Les molècules d’ADN es poden classificar:
●
Segons l’estructura:
D’un únic filament o monocatenari
i de dos filaments o bicatenari.
L’ADN monocatenari és molt
poc abundant, únicament el presenten alguns virus.
●
Segons la forma: l’ADN bicatenari pot ser circular; és el que presenten, les cèl·lules
procariotes, els mitocondris i els cloroplasts i alguns bacteris o lineal que presenta el nucli de les cèl·lules
eucariotes i alguns virus.
●
Segons les molècules que l’ADN utilitza per empaquetar-se i
així reduir-ne la seva longitud. L’ADN de les
cèl·lules eucariotes s’associa a unes proteïnes, de caràcter bàsic, les histones (l’ADN dels
espermatozoides s’associen a protamines).
L’ADN de les cèl·lules procariotes s’associa a unes
proteïnes semblants a les histones i també a ARN i a proteïnes no histones. L’ADN dels virus es pot associar a histones de l’ADN de les cèl·lules parasitades i amb proteïnes bàsiques
pròpies.
Característiques de l’ADN
|
|
Cèl·lules eucariotes |
És de doble cadena lineal (bicatenari) embolcallada per la membrana nuclear. Forma els cromosomes. |
ADN mitocondrial i dels cloroplasts |
És de doble cadena (bicatenari) tancada sobre si mateixa. |
Cèl·lules procariotes |
És de doble cadena (bicatenari) tancada sobre si mateixa. |
Virus
|
Pot ser de cadena doble (bicatenari) o de cadena simple (monocatenari). Pot ser oberta o
tancada sobre si mateixa. |
ADN bicatenari
ADN de les cèl·lules eucariotes,
ADN dels mitocondris i cloroplasts, ADN de les cèl·lules procariotes i d’alguns
virus.
En aquest ADN es distingeixen tres nivells estructurals:
●
Estructura primària o
seqüència de nucleòtids
●
Estructura secundària o
doble hèlix
●
Estructura terciària o ADN superenrollat
En aquesta hèlix, la
disposició de les dues cadenes de polinucleòtids és antiparal·lela; mentre l’una té l’orientació
La part exterior de l’hèlix esta formada pels esquelets
...pentosa-fosfat-pentosa-fosfat... de la cadena,
mentre que les bases nitrogenades queden a la part interior, quasi
perpendiculars a l’eix i enfrontades ordenadament.
En
aquesta estructura, només encaixen determinats parells de bases, concretament
l’adenina amb la timina (A - T)
i la citosina amb la guanina (C - G), que s’uneixen respectivament, per dos i
tres ponts d’hidrogen. Per això, s’anomenen bases
complementàries. Donades les dimensions de l’hèlix, no es dóna cap
més possibilitat d’enfrontament de bases (dues purines no cabrien, amb dues
pirimidines l’estructura quedaria baldera, i els altres A-C
i G-T no permet l’establiment de ponts d’hidrògen). Aquesta característica estructural de l’ADN explica que, el quocient
i
i, per tant, també sigui igual
a la unitat, el quocient
Precisament com que l’A sempre s’aparella amb
En aquest ADN, que només
presenten alguns virus, no es dóna complementarietat de bases ja que només té
un filament. Per això, no es compleixen les igualtats abans esmentades. És a
dir,
i
Així,
quan en un ADN es donen aquestes característiques, és pot concloure que l’ADN és monocatenari.
ARN
Els ARN es classifiquen en:
ARN bicatenari
(de dos filaments) només present en alguns virus i ARN monocatenari, com l’ARN
de transferència (ARNt), l’ARN ribosòmic (ARNr)i l’ARN missatger
(ARNm).
En aquest cas, els dos filaments
presenten complementarietat de bases que s’estableix entre l’adenina i l’uracil i la citosina i la guanina. Per tant,
La qual cosa implica que:
Així,
quan en un ARN es donen aquestes característiques és pot concloure que l’ARN és bicatenari.
ARN MONOCATENARI: ARNt,
ARNr i ARNm
Està format per un únic filament, per tant no hi ha
complementarietat de bases. Això implica que:
i
Així, quan en un ARN es donen aquestes característiques és pot concloure
que l’ARN és monocatenari.
Tot i que aquests ARN són monocatenaris,
poden presentar segments amb estructura secundària
en doble hèlix. Així, l’ARNt
presenta zones amb estructura secundària en doble hèlix, que s’originen a causa
de la complementarietat de bases, i zones amb estructura primària o
lineal que formen llaços, per la qual cosa aquest ARN té forma d trèvol.