GLOSSARI

alàudid	Família d'ocells terrejants, granívors, de colors bruns i marxa ràpida, que emeten un cant aflautat mentre volen, a la qual pertanyen l'alosa, la calàndria, la cogullada i la terrerola.
aleta, fer l'	Característica de vol especial del xoriguer. Es manté estàtic al cel amb les ales garbellants i amb la cua a caiguda i desplegada, sovint al costat de les carreteres.
apolidiformes	Ordre d'ocells de mida petita de potes molt curtes i febles, excel·lents voladors, que comprèn tres famílies.
apodidae	Família d'ocells insectívors, que comprèn les espècies més aèries de l'avifauna mundial, com els falciots.
caprimulgidae	Família d'ocells nocturns, insectívors, de mida mitjana amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l'enganya pastors i el siboc.
caprimulgiformes	Ordre d'ocells nocturns, de cap ample, bec curt i cavitat bucal grossa.
classe	En història natural, gran divisió dels animals i de les plantes formada per la reunió d'ordres afins
columbidae	Família d'ocells, de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic, a la qual pertanyen coloms i tórtores.
columbiformes	Ordre d'ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic. Comprèn els colúmbids.
comensalisme	Relació entre dues espècies quan comparteixen un mateix aliment, de tal manera que una d'elles ocupa una posició subordinada, i s'aprofita per exemple, dels residus o deixalles.
coràcidae	Família d'ocells tropicals o subtropicals, de plomatge blavós, l'únic representant de la qual a les nostres contrades, és el gaig blau.
coraciformes	Ordre d'ocells tropicals i subtropicals, de colors vius metàl·lics, amb les ales i la cua curta i el bec llarg i fort, que comprèn deu famílies, quatre de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.
corvidae	Família d'ocells insectívors, que comprèn les espècies més aèries de l'avifauna mundial, com els falciots.
cuculidae	Família d'ocells insectívors, de mida mitjana, cos allargat, cua llarga i plomatge de tonalitats somortes, a la qual pertanyen els cucuts, que ponen els ous a nius d'altres ocells i tenen un crit característic.
cucliformes	Ordre d'ocells de mida mitjana, de cos allargassat i cua llarga, de costums arborícoles, que comprèn una família, la dels cucúlids, que conté espècies presents a les nostres contrades.
disc facial	Cacterística típica de l'òliba. Presenta un cap amb una cara enfonsada. Les plomes fan una forma marcada de cor protegint, així, els ulls de l'animal
egagròpila	Les egagròpiles són boles de desfets animals que regorgiten les òlibes i altres rapinyaires amb les parts de les seves preses que no poden digerir, com ara pels plomes o ossos.
emberizidae	Família d'ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les nostres contrades.
estrigidae	Família d'ocells de presa nocturns, de mides molt diverses, amb el cap rodó i els ulls situats a la part del davant en discos facials separats, plomatge críptic, ales arrodonides i cua curta, amb el bec fort i corbat envoltat de pèls i les urpes potents a la qual pertanyen els mussols, el xot, el duc i el gamarús.
estrigiformes	Ordre d'ocells rapinyaires nocturns, caracteritzats pel cap rodó i els ulls envoltats per discos facials, que comprèn dues famílies: els estrígids i els titònids.
espècie	Grup d'individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom; concepció subordinada a una altra concepció anomenada gènere, del qual difereix pel fet de tenir més atributs i comprendre menys individus.
falcònidae	Família d'ocells de presa diürns, de mida petita o mitjana, d'ales estretes i punxegudes i cua llarga, amb el bec oscat, que s'alimenten d'ocells i d'insectes, a la qual pertanyen els falcons, els xoriguers i l'esmirla.
falconiformes	Ordre d'ocells rapinyaires diürns, de mida mitjana petita, amb el bec corbat i oscat, d'ales estretes i punxegudes i cua llarga, que comprèn la família dels falcons.
fita	Pedra o altre senyal clavat a terra que assenyala el límit d'una heretat, d'una contrada, etc., d'una distància a recórrer.
fringílidae	Família d'ocells insectívors, que comprèn les espècies més aèries de l'avifauna mundial, com els falciots.
gènere	Grup natural d'éssers que s'assemblen per certs caràcters essencials. Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l'espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns.
gregàri	Dit de l'organisme que viu en ramats o que es fa a flotons.
immatur	Ocell que encara no ha obtingut l’edat reproductora
Hirundidae	Família d'ocells insectívors, de mida petita, bons voladors, de cos curt, cap aplanat, bec curt, ample i punxegut, ales llargues i punxegudes i cua forcada, a la qual pertanyen les orenetes i els roquerols.
muscicapide	Família d'ocells insectívors, que cacen a l'aguait, de mida petita i mitjana, de bec ample envoltat de pèl, a la qual pertanyen els papa-mosques i el mastegatxes.
ordre	Grup de classificació comprès entre la classe i l'ordre
ornitologia	Branca de la zoologia que tracta dels ocells.
passeriforme	Ordre d'ocells terrestres, voladors, de bec dret, generalment petits que compren setanta-nou famílies i el 60% dels ocells vivents
peixar	Donar, les mares, menjar a la gorja dels seus polls des del seu propi bec.
sit	Nom donat a diversos passeriformes de la família dels emberízids.
SOCC	Projecte d'estudi en un itinerari de recompte d'avifauna en una quadrícula de 10 x 10 km i extrapolable a una zona més àmplia
sylvidae	Família d'ocells passeriformes, insectívors, de plomatge susau i bec fi amb moltes espècies a la nostra avifauna.
talaia	Punt d'observació dels ocells, potser per avistar possibles preses o possibles depredadors. Se solen situar en cingles, arbres alts, pals de telèfon.
titónidae	Família d'ocells nocturns de l'ordre dels estrigiformes, l'únic representant de la qual, a les nostres terres és l'òliba
turdidae	Família d'ocells granívors i insectívors, de mida petita i mitjana, plomatge discret, que comprèn els millors cantaires de la avifauna.
upupidae	Família d'ocells tropicals, l’únic representant de la qual en les nostres contrades és la puput.