Interès
de l'itinerari
Itinerari
espectacular, ja que gairebé
tot el camí es fa per carena,
amb vistes magnífiques dels Pirineus
i
de la Garrotxa. Per altra banda, s’assoleix
el cim més alt de la Garrotxa,
el Comanegra, i es fa l’ascensió
de tres altres cims destacats: el cim
de Bordellat, els puigs de les Bruixes
i de Sant Marc, que sovint queden preterits.
|
|
|
|
Aproximació
| La
sortida es pot fer des de Rocabruna,
que és la que proposo i recomano,
i des de Sadernes. A Rocabruna s’hi
accedeix bé des de Camprodon;
a Sadernes, des de la carretera de
Besalú a Olot. Tractant-se
d’una travessa, cal preveure
mitjans de locomoció a ambdues
bandes. |
|
|
Característiques
tècniques
| |
Durada:
7.00
h. |
| |
Desnivell:
+
850 m; - 1.550 m. |
| |
Distància:
22,1
km. |
| |
Dificultat:
No presenta dificultats, fora dels desnivells
i la distància. |
|
Recomanacions
| Excursió
llarga, que només és convenient
fer en un bon dia i ben equipats. No
es troba aigua aprofitable fins a Talaixà. |
|
|
|
Descripció
del recorregut
| |
| Rocabruna
– collet de Bocabartella
– coll de Malrem –
collada Fonda – cim de Bordellat
–puig de Comanegra –
pla de la Serra – puig de
les Bruixes (o Caburlé)
– puig de Sant Marc –
pla d’en Quera – el
Cortal – Talaixà
– Pont d’en Valentí
– Sadernes – Plansarenes. |
|
0.00 h. Rocabruna.
455253 – 4687467 – 952.
Rocabruna és un petit conglomerat
de l’alta Garrotxa, actualment
agregat a Camprodon (Ripollès),
que té l’església
de Sant Feliu, del segle XII, com a
edifici més important.
Comencem a caminar davant de can Tadeu
(anem amb autocar i no pot girar després),
baixant per la carretera fins al clot
del Molí d’Espasa ( o dels
Polls) (465253 – 4556770 –
911), passat el qual prenem un camí
ben marcat que puja a l’esquerra.
Passa per les restes d’una pedrera
i té un tram empedrat en el que
s’anomena el carrer Fosc, pas
entre roques, i d’altres en més
mal estat, però sempre és
clar. La vista es va eixamplant, fins
que arribem al collet de Bocabartella,
on se’ns obre al coll de Malrem
i sobre la casa de Bocabartella, a sota.
A partir d’aquí la pujada
se suavitza, passem per la font Llagostera,
enfangada i difícilment aprofitable.
0.50 h. Coll
de Malrem. 457316 –
4687993 – 1135. És un pas
fronterer important, però que
no té cap carretera. Va servir
durant molt de temps de pas privilegiat
de contrabandistes i bandolers i també
va ser un dels punts més vigilats
per la guàrdia civil després
de l’última guerra. Deixem
a l’altra banda el camí
que es dirigeix a la Manera i també
al cim de la Clapa. Anem a la dreta
(S), pel prat, per camí clar,
prop de la línia que separa Espanya
de França i que parteix Catalunya,
sempre amunt. Després el camí
descendeix a la collada Fonda (20’;
457719 – 5687921 – 1183)
i torna a pujar fins al cim de Bordellat.
2.00 h. Cim
de Bordellat. 459372 –
4688024 – 1390. Cim destacat que
ens permet eixamplar les ja espectaculars
vistes de què anàvem gaudim.
Després d’una petita baixada
fins al pla de la Primavera, ens manca
una forta pujada per aconseguir el cim.
2.45 h. Puig
de Comanega. 461199 –
4687089 – 1556. És el cim
més alt de la Garrotxa. Pel costat
del Vallespir els faigs, que arriben
fins al mateix cim, ens tanquen força
la visió, però el costat
garrotxí és completament
herbat. El panorama és esplèndid,
amb el puig de la Bruixes i de Sant
Marc,  pels
quals aviat passarem, el de Bassegoda,
Freixenet, Malveí, el Mont, la
vall del Fluvià i el golf de
Roses. Molt més a prop, les cases
de Monars, la ribera de Beget i el Bestrecà.
Molts d’aquests llocs els hem
visitat durant aquest cicle de l‘Alta
Garrotxa.
Baixarem seguint la carena (W) per camí
amb abundants marques i fort pendent
fins a la jaça dels Xais, on
el camí perd la inclinació
abrupta. Una mica més endavant,
al pla de la Serra, un camí dissimulat
a l’esquerra ens permetria baixar
al coll de les Falgueres, per on va
la línia fronterera. Continuem
recte. El camí segueix de prop
la carena, que deixa en alguns punts
ja que és massa abrupta, i s’enfila
cap al nostre proper objectiu, que assolim
per un llom estret.
3.30 h. Puig
de les Bruixes ( o Caburlé).
463462 – 4686152 – 1393.
Altre cop ens podem permetre una vista
dilatada, sobretot cap al costat de
Ribelles. Descendim per l’altra
banda, amb una baixada abrupta. Després
deixem a l’esquerra uns roquissers
i arribem al coll de Sant Marc. A l’esquerra
un camí baixa cap a Sant Aniol.
El nostre s’endinsa, força
desdibuixat, en la fageixa fins que
arriba al caire encinglat de Sant Marc.
3.55 h. Puig
de Sant Marc. 464009 –
4685349 – 1332. Ens ofereix l’última
gran visió de la jornada.
Destaco la que ens ofereix de la vall
de Sant Aniol, dominada per l’imponent
Bassegoda, i el del tram que acabem
de deixar enrere, amb els puigs de les
Bruixes i del Comanegra. Descendim pel
costat oposat al de pujada, atents a
trobar, només fets una trentena
de metres, una bretxa a l’esquerra,
que ens permet superar la cinglera i
ens deixa en un no res al coll de l’Arç.
Voltem un petit turó que deixem
a la dreta, i arribem al pla Magre.
Cal continuar (SE) en descens suau fins
a l’ample pla d’en Quera,
al final del qual cal trobar el capdamunt
del pujant del Llop (464320 –
4684689 – 1212). Descendim fort
per superar una altra cinglera, i després
flanquegem, deixant a l’esquerra
el turó de la Creu de la Marieta.
Quan arribem al caire, el camí
baixa a l’esquerra entre pedruscam.
4.35 h. El
Cortal. 464430 – 4684083
– 1044. Masia abandonada. Per
les feixes de sota i cap a la dreta,ens
dirigim a trobar el camí de Tailaixà.
Fem una bona marrada, acostant-nos al
torrent d e les Teixoneres, però
abans d’arribar-hi el camí
fa un revolt a l’esquerra i continua
en diagonal. Actualment es troba partit
per una pista, però no l’hem
d’abandonar. Ja força avall,
ens arriba per l’esquerra el camí
procedent del coll de la Balmeta i una
estona després arribem a un collet.
Davant, en un turonet, s’amaguen
les ruïnes de la Torre. Al collet
anem a l’esquerra i més
avall el camí revolta fort a
la dreta per sortir darrere de l’església
de Talaixà.
5.00 h. Talaixà.
464856 – 4683459 – 780.
Talaixà és un poble abandonat,
del terme d’Oix, tot i que encara
hi fa estada esporàdica un habitant
i també hi ha un refugi del Centre
Exc. d’Olot. Es troba en un  coll
entre les valls d’Oix i de Sant
Aniol, dominat per l’esvelta silueta
del Ferran. Actualment estant acabant
de reparar l’església de
Sant Martí, dels segles XVII
i XVIII. Al coll, deixem el GR-11 a
dreta i esquerra i continuem (SE) per
l’obaga que baixa cap a la vall
de Sant Aniol, per un camí molt
fressat. En arribar a la riera ens topem
amb unes clares i temptadores basses
que conviden al bany. El camí
continua prop de la riera fins al pont.
6.10 h. Pont
d’en Valentí.
466253 – 4681811 – 340.
De dues belles arcades. Al costat del
pont hi ha les restes de l’hostal
de Ca la Bruta. Passat el pont pugem
fins a la pista, que hem de seguir fins
a Sadernes i que ens permet estar atents
a les gorges i espases del Castell Sespasa,
passant d’en Roca, el pont del
Pas dels Aures i el pas del Duc, poc
després de la confluència
de la riera de Sant Aniol amb la d’Oix
i que formen el riera de Llierca. Encara
ens queda el poble de Sadernes, amb
l’església de Santa Cecília
i Can Galceran, actualment un hostal,
i baixar fins a Plansarenes, ja que
l’autocar no pot pujar al poblet.
Es pot fer una variant, que és
la que vam seguir: poc abans d’arribar
a Sadernes es pren un camí, ben
indicat, a la dreta, que ens mena, reculant,
a passar el Llierca, i, per una pista
que una mica enllà torna a passar
el riu, arribem al punt de destí.
7.00 h. Pont
de Plansarenes (Sadernes).
467326 – 4679647 – 263.
Final de l’itinerari. Si es va
en cotxes particulars, es poden deixar
a Sadernes o sobre el pont d’en
Valentí, opció, aquesta
última, que estalvia 45 minuts. |
| |
|
| Data
del recorregut: Itinerari
fet el maig de 2009, amb el CMSC, dins el
Cicle de l’Alta Garrotxa. |
Mapes
útils
| Alta
Garrotxa. Editorial Alpina. |
|
|
|
|
|
