CRONOLOGIA 1527-1588 |
|
|
|
|
1527 | S'inicia la guerra per la successió de l'Imperi Inca, intervenció de Pizarro. | Saqueig de Roma per les tropes imperials de Carles V | |
1529 | Setge de Viena pels turcs. | Pau de Barcelona (29-6) entre l'emperador Carles V i el Papa. | |
1530 | Carles V és coronat
emperador per Climent VII
i retorna al papa les terres ocupades. |
||
1531 | Reconeixement del rei d'Anglaterra com a cap suprem de l'església anglicana. | ||
1533 | Presa de Cuzco pels espanyols. Fi de l'Imperi Inca. | Acord entre Ferran d'Àustria i Solimà el Magnífic. | |
1534 | Saqueig de LLoret. | ||
1535 | Conquesta de Tunis i la Goleta. | Saqueig de Maó. | |
1536 | Els turcs conquereixen Mesopotàmia
i arriben fins a l'Índia.
Tercera Guerra entre Carles V i Francesc I. |
Tractat entre Francesc I i Solimà que permet el comerç francés al llevant del Mediterrani, i aliança política enfront Carles V. | |
1538 | Fracàs de les ofensives
otomanes a l'Índic front als portuguesos.
|
Batalla naval de Prébeza
a la mar Jònica entre la flota turca i la cristiana comandada per
Andrea Dòria
Pau de Niza entre Francesc I i Carles V |
|
1541 | Fracassa l'expedició de Carles V contra els barbarescos a l'Alger. | ||
1542 | Pacte entre Francesc I i l'Imperi otomà, utilització dels ports del sud de França pels pirates barbarescos fins el 1544 (Provença). | ||
1543 | Aliança entre Carles V i Enric VIII d'Anglaterra. Quarta guerra entre Francesc I i Carles V. | Atacs barbarescos a Cadaqués,
Palamós i Roses.
Temporalment les illes de Formentera i Cabrera serviran de bases als corsaris. |
|
1544 | Pau entre Carles V i FrancescI | Saqueig de Palamós pels barbarescos. | |
1545 | Victòria de Carles
V a Mühlberg sobre els protestants.
S'inicia el Concili de Trento |
Saqueig de Pineda pels pirates turcs comandats per Dragut, successor de Barba-rossa. | |
1547 | Ivan Grozny (el Terrible) es fa càrrec del govern de Rússia | Atac a Vilaseca | |
1550 | Trencament per les forces cristianes del setge dels turcs sobre Malta. | Dragut assalta Pollença.
Saqueig de Malgrat. |
|
1551 | Pèrdua de Bugia a mans de turcs i barbarescos. | S'aixeca la fortalesa d'Arenys
de Mar.
Torre de can Maians. |
|
1552 | Tractat de Chambord entre Enric II de França i el príncep protestant Maurici de Sajonia, Maurici derrota a CarlesV a Innsbruck. | Assalt a Salou ( Zala )
S'enfonsa una part de les illes Medes, on s'hi havien construit defenses. |
|
1553 | Victòria dels indis
araucans a Xile sobre les tropes espanyoles de Pedro de Valdivia.
Maria Tudor reina d'Anglaterra. |
||
1544 | Felip II (encara príncep) es casa amb Maria Tudor d'Anglaterra. | La flota turca, hiverna al port de Tolón ( Provença ). | |
1555 | Pau d'Aubsburg. Consagració jurídica de l'Escissió religiosa, entre catòlics i protestants. | ||
1556 | Abdicació de Carles
V en el seu fill Felip II que hereda el dominis de la corona,
excepte Austria que passa al seu germà Ferran.
S'inicia una nova guerra franco-espanyola. |
El duc d'Alba invadeix els Estats Pontificis. | |
1557 | Batalla de St. Quintí guanyada als francesos per les tropes de Felip II. En commemoració es projectaran les obres de l'Escorial. | ||
1558 | Mor a Yuste (Càceres) l'emperador Carles V. | Dragut desembarca a Salou.
Oxali ataca Mont Roig. Assalt per part dels turcs de Ciutadella (Menorca). |
|
1559 | Pau Hispano-francesa de Cateau-Cambrises. | ||
1560 | S'aixeca la torre de can Llobet ( Arenys de mar ). | ||
1561 | Comencen les obres de l'Escorial. Madrid capital de la monarquia. | Victoria a Soller (Mallorca) sobre la flota turc-barbaresca Oxali. | |
1562 | Reanudació del Concili de Trento. | Desastre naval de "La Herradura". Un estol hispa-sicilià és derrotatat. | Assalt turc-barbaresc a l'Hospitalet de l'Infant. |
1563 | Expedició cristiana contra la plaça forta de Masalquivir (Mers-Ell-Kebir). | Assalt turc-barbaresc a Salou. | |
1564 | Atac turc barbaresc a Badalona. | ||
1565 | Compromís de Breda
entre la petita noblesa flamenca i els calvinistes.
Inici de la resistència al règim hispànic ( guerres de Flandes ) |
Trencament del setge de Malta per la flota cristina, amb una important participació de les forces de la Corona Catalano-Aragonesa. | |
1566 | Felip II envia el Duc d'Alba a Flandes. | Mort de Solimà el Magnífic. | Atac turc-barbaresc a Salou. |
1567 | Atac turc-barbaresc a Tarragona.
Desembarcaments turcs-barbarescos al delta del Llobregat. |
||
1568 | Pau d'Andrianòpolis entres els turcs i els austríacs. Els Habsburg reanuden el pagament de tributs als turcs. | Guerra Alpujarras fins 1571.(aixecament
moresc)
|
Atac a Badalona.
Torre de can Palauet a Mataró. Es proposa buidar Menorca. Mataró i Vilaseca obtenen permisos de fortificació. |
1570 | Excomunió d'Isabel I d'Anglaterra. | Pèrdua de Goleta
i Tunis.
Formació de la Lliga Santa. Xipre es conquerida pels turcs. |
|
1571 | Batalla de Lepant guanyada per la flota de la Lliga Santa sobre la flota turca. Important participació catalana. La flota estava comandada per Joan d'Àustria, germà bastard de Felip II, sota la supervisió de Lluís de Requesens. | ||
1572 | Nit de St. Bartolomé
a França, persecussió i matança d'hugonots I (protestants).
Holanda i Zelanda es subleven contra Felip II. |
||
1573 | Pau separada, al marge dels demés països que formaven la lliga Santa, de Venècia amb els turcs. | ||
1574 | Lluís de Requesens (enviat en substitució del Duc d'Alba) venç a Flandes, als exercits de Guillem d'Orange. | La corona Catalano-Aragonesa
perd la plaça forta de Bizerta (Tunis), a mans dels barbarescos.
|
|
1576 | Joan d'Àustria, nou governador a Flandes. | ||
1578 | Alejandro Farnesio substitueix a Joan d'Àustria com a governador a Flandes. | ||
1579 | Divisió confesional dels Països Baixos. | S'inicia la construcció de la muralla de Mataró. | |
1580 | Felip II hereda la corona de Portugal. | ||
1582 | Sant Feliu de Guixols, en tot l'any, es produeixen fins a vuit alarmes d'atacs turcs-barbarescos. | ||
1584 | Mort Guillem d'Orange, artifex
de la independència holandesa.
Felip II intervé en les lluites dinàstiques a França entre la lliga catòlica i les faccions protestants (hugonots). |
||
1585 | Aliança entre Anglaterra i els holandesos. | Francis Drake, corsari al serveis d'Anglaterra, penetra a la Maditerrània. | Les corts catalanes decideixen dedicar cent mil ducats a Torres de Moros i defenses. |
1588 | Desastre de l'Armada Invencible.
Derrota dels terços espanyols a Gravelines (Flandes). |
Queixes del batlle i jurats de Flix, als consellers barcelonins demanant mitjans per fer front a la pirateria. |
Aquesta taula cronològica no pretén ser exhaustiva,
l'únic que vol es situar-nos dins el context dels fets històrics
que varen tenir lloc durant els anys del segle XVI, quan els atacs turcs-barbarescos
varen ser més sovintejats. Només es fa referència
a aquells més importants i que estan abastament documentats, però
no foren els únics. Realment, la gravetat dels fets i la seva freqüència
són les que van moure a la població del litoral a movilitzar-se
i dedicar grans esforços a defensar la costa. Moltes vegades les
accions a més petita escala es repetiren de forma continuada, afectant
a vegades masos o grups de població aïllats. Quan la defensa
finalment va ser organitzada, les accions de la pirateria es van
tornar cada cop més esporàdiques i ja ben entrat el segle
XVII i començaments del XVIII es limitaven a l'atac a les embarcacions
de pescadors o de mercaderies, essent cada cop més estranys els
atacs directes a la costa.