Hem anat en cotxe fins a sota el Coll, on feia una rispa que "ni les mosques s'hi paraven", i a la vista de l'airet, algun bastonaire s'ha posat la caputxa.
Amb aquesta sortida es pot dir que ja haurem visitat la majoria de les contrades del voltant de casa.

En agafar les motxilles, per començar la caminada, ens hem adonat que les mongetes s'havien quedat a Bonmatí. El bastonaire encarregat ja volia recular a buscar-les, però el seny s'ha imposat i, sabedors que bona part de les botifarres eren a la motxilla, hem seguit la ruta com si res. I de fet, a l'hora de la veritat, no les hem trobat a faltar perquè hi havia de tot i en abundància.

El camí puja bastant dret i sense descans. Hem començat amb una mica de boira matinera, però poc a poquet s'ha anat escampant i s'ha imposat el sol amb un dia net i clar. Una hora i tres quarts de camí fins al cim. A dalt la capella hi onejava una senyera, però hi hem trobat a faltar la campana, que probablement algun brètol s'haurà emportat.

Hem esmorzat com reis i ens hem atipat com lladres. A les ja típiques botifarres a la brasa, amb la tècnica del penjat, n'hi hem afegit unes altres cuites a la llosa, també excel·lents. Els cuiners fan gala d'un desplegament de recursos digne d'admiració. Després, hem reprès el camí de tornada a casa, en bona companyia i contents de panxa i d'esperit.

Hem programat la propera sortida al cim del Bestracà, cap a finals de gener, un cop passades les festes.