Des de l'antiguitat existien ritus pagans que celebraven el solstici d'hivern i l'arribada de la primavera.
La festa pagana més estretament associada amb la nova Nadal era el Saturnal romà, el 19 de desembre, en honor de Saturn, déu de l'agricultura, que se celebrava durant set dies de bullicioses diversions i banquets. D'aquesta manera els romans li demanaven benestar al seu déu.
Al mateix temps, se celebrava al nord d'Europa una festa d'hivern similar, coneguda com Yule, en què es cremaven grans troncs adornats amb branques i cintes en honor als déus per aconseguir que el sol brillés amb més força.
Com que els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús naixés aquest dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisòstom i Sant Gregori Nazianz es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat.
El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el naixement de Jesucrist a Betlem segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc. Després de la Pasqua de Resurrecció és la festa més important de l'any eclesiàstic.