Les bateries són els dispositius encarregats d'emmagatzemar l'energia elèctrica produïda pels pannells durant les hores de radiació solar per cedir-la als equips de consum en les hores on no hi ha radiació solar i per tant les hores en que els pannells no produeixen energia.

Les bateries per aplicacions fotovoltaiques són del tipus estacionari (no tenen el moviment de les muntades als vehicles ) i admeten la regeneració en cas de descàrrega profunda. Solen ser del tipus Pb/àcid.

Des del punt de vista comercial hi ha tres tipus de bateries:

• Bateries monobloc.- Semblants exteriorment a les dels cotxes (foto superior). Proporcionen 12V i per obtenir tensions superiors s'associen en sèrie. Tenen l'avantatge de ser més reduïts.
• Bateries d'elements de 2V opacs.- Estan formats per vasos de 2V opacs que s'han d'associar en sèrie per arribar als 12V, 24V o 48V. Tenen l'avantatge que en cas d'avaria d'un dels elements aquest es pot substituir individualment (foto inferior part esquerra).
• Bateries d'elements de 2V transparents.- Estan formats per vasos de 2V transparents que s'han d'associar en sèrie per arribar als 12V, 24V o 48V. Tenen l'avantatge que es pot observar l'aspecte de l'electrolit i en cas d'avaria d'un dels elements aquest es pot substituir individualment (foto inferior part dreta).

• Voltatge.- En el cas de les monobloc el voltatge és de 12V. En el cas de bateries d'elements el voltatge és de 2V (2,04V - 2,09V), per tant s'han d'associar 6 vasos en sèrie (12,24V - 12,54V). Durant el procés de descàrrega es consumeix electrolit disminuint el voltatge i la densitat de l'electrolit, l'estabilitat d'aquests dos paràmetres defineix la qualitat de la bateria. S'anomena tensió de tall a aquell voltatge de descàrrega ( 1,7V en les de vasos ) a partir del qual comencen a aparèixer fenòmens no reversibles i per tan cal evitar-los.
• Intensitat de corrent.- Les bateries estacionaries han de subministrar corrent durant un període de temps més llarg de les dels vehicles per tant han de tenir un disseny diferent. La capacitat de subministrar corrent està relacionat amb la porositat dels elèctrodes i la densitat de l'electrolit (1,24gr/cm3a plena càrrega) per tant aquest és un indicador de l'estat de la càrrega de la bateria. Per comprovar l'estat de la càrrega s'utilitza un densímetre.
• Capacitat.- És la quantitat de càrrega que es pot extreure de la mateixa sense afectar al seu voltatge de forma greu quan està a plena càrrega. La capacitat es mesura en ampers hora (Ah). Les bateries són dipòsits d'energia de tal manera que es buida més ràpidament si el corrent de descàrrega és més elevat.
• Cicles de vida.- Les bateries són sotmeses a cicles de càrrega-descàrrega que poden ser diaris, setmanals o estacionals. La vida útil d'una bateria depèn de la periodicitat dels cicle i de la profunditat de la descàrrega. Les bateries estacionaries no han de tenir una profunditat de descàrrega diari superior al 20% ja que degrada els elèctrodes.

• Sotmetre'ls a sobrecàrregues perllongades (continuar carregant-les un cop ja són carregades).
• Mantenir-les sense carregar durant llargs períodes.
• No controlar el nivell de l'electrolit (s'ha de mantenir entre dues marques que tenen les bateries).
• No inspeccionar, netejar i protegir els terminals de les bateries.

Inici