POSIDÓ

Posidó, déu del mar, fill del tità Cronos i la titánide Rea, i germà de Zeus i Hades. Posidó era marit d'Anfitrite, una de les nereidEs, amb qui va tenir un fill, Tritó. Posidó, no obstant això, va tenir altres nombrosos amors, especialment amb nimfes dels brolladors i de les fonts, i va ser pare de diversos fills famosos pel seu salvatgisme i crueltat, entre ells el gegant Orió i el cíclop Polifem. Posidó i la gorgona Medusa van ser els pares de Pegàs, el famós cavall alad. Posidó ocupa un paper important en nombrosos mites i llegendes grecs. Va disputar sense èxit amb Atenea, deessa de la saviesa, pel control d'Atenes.
Quan Apol·lo, déu del sol, i ell van decidir ajudar a Laomedonte, rei de Troia, a construir la muralla de la ciutat, aquest es va negar a pagar-los el salari convingut. La venjança de Posidó contra Troia no va tenir límits. Va enviar un terrible monstre marí que devastés la terra i, durant la guerra de Troia, es va posar de costat dels grecs. L'art representa a Posidó com una figura barbada i majestuosa que sosté una fítora i sovint apareix acompanyat per un dofí, o bé muntat en un carro llençat per coratjosos éssers marins. Cada dos anys, els Jocs Ístmics, en els quals havia carreres de cavalls i de carros, se celebraven en el seu honor a Corint. Els romans identificaven a Posidó amb el seu déu del mar, Neptú.