La tècnica dels instruments de
placa
Els instruments de placa, aquells que diem de
so determinat (carillons, xil·lòfons, metal·lòfons),
s'han de tocar tenint en compte unes observacions bàsiques pel que fa
a la tècnica d'interpretació.
- Primerament s'ha de tenir en compte que cada
instruments s'ha de tocar amb la baqueta apropiada (veure
figura).
- Les baquetes s'han d'agafar de la forma més
apropiada per tal de mantenir la flexibilitat de les mans, canells
i, en definitiva, en tot el braç, de manera que els cops siguin sempre
suaus i que les baquetes "rebotin" per no ensordir el so produït
i que aquest tingui tota la ressonància de l'instrument (veure
figura).
- S'han de fer servir totes dues mans
malgrat que això sigui difícil al principi. S'ha de saber alternar
els cops quan això sigui necessari i s'ha de saber copejar amb les
dues mans a l'hora i que sonin amb la mateixa intensitat i equilibri.
- El cop s'ha de donar sempre a la part
central de la placa ja que és aquí a on produeix el màxim
de ressonància (veure figura).
- Quan s'hagin de treure plaques pera interpretar
una cançó determinada, s'ha d'anar amb compte per no fer malbé
i mirar d'extreure-les per l'extrem contrari a on està el nom de la
nota, ja que així farem sortir la placa del clau que la manté
fixada al seu lloc sense deformar-lo (veure
figura).
- S'ha de procurar no tocar mai fort.
L'instrument no produirà més so i l'única cosa que aconseguirem
serà, a més a més de produir un soroll insuportable,
fer saltar les plaques del seu lloc.