 |
|
| |
Erosió Els materials que conformen aquesta unitat de relleu pateixen una lleu erosió (inclinació cap a la Depressió de l'Ebre) degut a haver-se format amb posterioritat a l'orogènia alpina. Aixó fa que, juntament amb l'alternança de margues i argiles i gresos, calcàries i conglomerats, el seu paisatge es dibuixi com un tipus de relleu dissimètric en costes (relleu "en cuesta"), on les capes més dures, desguarnides totalment o parcial de les més tendres per l'erosió, esdevenen extensos planells de pendent suau pel cantó inclinat (cap a l'Ebre) mentre que pel cantó oposat a la inclinació, la capa dura es resol en un abrupte graó, d'acusat pendent, fins i tot, a vegades, acinglerat (Plana de Vic, Conca d'Ódena o la Segarra). En aquells punts de la Depressió Central on els cursos d'aigua han trobat potents masses de materials tendres (margues o argiles), s'han obert amples conques d'erosió amb petits turons com a únics relleus sobresortints. Els vessants d'aquests turons margosos presenten un aspecte profundament abarrancat, molt característic, amb absència total de sòl i vegetació (bad-lands). La Plana de Vic, el Pla del Bages, la Conca d'Òdena, la Conca de Barberà, la Conca de Gandesa i el Pla de Lleida són les més importants. |
|
|
A excepció
del Pla del Bages i el de Lleida, les altres ocupen una posició perifèrica a
la depressió i en la seva excavació participen rius de les Serralades Costaneres. En el centre de la Depressió, els materials són recents (argiles sobre les quals s'han dipositat els materials al·luvials (Plà d'Urgell)). Aprofitant la feblesa d'aquests materials els rius pirinencs han obert amples conques, en les quals s'han encaixat les terrasses quaternàries. A la part septentrional de la Depressió Central, les últimes empentes orogèniques de plegament alpí afectaren els materials i es produïren tota una sèrie de plecs suaus, orientats generalment d'oest a est. Ja hem dit abans que per tota la Depressió Central hi ha mostres de relleu diferencial, però precisament a la perifèria (i pertanyent a altres unitats de relleu) és on es troben els millors exemples: els relleus conglomeràtics de Sant Llorenç de Munt, Montserrat, Montsant i les serres de Turb o de Comiols, són casos ben clars de materials durs aïllats per l'erosió. 
|