicació sobre la construcció a partir de repetició de formes i elements.
DOCUMENT 1. La repetició de formes. Petita introducció al tema. Exemples d'obres.

ACTIVITAT 2
Proposta de construcció d'una figura de paret amb plans seriats.
DOCUMENT 2. Explicació sobre els plans seriats com a recurs per a construcció de formes tridimensionals (exemples). Proposta de construcció d'una figura de paret amb plans seriats.

ACTIVITAT 3
Realització de dibuixos de la peça d'un company.
DOCUMENT 3. Realització de dibuixos de la peça de plans seriats d'un company (explicació i exemples).

ACTIVITAT 4
Explicació, discussió i comentari d'obres construïdes mitjançant objectes repetits.
DOCUMENT 4. La repetició d'objectes: acumulacions, assemblage i instal·lacions. L'exemple de TONY CRAGG i d'ARMAN

ACTIVITAT 5
Explicació sobre l'emmotllat i la reproducció de formes tridimensionals.
DOCUMENT 5. L'emmotllat i la reproducció d'objectes (explicació amb il·lustracions)

ACTIVITAT 6
Proposta d'ideació i realització d'una instal·lació amb objectes repetits.
DOCUMENT 6. Proposta de treball: reproducció i instal·lació d'objectes.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

També es pot variar sensiblement la forma del pla en cada mòdul, la seva mida, el seu color o material.

Els plans es poden unir per rotació, alternant la posició cap un costat i després cap a l'altre. Els plans es poden anar col·locant sobre ells mateixos o traslladant-se fent créixer la figura cap a una direcció concreta. La figura pot generar una espiral, pot desplaçar-se seguint una trajectòria corba, a partir d'un eix, generant un pla.

Es pot també jugar amb dos mòduls combinant-los, alternant-los…

Els plans solen unir-se per la seva superfície, però també es pot jugar amb els seus vèrtex o amb els seus cantells. La unió o col·locació pot ser regular al llarg del volum o variar en alguns moments de la repetició…

ELS MATERIALS

Es pot escollir entre aquests materials (se'n poden també proposar d'altres) sempre que tinguin forma laminar i es puguin tallar fàcilment:

Porexpan, cartró ploma, cartró gruixut, cartró ondulat, suro, fullola, laminat d'escuma, laminat de plàstic

PROCÉS I INDICACIONS

1- Primer de tot cal que busqueu un mòdul base. Podeu pensar si el voleu mantenir igual a tota la peça o si voleu fer-hi variacions (de color, de forma, de mida, de la textura de la superfície). Vigileu de no complicar-vos, tant amb el mòdul base com amb les modificacions que hi practiqueu.

2- Dibuixeu el mòdul i les variacions.

3- Penseu el material que utilitzareu i si és idoni per fer el mòdul que heu plantejat.

4- Penseu com el col·locareu, com anireu construint l'estructura, com col·locareu les peces unes amb les altres, si aquestes es desplaçaran sobre un eix vertical, si hi haurà alternança, rotació, etc. Procureu d'assegurar-vos que podreu enganxar-les correctament (amb cola blanca, pega, agulles de cap…). Penseu també que la peça ha d'anar ubicada a la paret, per tant ha de tenir un o més punts de suport. No vol dir que tota la peça estigui adossada a la paret, com si fos un relleu, aquesta pot ser una solució però no l'única, ja que pot sortir perpendicularment de la paret, pot desplaçar-s'hi, pot apoiar-s'hi, penjar i tornar-s'hi a apoiar, etc.

5- Feu esbossos de les possibilitats, decidiu-vos per una i si cal feu un petit prototip.

6- Dibuixeu a escala 1:1 el mòdul (si s'escau també les seves variacions). Podeu fer una plantilla de cartolina que us ajudarà a traspassar-lo al material escollit. Després ja podeu anar tallant els mòduls. Podeu deixar el material visible o pintar les peces abans d'unir-les amb la pintura pertinent.

7- Munteu l'estructura enganxant les peces.

Des dels anys 60 del segle passat fins als nostres dies es parlarà i s'utilitzaran els objectes, la seva repetició, acumulació i combinació per a abordar qüestions i problemes propis de la societat contemporània. Alguns artistes que provenen del Nou Realisme com Arman, Daniel Spoerri i Christo o d'altres més propers en el temps com Tony Cragg, faran d'aquests recursos elements constants en les seves obres.

1. Mortus and Pestal, 1985. 2. New Stones, 1978. 3. Forminifera, 1990. 4. S/t, 1989.
5. Unholy Ghosts, 1993. 6. Daily Bread, 1994. 7. Unit, 89, Unit 90.

'Tony Cragg (Liverpool, 1949) té algunes de les obres formades per apilonaments i dispersió d'objectes trobats i recuperats, generalment fragments industrials manufacturats i restes de la societat de consum (ampolles de plàstic, embalatges, tec.). També amb fragments d'objectes de restes recoberts de materials plàstics de colors vius, a inicis dels vuitanta, crea siluetes murals (o sobre el terra) en les que plàsticament, combina procediments i conceptes relacionats amb el dibuix, la pintura i el collage, i icònicament eludeix a 'objectes referents' (es a dir, objectes o personatges del món real).'

Guasch, Anna Maria, El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural. Madrid: Alianza Editorial, 2000. p.421

1. Accumulation Renault nº152, 1968. 115x133x114 cm.     2. Beguda boja, 1960 (fragment).
3. Escombraries de Jim Dine, 1961. 51x33x33 cm.

'Arman va néixer a Niça el 1928. Des del 1958, data de la seva primera exposició personal a París, la seva obra ha estat àmpliament exposada per tot el món. Els museus més grans han acollit les seves obres en les seves col·leccions i nombroses retrospectives han permès captar l'amplitud i la diversitat del seu treball. Des que era molt jove, el seu desig d'apropiació va condicionar la mirada que l'artista projectava sobre el món: Arman acumulava objectes, coneixences o emocions. Àvid d'experiències múltiples, la desmesura del nombre el va estimular i el va provocar intensament. Des de finals dels anys 50, la seva actitud envers l'art va provocar l'emergència d'un dels moviments d'avantguarda més innovadors de la postguerra, el Nouveau Réalisme. Arman va ser un dels artistes fundadors d'aquest moviment, l'octubre del 1960, i un dels seus representants més actuals, juntament amb el crític Pierre Restany i els artistes Yves Klein, Raymond Hains, Martial Raysse, Daniel Spoerri, Jean Tinguely i Jack Villeglé, entre d'altres.

Arman és una de les figures més singulars i més reconegudes de l'art de la segona meitat del segle. Acumulacions, cubells d'escombraries, talls, combustions… els gestos d'Arman, provocadors i escandalosos quan els va inventar a principis dels anys 60, s'han convertit avui en fites ineludibles de la història de l'art del segle XX.

Els 'cubells d'escombraries', realitzats des del 1959, representen una de les expressions més radicals del pensament estètic d'Arman i, ben certament, la metàfora i l'expressió més pures de la trajectòria general de l'artista. Així, aquests cubells són transformats en autèntics quadres i la seva qualitat pictòrica, atesa la tria del seu contingut, és paradoxal, resulta tanmateix incontestable perquè la seva matèria, els seus colors, la seva composició interna, demostren que Arman es comporta aquí com un pintor i atorga més importància a la superfície de l'obra que al seu caràcter tridimensional i escultòrica.

Les 'acumulacions', que obeeixen al principi de la col·lecció d'objectes idèntics, operen un veritable desplaçament de la naturalesa pròpia de l'objecte cap a un territori on es magnifiquen les seves qualitats ignorades o insospitades. El nombre actua aquí com a revelador de l'essència profunda de la unitat i és en referència a això que Arman parla de massa crítica. Així, les 'Acumulacions' d'Arman tracten l'ordre de les coses, tendeixen cap a una altra organització del món on els valors estètics prevaldrien sobre l'ús. Es proposen orientar la nostra mirada, desviar-la per posar-la a prova i desconcertar-la millor.

Pel que fa a les 'còleres', i independentment del procés de destrucció emprat -tall, combustió, explosió, esmicolament-, assoleixen el paroxisme en la cristal·lització d'una actitud, aparentment contradictòria, en la qual la manca de respecte del tractament aplicat per Arman a l'objecte n'exalta la dimensió estètica i abstracte i, transformat radicalment el seu estatus, el situa inevitablement en el territori de l'art.'

Text del tríptic de l'exposició Arman, Barcelona, Fundació "la Caixa", 2001.

Un dels procediment utilitzat en escultura i també per a la indústria és l'emmotllat. Els motlles permeten senzillament reproduir peces o formes. Existeixen diferents materials i procediments per a obtenir els motlles i posteriorment les peces realitzades a partir d'aquests. Aquí us expliquem els procediments manuals més emprats:

Es pot utilitzar un motlle que només serveixi per fer una peça i que, un cop aquesta reproduïda, el motlle es faci malbé.

-Planxa perduda: es pot utilitzar una placa de fang amb diferents formes o textures i després abocar-hi guix a sobre per obtenir un negatiu de la primera.

-Paper arrugat: es pot també emprar altres materials manipulats per abocar-hi el guix i així obtenir, en guix, les formes en negatiu del material.

-Mà: també es pot utilitzar la mà com a motlle o d'altres part dels cos per a ser reproduïdes en guix.

-Objectes: es poden també utilitzar objectes que es puguin trencar o fer malbé, un cop s'hi hagi abocat el guix: vasos de plàstic, embalatges d'objectes, oueres…

A partir d'una peça o objecte ja realitzat es pot obtenir un motlle que sigui el negatiu per a després per buidat poder omplir-lo diferents vegades per a reproduir la peça. L'encofrat és la realització d'un cofre l'interior del qual té la forma de l'objecte a reproduir. Aquest motlle sol ser de dues peces i té un forat per on buidar el material (guix, fang líquid, metall fos, plàstic…).

Aquesta és una activitat dirigida a la realització d'una petita instal·lació d'objectes. Els objectes que s'hauran d'instal·lar seran objectes iguals (o semblants) que vosaltres mateixos haureu realitzat amb guix a partir d'un motlle. Una part de la proposta és la reproducció dels elements, l'altre la seva instal·lació.

La instal·lació i els objectes escollits no han de ser en va. Hi ha d'haver alguna idea al darrera. Penseu que són objectes iguals o semblants i que els haureu de col·locar en algun lloc de l'institut.

El procés per realitzar els objectes és lliure, podeu emprar els procediments abans esmentats. Procureu no complicar-vos: utilitzar la mà, cartró, paper, gots de plàstic amb elements a dins, planxa perduda, etc. Un cop obtingudes les còpies de guix les podeu utilitzar tal com queden o si cal pintar-les. (seria convenient treballar amb un sol color per peça o, en tot cas no decorar-les si no és necessari pel sentit de la instal·lació).

Abans començar a realitzar la vostra idea, cal que expliqueu per escrit i amb un dibuix com seran els objectes i la seva col·locació.

Seria interessant poder documentar tot el procés de realització o, si més no, la instal·lació dels objectes.

El treball pot ser realitzat en grups de dos o tres.