L’amic Raimon ens fa atenció que aquí coll no significa ‘pas entre muntanyes’, sinó ‘cim petit, pujol’, provinent del llatí collis, (diferent de coll, ‘pas elevat entre muntanyes’, del llatí collum) i que ha donat el valencià ‘collada’ i ‘collado’ (i ‘collao’) i el castellà ‘colina’. Amb aquest significat, com remarca Coromines, el nom és molt estès en aquestes terres.

A la cruïlla hi ha un panell interessant, que ens il•lustra sobre el tipus de terreny que estem trepitjant: és una pedra amb molts fòssils, que en el parlar de la zona en diuen cucs o cuques, i que dóna nom al lloc, terracuques.