Pels voltants del tercer decenni del segle XVI, el món estava patint unes transformacions que arrelaven en molts casos en fets ocorreguts durant els últims anys del segle anterior.

En el context general, les dues grans potències marítimes del moment, Castella i Portugal havien eixamplat els límits de les terres conegudes fins a les hores. Els portuguesos havien obert la ruta fins a la Índia i Indonèsia, costejant el continent africà i establint colònies i factories. Castella havia emprés la conquesta del nou Món. Ambdues potències s'havien repartit els nous territoris descoberts, pel tractat de Tordesillas (1494).

La Mediterrània a partir de la conquesta de Constantinoble l'any 1453, s'havia convertit en una zona dominada per  l' Islam, principalment en la seva part oriental; va ser la  segona gran escomesa de l'Islam contra el món cristià . Eren els temps de Solimà el Magnífic i els turcs amenaçaven directament Viena, mentre que per l'altra part, s'expandien cap a la Mediterrània Occidental, com  les dues puntes de llança de la mitja lluna que els simbolitzava.

Pel que fa a l'Europa Occidental estava  immergida en múltiples lluites pel poder, lluites molts cops  heretades dels temps feudals, a les que s'havien afegit les  lluites religioses fruït de la Reforma protestant que s'havia iniciat al segon decenni del segle XVI, amb les reivindicacions propiciades per Martí Luter.

Aquestes lluites pel poder a Europa havien portat a diverses aliances i contraliances, segons el moment, en les que tenien els papers protagonistes les dues principals i antagòniques monarquies; Carles V per una banda i Francesc I de França per l'altra.

En aquest context Europeu cal destacar, durant la primera meitat del segle, les quatre guerres entre la monarquia dels Habsburg i França, amb les seves respectives paus i tractats moltes vegades infringits.

Fets  com el saqueig de Roma (1527) per les tropes de Carles V en lluita contra els Estats Pontificis, aliats circumstancials de França. L'aliança entre França i l'Imperi Otomà.  Les aliances de França amb els prínceps protestants en lluita contra el poder imperial, representat per la monarquia dels Habsburg. Tot això ens dóna una idea d'un món en convulsió.

L'amenaça externa  obligava a vegades a paus circumstancials, entre les diferents faccions religioses, per poder fer front plegats al perill turc que amenaçava directament Viena (setges entre els anys 1529-1532). Els enfrontaments religiosos, entre els cristians, finalment i en part, van remetre amb la consagració jurídica al 1555, per la Pau d'Augsburg, de la escissió religiosa entre catòlics i protestants.