
|
|
|
Els racons
ens permeten organitzar l'aula en petits
grups, cadascun dels quals realitza
una tasca determinada i diferent. Poden ser de treball o de
joc.
Segons el tipus
d'activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En d'altres
els nens/es poden funcionar amb força autonomia.
Organitzats
en grups reduïts, els nens i nenes
aprenen a treballar en
equip, a
col·laborar i a compartir coneixements. Els racons també
potencien la seva
iniciativa i el sentit de la
responsabilitat.
Els/les mestres
portem un control de manera que cada nen/a vagi passant al llarg d'un període
de temps (setmana, quinzena,...) per tots els diferents racons de treball.
Va bé que hi hagi més d'un mestre a l'aula de manera que
cadascú s'encarregui d'uns racons concrets.
Treballar per
racons ens permet dedicar una atenció més individualitzada
a cada nen/a, planificant activitats d'aprenentatge adaptades als seus
coneixements previs.
|
|

|
Grafisme:
En aquest racó es treballa la
coordinació visomotriu
i el
traç. Els nens/es exerciten una sèrie
de traços que els permetran aprendre a escriure la grafia dels nombres i de les lletres (en lletra de
pal o en lletra lligada). Les possibilitats i els materials que utilitzen són variats:
- Dibuixen amb un pal sobre la sorra.
- Fan
camins amb pintures de dit o amb
pinzells.
- Tracen grafismes amb el dit en l'aire, sobre una taula, a la paret, en el terra,...
- Dibuixen amb guixos camins a la pissarra.
- També fan
sanefes amb plastilina, ceres,
aquarel·les, retoladors,...
A la columna de la dreta podem veure alguns dels traços (que els nens/es
anomenen 'camins') que treballem al llarg de tota l'etapa d'Educació Infantil.
Utilitzant diferents tècniques progressivament aniran
dominant i precisant cada
traç. Sovint els situem en un context imaginari i expliquem que anem a dibuixar unes muntanyes, les torres d'un castell, els salts d'un conill que
corre, les ones del mar, el fum que surt per una xemeneia, la casa del cargol...
|
|
Realitzem operacions
de
comptar elements, de
resoldre problemes que impliquen fer
sumes i restes
mentals amb quantitats petites,... que sovint resolen d'una manera intuïtiva,
però van despertant el sentit comú i
la lògica matemàtica. Treballar el càlcul per racons ens permet adaptar-nos
millor als diferents nivells que tenim a l'aula: ensenyem a cada nen/a
allò que és capaç d'aprendre en relació no només a la seva edat sinó
sobretot al seu nivell personal
de maduració.
Es poden alternar
dues maneres diferents de calcular:
- Utilitzant material
per comptar. Consisteix
en representar una situació pràctica en la qual intervenen
totes les nenes i nens del racó. Un exemple del tipus de diàleg,
basat en preguntes que han de contestar:
- Quants cubs (o qualsevol altre
material fàcil de manipular) té la Laura?.
- En Joan n'hi
dóna 2 més.
- Quants cubs té ara la Laura?. I a en Joan, quants
cubs li queden ara?.
- Quants cubs tenen la Sara i l'Arnau junts?
- ....
- Càlcul mental
com el seu nom indica, plantegem problemes que els nens/es han de resoldre
mentalment sense material per manipular. Unes vegades donen el resultat
verbalment, d'altres vegades fem que l'escriguin en un full, posant primer
el número i a continuació dibuixant què és (el
dibuix substitueix la paraula).
|
El resultat dels problemes d'aquest exemple és:
-
3 estrelles
-
3 cotxes
-
2 maduixes
-
4 globus
-
5 nines
|
Pàgina
on podeu trobar informació sobre el mètode de
Càlcul Mental anomenat El
quinzet. http://www.elquinzet.com/
|
L'Expressió oral treballada
en petit grup permet una participació més
activa de tots els nens/es. Sovint consisteix en converses
a partir de textos que llegim als nens/es, representacions,
jocs,.... Podeu veure la part d'aquesta web dedicada
al
Llenguatge verbal.
Enllaç:
Recursos
per a treballar la llengua: el joc.
http://www.xtec.es/sedec/pag100.htm
|
Ordinador:
els nens/es acostumen a ser bastant autònoms
en aquest racó. Podeu veure la pàgina
d'aquesta web dedicada només al racó de l'ordinador.
|
Seriacions:
ordenen el material (boles, gomets, cubs, ...) segons una determinada característica.
Les imatges animades d'aquesta pàgina són exemples de seriacions:
- El
color
(seguint un determinat ordre lineal, per exemple: vermell, verd, groc,
blau)
- La
forma
(cercle, quadrat, triangle, rectangle)
- La
mida
(gran, mitjà, petit)...
Fer seriacions
ajuda als nens/es a estructurar-se, han de començar d'esquerra a dreta
com en l'escriptura i seguir un ordre.
|
Dibuix
lliure: té com a objectiu deixar
totalment lliure la creativitat i la imaginació.
Per donar un sentit més propi i de més llibertat a aquest
racó tenen 'la capsa de dibuix lliure' amb els materials que necessiten:
fulls, papers diversos per fer collage, retoladors, ... S'agafen lliurement
les tisores, els punxons, la cola d'enganxar,... Dibuixen, pinten, pleguen,
estripen, punxen, retallen, enganxen,... gaudint i sense preocupar-se pels resultats.
Cada un d'ells/es quan acaba decideix què fa amb la seva producció
sense haver de donar explicacions: regalar-la a algú de l'escola,
emportar-se-la a casa, llençar-la a la paperera, ... segons la pròpia
valoració que faci en cada cas.
|
Altres
racons: jocs de taula (puzles, dominó,
...), plastilina, pintura, enfilar, biblioteca,...
|
Racó de dibuix lliure.
|

|

|
Els
racons de joc són una de les activitats
preferides pels nens/es d'Educació Infantil. Després d'una llarga estona
d'activitats dirigides (en aquestes edats es cansen i hem
de programar tasques curtes i variar-les sovint) desitgen posar-se a jugar
lliurement.
Jugar
els és necessari per formar-se i desenvolupar-se.
El seus jocs sovint són simbòlics, imitant rols de la vida
dels adults.
A través
del joc s'expressen lliurement
i crec que hi ha d'haver una flexibilitat a l'hora d'escollir els racons
de joc. A vegades els nens i nenes mostren preferències clares per
determinats tipus de jocs i resten indiferents davant d'altres. Convé
que pares i mestres intentem motivar-los despertant interès cap
a noves possibilitats de joc:
- Els nens/es
amb molta preferència pels jocs moguts (córrer, empaitar-se,
...) procurant que descobreixin també jocs més tranquils
i de concentració.
- Nens amb molta
preferència pels jocs de concentració (puzles, ordinador,...)
intentar despertar-los interès pels jocs més simbòlics
(nines, cotxes,...) i de moviment.
- Evitar les
preferències sexistes de joc (quan els nens només juguen
amb cotxes i les nenes amb nines)
A
través del joc els pares i mestres també podem educar als
nens/es, inculcant que hi ha d'haver un
respecte:
- Cap als companys/es,
solucionant els conflictes arribant
a acords i sense agressivitat. Quan al
pati o a la classe observem un nen jugant, podem captar com es relaciona amb els
altres i també quin és el seu nivell de benestar personal (que repercuteix en els aprenentatges).
- Cap al material,
aprenent a jugar amb el material concret que necessiten. Si no posem cap
límit alguns nens/es arriben a treure tot el material que tenim
a l'aula i el barregen completament. A alguns nens/es els hem d'explicar
per exemple que per fer un puzle no s'han d'escampar totes les peces de
tots els diferents puzles per tota la classe. Quan acaben de jugar els
ensenyem a recollir
retornant cada cosa al seu lloc.
|

|
|
|
Alguns dels racons
de joc característics d'aquesta etapa són: jugar a
disfressar-se, a la perruqueria, al pàrquing, amb el tren, amb els
cotxes, a la cuina, amb les nines, a doctors, en el taller, a la granja,
amb construccions, amb titelles,...
|

|

|

|

|
|
|

|
El
museu
és l'espai d'exposició que tenim a la classe. Té moltes
utilitats: els nens/es fan construccions, plastilina, composicions amb piuets... els agrada
molt el resultat i els sap greu haver de desmuntar-ho tot de seguida per
recollir. En el Museu podem veure durant uns dies les coses que han fet
i després desar-ho. Per a ells/es és tot un orgull tenir
una producció pròpia al museu: saben que només s'hi
poden col·locar coses ben fetes. No cal dir que el protagonisme
ha de quedar repartit i que tots hi exposen de tant en tant alguna cosa.
També
podem exposar en el
Museu els materials que tenim sobre els temes que estem
treballant:
-
Els objectes petits amb un determinat so en el seu nom que porten de casa (per
treballar la prelectura i preescriptura).
- Els llibres que porten sovint per compartir-los amb els
companys/es.
- Materials relacionats amb el tema que estiguem treballant a l'àrea
de descoberta de l'entorn: elements del mar
que trobem a la platja com petxines, crancs,... elements del bosc com pinyes, fulles diferents, plomes,...
A
la paret del Museu podem enganxar-hi també algun pòster, dibuixos,
fotografies,... sobre el centre d'interès que treballem.
El
museu d'aula ideal consistiria en una prestatgeria on poder-hi classificar
per temes tot el material que durant un temps determinat hi està exposat. De tant en tant també podem ensenyar a les altres classes
la nostra exposició situant la prestatgeria fora de la classe, per
exemple al passadís. En cas de no tenir cap prestatgeria, una taula
també pot servir. |
'Col·loco la meva construcció
en el museu.'
|
Un
altre espai: el racó 'Els
nostres treballs', situat en una
paret o suro. Hi pengem alguns treballs d'aquells nens/es que han fet un
esforç per millorar, però no han de ser necessàriament
els millors treballs. Als nens/es els agrada que se'ls reconegui el seu
esforç i això els motivarà a continuar posant interès.
És important que de tant en tant tots els nens/es hi puguin penjar
algun treball.
|

|
|
|