Es troba als voltants del Mediterrani.
El nom del “pinus”, prové del nom clàssic del pi i “pinea”, relacionat amb els pins.
Descripció:
Aquest pi, no gaire alt, pot mesurar dels 15 als 20 m i té la capçada esclarissada i l'escorça llisa i cendrosa. És verd tot l’any i floreix a l’abril i al maig; les pinyes maduren a la tardor del segon any. El pi, és l’arbre més comú de la nostra terra baixa. Les fulles són perennes, aciculades, en grups de 2, de color verd pàl·lid, molt primes. Poden mesurar dels 6 als 10 cm i 1 mm de diàmetre. Les pinyes són estretes i pengen d’un peduncle corbat que les inclina vers la branca on van inserides.
Utilitats:
Molt utilitzat en jardineria. De la seva fusta se'n construeix vaixells. Igualment també s'utilitza per a la fabricació de pasta de paper o per obtenir-ne resina. Els pinyons s'utilitzen en rebosteria, guarnició d'amanides,...
Pablo Sarró - Èric Solsona