Diuen que el seu origen ronda el segle XVI quan el poble del Xixona en el país Valencià, després de les collites dels fruits del camp, en les cases varen començar a fer un postres amb una sèrie de components naturals com eren la mel i les ametlles i que feien artesanament a cada casa.
Aquest dolç producte va agradar tant que els pobles dels costats que varen començar a fer-ho, i amb el temps va travessar fronteres amb distintes elaboracions i variants, encara que l’originari no ha perdut ni la tradició ni el nom, per lo que avui és conegut a tot el món.
També hi ha d’altres variacions; Alacant (Originari d’Alacant) iema, coco,…. Però que totes tenen el mateix origen i que amb el temps s’han estès per arreu
D’altres escrits també anomenen el torro com a " l’invent" del Segle XVII, quan la pesta assolia per Catalunya i que el gremi de pastissers, va fer un concurs en el qual tenien que fer un postres que simbolitzes una pedra i que tingues totes les garanties sanitàries. Un pastisser de Barcelona anomenat Pere Torró va fer un dolç fet amb avellanes, mel i pinyons el qual va agradar a tots els presents que va prendre el seu nom en diferents variacions provades des de llavors.
El tortell de Reis és possiblement el que té més anomenada i commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis d'Orient, tot i que té arrels paganes, ja que l'imperi Romà ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. La mida estàndard és d'uns 50 centímetres de diàmetre i en surten unes 8 racions, tot i que actualment se'n fan de moltes mides, i el tradicional és el de massapà amb fruita confitada per sobre. Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d'un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. A França, és costum que el més petit de la casa, des de sota la taula, vagi dient a qui correspon cada part del pastís. A més, s'ha de tallar en tantes parts com convidats més una, que seria la part destinada al primer pobre que es presentaria a la casa.
Una altra explicació ben diferent és al costumari català (Joan Amades volum I pàg.431). Diu que no tothom podia anar a l'adoració i per tant en el tortell de Reis hi posaven una fava seca i el qui trobava la fava era anomenat rei, qualificat com el "rei de la fava" i era el qui anava a la funció de l'església en representació de la família i adorava el Nadó de Betlem. Durant l'àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s'havien d'aixecar en acció d'acatament i cridar a cor " el rei beu, el rei beu".
